dimecres, 1 de juny de 2011

IL TRITTICO I: IL TABARRO (G PUCCINI)

Il Trittico (El tríptic) és un retaule operístic compost per Giacomo Puccini i format per tres òperes breus: Il Tabarro, Suor Angelica i Gianni Schicchi. La d’avui és la primera de les tres, un títol que, com la resta, van estrenar a la Metropolitan Opera House de Nova York, el 14 de desembre de 1918. A Catalunya va veure’s per primer cop, al Gran teatre del Liceu, el 21 de desembre de 1848. Amb llibret de Giuseppe Adami, basat en la tragèdia de Didier Gold, La Houppelande (1910).

Amb el pas del temps, Il tabarro, tot i no ser una de les òperes més populars, s'ha guanyat un lloc de respecte entre les òperes de Puccini. La intencionada absència de melodies fàcils i enganxoses es compensa amb una extrema densitat dramàtica i musical.

Des del punt de vista dramàtic, Il tabarro sembla retre un inesperat i tardà homenatge a l'òpera verista. L'acció es desenvolupa en els baixos fons de París, en la ribera del Sena, entre estibadors i dones de mala vida. Dues dècades abans, en el moment de màxima fortuna del melodrama verista, Puccini havia evitat caure en aquesta moda, renunciant a posar música a La lupa (La lloba) de Giovanni Verga.

La més fosca de les òperes de Puccini està amerada de la idea del pas del temps, encarnada metafòricament en l'hora del capvespre, en l'estació de la tardor i sobretot en el lent, inexorable pas del riu, entorn del qual es desenvolupa l'acció.

Si no coneixeu la primera de les òperes de Il Trittico, aquest migdia teniu l'oportunitat d'acostar-vos a Il Tabarro de G. Puccini. A partir de les 12h, al podcast dels Moments d'Òpera.

4 comentaris:

  1. Il Tabarro és una òpera qué m´agrada molt i estic segura que disfrutaré molt del programa.

    ResponElimina
  2. Il Tabarro només l'he vist una vegada. Va ser una gravació, em sembla que del MET, amb el Placido Domingo i la Teresa Stratas, i la veritat, em va agradar força, tot i que ja saps que soc poc amant del verisme.
    Ara espero les altres dues entregues d'aquest Trittico "puccinià" que de ben segur seran tan interessants com aquesta primera.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. A mi, francament, Il Tabarro no m'acaba de fer el pes. De fet, de Il Trittico em quedo, com és previsible, amb Gianni Schicchi. De tota manera, sempre és interessant apropar-se a obres que, de manera natural, no ens són tant "favorables", així ampliem coneixements, criteri i esperit crític.

    Una abraçada!!

    ResponElimina