dilluns, 22 de juny de 2009

AHIR EM VAIG ENAMORAR

Sorpresa, estupefacció, alegria... bogeria? Crec que la cara que se'm va quedar ahir al vespre quan Gruberova va decidir regalar-nos tant magnífics bisos s'assimila força a la que la diva llueix a la fotografia que us adjunto.

Cert és que he tingut ben poques oportunitats d'escoltar en directe a Edita Gruberova, en gran part a causa de la meva reconeguda ignorància, doncs en dues ocasions l'hauria pogut gaudir (Lucia di Lammermoor i Lucrezia Borgia), però vaig decidir no anar al GTL. Estúpid? Sí, ho sé.

Sigui com vulgui, el passat mes d'abril vaig descobrir-la en directe i la sorpresa va ser majúscula en sentir la veu d'una senyora de 62 anys tant saludable, àgil i deliberadament espectacular. Tot i que en aquella ocasió el recital va ser mozartià i, és clar, això fa que la pirotècnia vocal que pot executar va quedar, en certa manera, amagada.

No va ser així ahir. És més, les dues primeres parts del recital, per bé que van estar magníficament ben cantades, les va dedicar a Mozart, Schubert, Dvorák i Strauss; alhora, eren lieds i, és clar, tota la seva maquinària canora no va poder desplegar-se en finalitzar el repertori anunciat.

Cert és que la lògica de l'espectacle d'ahir hauria d'haver conclòs amb el mateix estil que va otorgar-nos durant el recital, però la Grube, que és molt llesta, va saber apreciar que els seus incondicionals (des d'ahir en sóc un més) esperaven alguna cosa més. I aquesta "cosa més" va arribar amb la tercera part: els bisos.

La primera peça que va reglar-nos, després de moltes sortides, flors, paperets i molts, moltíssims aplaudiments, va ser la Vilanelle d'Eva dell'Acqua, on la soprano va exhibir tots els recursos necessaris per a ser una soprano de primera, que ho és! Potser no té la veu de fa trenta anys, però qui pot negar l'excel·lent estat de salut del seu instrument? És més, quantes sorpranos jovenetes no voldrien aquella veu i tècnica?

Per a mostra un botó, és l'esmentada peça, acompanyada al piano, com ahir, pel seu exmarit Friederich Haider el passat any 2008:


Si això no era suficient, la senyora va voler demostrar que la seva veu està de primera (i que tant de bo sigui així per molts anys!) i va decidir-se per la molt virtuosística Luce di quest'anima de l'òpera Linda de Chamounix de Gaetano Donizetti. Aquí el meu cor ja anava a 100 per hora, no podia tancar la boca i corroborava que a la meva parella, tot i renegar de la meva desmesurada afició per aquest bell art, li queïen les llàgrimes de l'emoció viscuda.


El tercer bis, i el que creïa seria el darrer, va ser extret d'una partitura de Vicenzo Bellini, concretament de la creació Beatrice di Tenda: Ah! Se un'urna... Ah! la morte a cui m'apresso. No tinc paraules per a explicar el plaer que sentia en escoltar tant bella i lluida interpretació. Clar, la diva ja ens tenia a la butxaca i el públic, generós, li ho va retornar amb escreix a través dels molts bravos i aplaudiments.


Arribat a aquest punt, vaig descobrir que no podré guanyar-me la vida predint el futur, doncs ja estàvem al passadís quan, de sobte, tots els que encara estaven al teatre aplaudint, resten muts de sobte. Tornem a entrar ben ràpid! I és que la senyora Gruberova i el senyor Haider, segons sembla fora de contracte, decideixen regalar-nos una última peça. Una raresa per a mi; es va tractar de Spiel'ich die Unschuld von Lande, de l'òpera Die Fledermaus de Johann Strauss.


EL públic completament boig (jo el primer!), després de les indicacions de Haider, a petició de Gruberova, apuntant que tenia la veu cansada, respecta el descans de la gran dama i decideix marxar content cap a casa.

Total, que ahir vaig enamorar-me de la veu d'Edita Gruberova. Des d'ara en sóc un devot seguidor. He dit.

PS: avui m'he comprat dos discs més de la soprano.

3 comentaris:

  1. els enamoraments son magnífics, treuen una mica d'objectivitat, això si, pero... i tot el que es gaudeix? Doncs au, a volar amb la veu de la Grube !

    ResponElimina
  2. Jo no havia aconsseguit veure-la mai en directe per impossibilitats meves o cancelacions d'ella, pero diumenge em vaig treure l'espineta...Alló era el deliri, es veritat que hi havia un gran sector del públic que ja anava rendit de casa,jajaja!! pero jo no, tot i agradant-me força...i vaig acabar absolutament bocabadada amb l'art d'aquesta senyora, pel seu cant i per com sap guanyar-se al públic. GRAN ARTISTA!!! (i monissima vestida,jajajajaja!!!)
    Gràcies Albert pels youtubes, un gran encert.

    ResponElimina
  3. Teresa,

    si que es perd objectivitat, però com bé dius compensen amb el gaudi d'escoltar tant virtuoses veus! Espero que encara faci moltes visites al GTL...

    ---

    Maria Teresa,

    Gran artista, però mala estilista! jaja Se'ns va posar a la butxaca en un moment, i no és per menys!

    Pel que fa als youtubes (de res!!), sóc el primer interessat en tenir-los a mà! jeje

    ResponElimina