dimarts, 17 de maig de 2011

LARGO AL FACTOTUM DELLA CITTÀ!... UN NOU ÈXIT A SABADELL

Final del "barbiere" a Sabadell.
Amb molt de retard, ho reconec, em disoposo a escriure quatre ratlles sobre la nova producció de Il barbiere di Siviglia de G. Rossini que el passat dimecres, 11 de maig, van presentar-nos des de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell. Aquest era el darrer títol de la temporada 2010 - 2011, i va servir per acabar amb molt bon gust de boca.

La posada en escena de Pau Monterde va respondre molt bé a les necessitats còmiques de l'obra, situant-nos, tal i com es descriu al libretto, a Sevilla, però amb la particularitat d'ubicar-nos en temps de Setmana Santa, cosa que otorga algun somriure extra. La plataforma giratòria central dota a l'espectacle de més vistositat i, sobretot, dinamisme, ja que aquesta és una òpera llarga, però amb molta rapidesa musical, i és important que l'escena acompanyi. 

L'Orquestra Simfònica del Vallès i el Cor Amics de l'Òpera de Sabadell, dirigits per Daniel Gil de Tejada, van sonar amb molta correcció, tret d'algunes petites molèsties que no cal ni destacar. Pel que fa als cantants, destacar el Fígaro del baríton Carles Daza, carregat de comicitat i una bella emissió, però mancat d'agilitats, cosa que limita l'actuació, tot i això grans -i divertides- van ser les seves intervencions.

Enric Serra va ser un molt digne Don Bartolo, tot i que va estar més concentrat en la partitura que en la comicitat i el patetisme del personatge, cosa que no va fer-lo brillar prou. A banda que el canto silabatto va ser una assignatura pendent, doncs la dicció va ser el preu que es va haver de pagar per cantar amb rapidesa ("a un dottor della mia sorte").

Els dos enamorats, com ja és conegut, són el Comte d'Almaviva (o Lindoro) i Rosina. El primer, interpretat pel tenor Albert Casals (a twitter: @AlbertCasals), va demostrar la seva inqüestionable elegància i projecció pura, però certament ha de treballar el cant rossinià i la respiració, cosa que va quedar pal·lesa a una millorable "Cessa di più resistere", tot i que, en cap cas, valorarem una actuació per una sola intervenció. El seu Almaviva -un dels rols més complicats del repertori rossinià, sigui dit de pas- va aprovar amb nota i, de fet, esperem amb ganes les seves futures intervencions. No tinc cap mena de dubte que li espera una bona carrera per endavant.

La mezzosoprano Natalia Gavrilan va ser l'encarregada de cantar la part de Rosina, un rol que va assumir amb la intenció de demostrar la seva coloratura, però al primer acte va resultar infructuós -possiblment si el metrònim hagués marcat un tempo més pausat, el resultat hauria estat força diferent-. Amb tot, al llarg del segon acte la seva interpretació va resultar molt més segura, elegant i, és clar, positiva.

En essència, i com quasi sempre que anem a Sabadell, hem de treure'ns el barret pels excel·lents resultats d'una modesta associació que viu per programar òpera i donar-la a conèixer al gran públic. Enhorabona!

Per cert, encara podeu veure aquest magnífic espectacle a:

Manresa. Teatre Kursaal
Dimecres 18 de maig, a les nou del vespre


Viladecans. Atrium
Divendres 20 de maig, a les nou del vespre


Granollers. Teatre Auditori
Diumenge 22 de maig, a les set de la tarda


Sant Cugat del Vallès. Teatre - Auditori
Divendres 27 de maig, a les nou del vespre


Vic. Teatre L’Atlàntida
Diumenge 29 de maig, a les sis de la tarda


Reus. Teatre Fortuny
Dimarts 31 de maig, a les nou del vespre


Mataró. Teatre Monumental
Divendres 3 de juny, a les nou del vespre

Jo no m'ho perdria!

5 comentaris:

  1. Nosaltres anem divendres a Viladecans i ja ho explicarem. Gràcies per posar-nos sobre la pista del que veurem.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Molt d'acord amb la majoria de coses! gràcies per la corònica albert!

    albert casals

    ResponElimina
  3. Josep,

    llegiré, com sempre, atentament la vostra crònica. Segur que ho passeu molt bé!

    ---

    Albert,

    gràcies a tu per llegir-te-la i, sobretot, per dedicar-te al cant, ja que des de la platea ens feu elevar i gaudir de tant belles composicions! ;-)


    Una abraçada als dos!

    Albert Galceran

    ResponElimina
  4. Jo vaig anar a la del diumenge a la tarda, i tot i que saps que no m´agrada Rossini, reconec que els cantants eren de gran nivell. Tots, la veritat.
    No estic d´acord, almenys en part, en el que dius del Figaro del Carles Daza. Crec que en les agilitats i coloratures (que per mi van ser força remarcables)va ser un dels intèrprets de la tarda en que van quedar més reflectides malgrat no ser tant espectaculars com les que té el tenor, ja que per timbre i per tot, els tenors sempre brillen més.
    La reste, en general, força d´acord.

    ResponElimina
  5. Jo vaig anar a veure el alumnes de l'Escola d'Òpera que, després de 3 mesos d'estudi i dedicació, també van saber treure uns resultats força bons, i sobretot ens van fer treure un gran somriure!!!!
    molt recomanable que la gent s'apropi a veure-la!
    Adriana.

    ResponElimina