PARSIFAL, L'ARGUMENT

Richard Wagner

El proper títol que veurem al Gran Teatre del Liceu és el "festival escènic sagrat" de Richard Wagner, Parsifal. Una obra d'argument sumament complex, de manera que hem cregut oportú, i ja que és una òpera que cal preparar-la amb temps, fer-vos arribar el resum argumental. Aquí el teniu:

Acte I

Els cavallers de la comunitat de Montsalvat, que antany lluitaven amb orgull per la seva fe, estan torbats i afligits. Amfortas, el seu rei, es troba greument ferit, però només ell pot descobrir el Sant Grial, curosament custodiat al castell, tot renovant en benefici de tots la sang que s’hi conserva. Fins ara han fracassat tots els intents de trobar un remei per curar aquesta ferida. Gurnemanz, que ja havia servit la comunitat sota Titurel, pare d’Amfortas, malda per mantenir el vell ordre i exigeix que es compleixin els rituals que demana la tradició.

La rutina matinal s’interromp amb l’aparició d’una dona misteriosa que lliura a Gurnemanz un bàlsam per a Amfortas. Aquest arriba, turmentat pel dolor, per tal de prendre el seu bany diari. Ell i els habitants més vells de Montsalvat coneixen la dona; és Kundry, que apareix de tant en tant per oferir la seva ajuda. Amfortas promet provar el bàlsam, tot i que sap que només una cosa el pot guarir: cedir el seu càrrec a un altre. Molts anys enrere, anunciat que un neci pur, il·luminat per la compassió, li portaria la redempció.

Gurnemanz conversa amb els membres més joves de la comunitat i els fa saber la història d’Amfortas i el seu turment. El seu pare Titurel, a més del Grial, també li va confiar la llança sagrada, les relíquies més venerades de la seva fe, una fe exclusivament reservada a aquells que saben conservar la castedat. Klingsor, però, es va convertir en un adversari fanàtic de la comunitat. Després d’autocastrar-se per tal de poder mantenir el vot de castedat, Titurel el va expulsar i, des d’aleshores, intenta amb tots els mitjans disponibles destruir els seguidors del rei Amfortas. Té al seu servei unes noies que fa servir per seduir-los i apartar-los així de la comunitat del Sant Grial. Amfortas, per tal de vèncer els sortilegis de Klingsor, se li havia enfrontat amb la Llança Sagrada, però també ell va sucumbir a la seducció d’una dona. Finalment, Klingsor es va apoderar d’aquella arma i li va causar la gran ferida que només es pot tornar a tancar amb la mateixa llança.

De sobte, cau un cigne, mortalment travessat per una fletxa. Aïrat, Gurnemanz censura severament el jove malfactor, el qual, però, no té cap sentiment de culpa. Només quan Gurnemanz li fa comprendre el patiment de l’animal, entén tot l’abast de la seva acció. Després, Gurnemanz li pregunta pel seu nom i els seus orígens, preguntes, però, que el jove no sap contestar. Kundry sí que coneix el seu passat: la seva mare, morta de tristesa en veure’s abandonada pel fill, el va educar com a un neci, per tal d’estalviar-li el destí de son pare, el qual havia mort en la batalla. En sentir aquestes paraules, el jove, desesperat, es llança contra Kundry, i només la intervenció de Gurnemanz el pot aturar en l’intent de matar-la. Amb tot, el comportament tan estrany del jove fa consolidar-se en Gurnemanz l’esperança d’haver trobat finalment aquell neci que anys enrere havia estat anunciat a Amfortas. Així doncs, decideix posar-lo a prova i fer-lo participar en l’acte de descobriment del Grial. 

Amfortas no desitja res més que la mort, i més que de la seva ferida pateix del fet d’haver sucumbit a la sensualitat, tot infringint d’aquesta manera el màxim manament de la comunitat del Greal. Tanmateix, el seu pare, que a causa de la seva edat avançada necessita més que ningú el conhort del Sant Grial, l’obliga a complir la seva missió. Àvidament, Titurel i els altres membres de la comunitat prenen la sang renovada un cop més per Amfortas. El jove neci, però, en qui Gurnemanz ja veia l’anhelat redemptor, ho contempla insensible, no comprèn res i finalment és fet fora del recinte. 

Acte II

Klingsor pressent el perill que significa l’arribada d’aquell neci a Montsalvat. Demana ajuda a Kundry, la qual està condemnada a errar perduda pel món fins que finalment un home sàpiga resistir-se a la seva seducció. Va ser per ella que Amfortas va oblidar el seu vot de castedat, i ara també ha de seduir aquell neci foragitat per Gurnemanz que fins aquell moment, apartat del món, havia resistit tots els plaers mundans. El jove desconegut és rebut amb gran alegria per les noies de Klingsor, les quals es barallen entre elles per guanyar-se el seu amor. Ell, però, resta insensible a tots els intents de seducció. Només quan Kundry el crida pel seu nom –Parsifal– i li parla del seu passat, hi presta atenció. Amb el pretext de voler donar-li l’última besada de la seva mare, aconsegueix tenir-lo entre els seus braços. Aquest bes, però, el fa despertar. De sobte sap comprendre el patiment d’Amfortas. Rebutja Kundry i vol que li ensenyi el camí de tornada cap a Amfortas. Rabiosa pel menyspreu rebut, Kundry el maleeix: mai no ha de tornar a trobar el camí cap a Montsalvat. Després crida Klingsor per demanar-li ajuda, i aquest intenta matar Parsifal amb la llança sagrada. Parsifal, però, es pot apoderar de l’arma i abandona Kundry amb aquestes paraules: “tu saps on podràs trobar-me de nou!”. 

Acte III

Gurnemanz encara s’aferra a l’esperança que la comunitat del Grial, fundada anys enrere per Titurel, pugui tenir un digne successor, encara que amb el temps tot s’hagi enfonsat al seu voltant. De sobte torna a aparèixer Kundry, la qual aquesta vegada li sembla totalment canviada, i li fa recordar els temps passats. També s’acosta, sense saludar, un cavaller embolcallat amb una capa negra, al qual Gurnemanz, enfadat, fa saber que és Divendres Sant i que, per tant, no es pot anar tapat d’aquesta manera. Quan l’home es treu la capa i les armes, Gurnemanz hi torna a reconèixer el neci d’abans que ara porta la llança sagrada. Després d’anys d’errar pel món, Parsifal finalment ha arribat a la seva meta. Gurnemanz el saluda com a salvador i redemptor, puix que el castell del Sant Grial està de dol: Amfortas, per tal de forçar la seva mort, es nega a descobrir el Sant Grial i Titurel s’acaba de morir. Parsifal és envaït pel remordiment i es blasma ell mateix per l’estat de les coses. Gurnemanz, però, el consagra rei del Grial. Parsifal bateja Kundry i tot seguit és conduït per Gurnemanz cap a Amfortas, el qual, per celebrar els funerals de son pare, hauria de descobrir un cop més el calze sagrat. Amfortas continua negant-s’hi i ordena que el matin. Parsifal, però, el guareix tocant-li la ferida amb la llança sagrada i passa a descobrir el Sant Grial. Fi.

Recordeu que demà dedicarem els Moments d'Òpera radiofònics al resum argumental i musical de Parsifal.

Font: Departament de premsa del Gran Teatre del Liceu.