dijous, 25 de juny de 2009

VINCENZO BELLINI AL DARRER TEMPS D'OCI

Divendres s'acaba la temporada 2008 - 2009 del Temps d'Oci d'Olesa Ràdio, espai que em permet resumir cada setmana una òpera diferent, encara que també hem dedicat programes a conèixer la biografia de cantants i compositors. Doncs bé, per acabar la temporada, com no pot ser d'altra manera, dedicarem el primer tram del programa a l'òpera. I és que voldrem donar a conèixer la vida i obra de Vincenzo Bellini, qui va morir amb tant sols 34 anys però va deixar-nos un llegat d'esplèndides creacions belcantistes.

Amb la col·laboració de l'Àlex Pallarès (un dels culpables de la meva passió per l'òpera) i durant uns 50 minuts, repassarem les millors interpretacions dels moments més bells de les partitures de Bellini.

Serà demà, divendres, de les 12h a les 13h al 90.1FM, o descarregant-vos-ho del podcast de l'emissora.

dimarts, 23 de juny de 2009

L'ÚLTIM BIS I D'ALTRES...

Navegant per la xarxa m'he topat amb una gravació del darrer bis que la senyora Edita Gruberova va regalar-nos: Spiel'ich die Unschuld vom Lande dels Fledermaus de Strauss. L'acompanya al piano Friederich Haider, qui anuncia: Amigos no estamos preparados, así que vamos a improvisar! I quina improvització!!

Aquí el teniu:


Alhora, us adjunto la llista de noms dels personatges relacionats amb el Gran Teatre del Liceu que el proper 1 d'octubre rebran la medalla d'or d'aquesta institució. Són:

- Josep Carreras
- Elena Obraztsova
- Maria Vilardell (Presidenta i organitzadora del Concurs Internacional Francesc Viñas, des del seu inici l'any 1963).
- Edita Gruberova
- Eva Marton
- Josep Vilarassau (Pres. d'honor de La Caixa i Pres. del Consell de Mecenatge del Liceu).
- Dolora Zajick
- Manuel Bertand (Pres. de la Societat del Gran Teatre del Liceu).
- Joan Pons
- Maria de Ávila (L'any 1939 va ser la primera ballarina de la Companyia de Dansa del Liceu).

Ja sabem, doncs, quan tornarà a visitar-nos la Grube! Ara mancarà saber si cantarà o no...

dilluns, 22 de juny de 2009

AHIR EM VAIG ENAMORAR

Sorpresa, estupefacció, alegria... bogeria? Crec que la cara que se'm va quedar ahir al vespre quan Gruberova va decidir regalar-nos tant magnífics bisos s'assimila força a la que la diva llueix a la fotografia que us adjunto.

Cert és que he tingut ben poques oportunitats d'escoltar en directe a Edita Gruberova, en gran part a causa de la meva reconeguda ignorància, doncs en dues ocasions l'hauria pogut gaudir (Lucia di Lammermoor i Lucrezia Borgia), però vaig decidir no anar al GTL. Estúpid? Sí, ho sé.

Sigui com vulgui, el passat mes d'abril vaig descobrir-la en directe i la sorpresa va ser majúscula en sentir la veu d'una senyora de 62 anys tant saludable, àgil i deliberadament espectacular. Tot i que en aquella ocasió el recital va ser mozartià i, és clar, això fa que la pirotècnia vocal que pot executar va quedar, en certa manera, amagada.

No va ser així ahir. És més, les dues primeres parts del recital, per bé que van estar magníficament ben cantades, les va dedicar a Mozart, Schubert, Dvorák i Strauss; alhora, eren lieds i, és clar, tota la seva maquinària canora no va poder desplegar-se en finalitzar el repertori anunciat.

Cert és que la lògica de l'espectacle d'ahir hauria d'haver conclòs amb el mateix estil que va otorgar-nos durant el recital, però la Grube, que és molt llesta, va saber apreciar que els seus incondicionals (des d'ahir en sóc un més) esperaven alguna cosa més. I aquesta "cosa més" va arribar amb la tercera part: els bisos.

La primera peça que va reglar-nos, després de moltes sortides, flors, paperets i molts, moltíssims aplaudiments, va ser la Vilanelle d'Eva dell'Acqua, on la soprano va exhibir tots els recursos necessaris per a ser una soprano de primera, que ho és! Potser no té la veu de fa trenta anys, però qui pot negar l'excel·lent estat de salut del seu instrument? És més, quantes sorpranos jovenetes no voldrien aquella veu i tècnica?

Per a mostra un botó, és l'esmentada peça, acompanyada al piano, com ahir, pel seu exmarit Friederich Haider el passat any 2008:


Si això no era suficient, la senyora va voler demostrar que la seva veu està de primera (i que tant de bo sigui així per molts anys!) i va decidir-se per la molt virtuosística Luce di quest'anima de l'òpera Linda de Chamounix de Gaetano Donizetti. Aquí el meu cor ja anava a 100 per hora, no podia tancar la boca i corroborava que a la meva parella, tot i renegar de la meva desmesurada afició per aquest bell art, li queïen les llàgrimes de l'emoció viscuda.


