Figlia impura di Bolena,
parli tu di disonore?
Meretrice indegna e oscena,
in te cada il mio rossore.
Profanato è il soglio inglese,
vil bastarda, dal tuo piè!
Amb aquestes paraules Maria Stuarda (protagonista que dóna nom a l'òpera que escoltarem aquesta setmana) es busca la perdició, convidant a que Elisabetta I signi la seva sentència de mort. Per a mi, el moment més potent de l'òpera, doncs la cantant ha de mossegar les paraules i treure tot l'odi que conté el seu personatge, per a menysprear a la seva rival.
Aquest és només un dels molts magnífics moments musicals que conté la segona òpera de la trilogia Tudor, la protagonista d'aquestes setmanes dels Moments d'Òpera.
Aquesta segona creació donizettiana va tenir certs problemes amb la censura de l'època, sobretot per allò que fa referència a les disputes entre Maria Stuarda (reina d'Escòcia) i Elisabetta I (reina d'Anglaterra), cosa que va donar molts mals de cap al compositor.
Alhora, inclús la Malibran va interessar-se per aquest rol, però, malauradament, la seva prematura mort (a l'edat de 28 anys) va fer impossible la seva estrena a Nàpols. No va ser fins a l'any 1835, a la Scala de Milà, que la partitura va sonar per primer cop. Al teatre San Carlo de Nàpols no van estrenar-la fins l'any 1866, quan ja no regnaven els conservadors Borbons.
En tot cas, cal destacar que dues veus femenines encarnaran el rol de Maria en el resum de demà: Joan Sutherland (amb la seva magnífica capacitat de fiato) i Edita Gruberova (amb una execució polida, elegant, plena de ràpids trinats i tot allò que ha de tenir una bona reina Tudor).
El rol de Leicester ens el cantaran Juan Diego Flórez (des de la representació de l'any 2003 al GTL), Luciano Pavarotti (acompanyant a la stupenda) i Francisco Araiza. Pel que fa a l'Elisabetta, ens la cantarà la gran Agnes Baltsa i la precisa Sonia Ganassi; a més de moltes altres grans veus que completen el repartiment i que podreu descobrir a l'escoltar el programa.
En tot cas, recordeu que podeu escoltar el resum de l'òpera el dimecres a les 12h al 90.1FM, online o descarregant-vos-ho del podcast de l'emissora.
I la setmana vinent... Roberto Devereux!
Com m´agrada que comencis aquest article amb aquestes paraules.
ResponEliminaHe escoltat la Maria Stuarda només una sola vegada, perquè mentir, i no m´hava fixa´t en aquestes paraules, però llavors llegint el darrer llibre del Roger Alier dedicat a Montserrat Caballé, fa esment d´aquest fragment en un dels seus capítols i copia integrament el text tal i com has fet.
Va ser només llegir-lo i se´m van posar la carn de gallina, i això que no ho estava pas escotant...
Veig que estàs amb la Trilogia Tudor... quina llàstima que no la conegui prou... de les tres la que m´ha agradat més és el "Roberto Devereux".
Brunilda,
ResponEliminatrobo que aquest text de l'òpera és cabdal per a la psicologia del personatge, ara bé, jo em quedo amb la interpretació (almenys pel que fa a aquest moment de l'òpera) d'Edita Gruberova, trobo que és magnífica!
Ah! Jo també em quedo amb el Roberto Devereux, el final és... gloriós!!
Per cert, si vols conèixer una mica millor la història, pots descarregar-te els programes dedicats a les reines Tudor al podcast: www.olesaradio.tk
Restem en contacte!
Una abraçada!!
Hola Moments d´òpera,
ResponEliminaI tant que aniré a descarregar els programes de les reines Tudor, així coneixeré de pas també la teva feina.
Ja et comentaré quan els hagi escoltat.
Serà un plaer estar en contacte!
Salutacions
Un honor!
ResponEliminaUna abraçada!
Acabo de dexar-te un comentari al teu correu!
ResponEliminaFins aviat,
Llegit! En breu et responc!
ResponEliminaMOLTES GRÀCIES!!