El tercer bis, i el que creïa seria el darrer, va ser extret d'una partitura de Vicenzo Bellini, concretament de la creació Beatrice di Tenda: Ah! Se un'urna... Ah! la morte a cui m'apresso. No tinc paraules per a explicar el plaer que sentia en escoltar tant bella i lluida interpretació. Clar, la diva ja ens tenia a la butxaca i el públic, generós, li ho va retornar amb escreix a través dels molts bravos i aplaudiments.


Arribat a aquest punt, vaig descobrir que no podré guanyar-me la vida predint el futur, doncs ja estàvem al passadís quan, de sobte, tots els que encara estaven al teatre aplaudint, resten muts de sobte. Tornem a entrar ben ràpid! I és que la senyora Gruberova i el senyor Haider, segons sembla fora de contracte, decideixen regalar-nos una última peça. Una raresa per a mi; es va tractar de Spiel'ich die Unschuld von Lande, de l'òpera Die Fledermaus de Johann Strauss.


EL públic completament boig (jo el primer!), després de les indicacions de Haider, a petició de Gruberova, apuntant que tenia la veu cansada, respecta el descans de la gran dama i decideix marxar content cap a casa.

Total, que ahir vaig enamorar-me de la veu d'Edita Gruberova. Des d'ara en sóc un devot seguidor. He dit.

PS: avui m'he comprat dos discs més de la soprano.

dilluns, 15 de juny de 2009

XERRADA SOBRE L'ÒPERA

Haig de confessar que no va ser-me fàcil començar a escoltar òpera, sobretot per una qüestió de desconeixement, doncs a casa meva no hi havia tradició operística, però, malgrat això, ja de petit m'havia agradat la seva sonoritat, tot i no saber ben bé de què es tractava.

La primera òpera que vaig atrevir-me a escoltar sencera va ser Turandot (G. Puccini), però no la vaig entendre. L'argument, cantat en italià, i la música eren elements que no podia interpretar amb claredat, ja que no disposava de prou coneixements com per gaudir-ho. 

No va ser fins que vaig topar amb un bon amic, molt bon coneixedor del gènere i habitual col·laborador del programa, que vaig començar a disposar d'eines suficients com per a endinsar-me en aquest món fascinant. Un món del que, segur, ja no en sortiré mai més, doncs el plaer d'escoltar aquesta música és tant intens que ja forma part de mi.

Amb aquesta mateixa idea, la de donar les eines per a entendre el món de l'òpera, des de la Biblioteca Popular Santa Oliva hem organitzat una xerrada d'iniciació a l'òpera. Serà el proper dijous 18 de juny, a les set de la tarda, amb entrada gratuïta i aforament limitat.

En poc més d'una hora repassarem la història de l'òpera, podent escoltar els grans moments històrics del gènere (Barroc, Classicisme, Belcanto, Romanticisme, Verisme...), contextualitzant-los i, a més, esperant les aportacions dels assistents; ja siguin plantejant dubtes o ampliant allò que expliqui.

Una trobada agradable amb l'òpera com a argument, us hi apunteu?

- Data: dijous 18 de juny.
- Hora: 19h.
- Lloc: Biblioteca Popular Sta Oliva (C/ Salvador Casas, SN, d'Olesa de Montserrat).
- Entrada lliure.

dijous, 11 de juny de 2009

CANVIAR DE CASA

Des de fa onze anys estic vinculat al món de la ràdio i, més concretament, amb Olesa Ràdio. Si bé és cert que cada cop més vaig col·laborant amb emissores d'àmbit nacional (en breu us expilcaré el nou projecte que capitanejaré aquest estiu), també és veritat que mai he deixat els meus vincles amb la ràdio del meu poble: Olesa de Montserrat.

Hi vaig començar a col·laborar, mig per casualitat, convidat pel meu amic Josep Casanovas (ara tècnic de so de Catalunya Ràdio, és un crack!), un 10 d'octubre de 1998, en breu farà onze anys d'aquella data! I mai més he deixat de treballar en aquest mitjà que tant m'agrada.

Doncs bé, des d'aleshores sempre havíem estat treballant en unes instal·lacions que, a priori, havien de ser provisionals per a sis mesos, però que van usar-se durant catorze anys. L'espai, del tot precari, per fi comença a ser un miratge que recordarem amb nostàlgia, però que no voldrem repetir, doncs el proper dia 20, a les 12 del migdia, s'inauguraran, de manera oficial, les noves instal·lacions d'Olesa Ràdio, ubicades a la Casa de Cultura d'Olesa de Montserrat

Aquestes instal·lacions, que hi ha qui vol veure-les com a precàries, reuneixen les característiques suficients com per a treballar amb sobrada comoditat, alhora ens donen la possibilitat de millorar els programes que hi fem i, sobretot, són una injecció de moral per a seguir essent una de les radios locals amb més programació pròpia.

Haig de felicitar als polítics que han volgut fer realitat aquestes noves instal·lacions, especialment a la regidora de mitjans de comunicació de l'Ajuntament d'Olesa, la Sra. Mercè Jou; però, sobretot, la paciència i bones arts en la gestió de la meva quefa Anna Casado i el cap tècnic, i millor DJ i confessor, Rafa Martínez: ho han aconseguit!

Dit això, espero que el dia vint al migdia us acosteu a la Casa de Cultura per tal d'assistir a la inauguració oficial, per bé que ja estem emetent des d'aquestes instal·lacions des del passat dilluns. Us adjunto les primeres paraules que es van dir en directe des d'allà, és la Marta Muñoz, presentadora de Els Matins d'Olesa Ràdio:


dimecres, 10 de juny de 2009

FI DEL CICLE TUDOR

Fa dues setmanes vaig agafar el compromís de fer un resum musical i argumental de la trilogia Tudor, les tres creacions de Gaetano Donizetti que giren al voltant de la figura d'Elisabetta I, filla d'Enric VIII (Anna Bolena, Maria Stuarda i Roberto Devereux).

A aquestes alçades ja no és un secret que tinc una especial predilecció per Edita Gruberova, pel que fa a la interpretació de les reines Tudor, però pel resum de Roberto Devereux (Nàpols, 1837) també comptarem amb la veu de la magnífica soprano catalana Montserrat Caballé, acompanyada de l'excel·lent veu del, també català, tenor Josep Carreras.

Des del meu punt de vista, aquesta creació donizettiana té un ritme escènic àgil, una musicalitat indiscutible i un ritme belcantista trepidant; alhora, és tant complicada que només resta reservada per a les grans veus, doncs demana grans esforços vocals als principals rols, cosa que, com en el cas del resum que podrem escoltar als Moments d'Òpera del Temps d'Oci, quan s'executa amb precisió la partitura (i aquells elements que no va escriure Donizetti, però que són d'obligat compliment) fan gaudir d'un cant magnífic, trepidant, ràpid i, com no, agudíssim!

En tot cas, recordeu que l'emissió serà a les 12h al 90.1FM, online a través d'internet o, més tard, descarregant-vos-ho del podcast de l'emissora.

I la setmana vinent, tancant la temporada, l'òpera pòstuma de Puccini... Turandot!

dimarts, 2 de juny de 2009

FIGLIA IMPURA DI BOLENA...!

Figlia impura di Bolena,
parli tu di disonore?
Meretrice indegna e oscena,
in te cada il mio rossore.
Profanato è il soglio inglese,
vil bastarda, dal tuo piè!

Amb aquestes paraules Maria Stuarda (protagonista que dóna nom a l'òpera que escoltarem aquesta setmana) es busca la perdició, convidant a que Elisabetta I signi la seva sentència de mort. Per a mi, el moment més potent de l'òpera, doncs la cantant ha de mossegar les paraules i treure tot l'odi que conté el seu personatge, per a menysprear a la seva rival.

Aquest és només un dels molts magnífics moments musicals que conté la segona òpera de la trilogia Tudor, la protagonista d'aquestes setmanes dels Moments d'Òpera.

Aquesta segona creació donizettiana va tenir certs problemes amb la censura de l'època, sobretot per allò que fa referència a les disputes entre Maria Stuarda (reina d'Escòcia) i Elisabetta I (reina d'Anglaterra), cosa que va donar molts mals de cap al compositor.

Alhora, inclús la Malibran va interessar-se per aquest rol, però, malauradament, la seva prematura mort (a l'edat de 28 anys) va fer impossible la seva estrena a Nàpols. No va ser fins a l'any 1835, a la Scala de Milà, que la partitura va sonar per primer cop. Al teatre San Carlo de Nàpols no van estrenar-la fins l'any 1866, quan ja no regnaven els conservadors Borbons.

En tot cas, cal destacar que dues veus femenines encarnaran el rol de Maria en el resum de demà: Joan Sutherland (amb la seva magnífica capacitat de fiato) i Edita Gruberova (amb una execució polida, elegant, plena de ràpids trinats i tot allò que ha de tenir una bona reina Tudor).

El rol de Leicester ens el cantaran Juan Diego Flórez (des de la representació de l'any 2003 al GTL), Luciano Pavarotti (acompanyant a la stupenda) i Francisco Araiza. Pel que fa a l'Elisabetta, ens la cantarà la gran Agnes Baltsa i la precisa Sonia Ganassi; a més de moltes altres grans veus que completen el repartiment i que podreu descobrir a l'escoltar el programa.

En tot cas, recordeu que podeu escoltar el resum de l'òpera el dimecres a les 12h al 90.1FM, online o descarregant-vos-ho del podcast de l'emissora.



I la setmana vinent... Roberto Devereux!

L'ESTIU JA HA ARRIBAT

Quina millor melodia que passar la tarda amb bona companyia i ben hidratat?