Ja fa uns dies vam anunciar-vos els noms de les quatre persones que, enguany, rebran les Medalles d'Or del Gran Teatre del Liceu, un guardó que al llarg de la seva dilatada història, el GTL ha atorgat a diverses personalitats que acreditaren mèrits rellevants per la seva vinculació artística amb el Liceu.
L’any 2009, en ocasió del 10è aniversari de la seva reinauguració, es va recuperar aquesta tradició que s’havia perdut durant trenta anys i es va instituir la concessió del guardó a persones estretament vinculades amb la història del Teatre en senyal de reconeixement i contribució al Gran Teatre del Liceu. Fins a la data, la relació de guardonats és la següent:
Renata Tebaldi (16-XI-1954)
Gianni Poggi (20-XI-1954)
Victòria de los Àngeles (20-XII-1955)
Manuel Ausensi (29-I-1957)
Joan Magriñà (3-II-1957)
Birgit Nilsson (18-I-1958)
Wolfgang Windgassen (18-I-1958)
Gertrude Grob-Prandl (23-I-1960)
Joan Sutherland (6-I-1961)
Aurora Pons (27-I-1962)
Virginia Zeani (7-XII-1963)
Montserrat Caballé (22-I-1966)
Fiorenza Cossotto (23-XI-1966)
Jaume Aragall (26-XI-1967)
Pedro Lavirgen (22-XII-1968)
Viktor Vladarsky (3-I-1970)
Riccardo Bottino (22-XI-1970)
Alicia Alonso (maig 1971)
Anton Guadagno (23-XII-1971)
Plácido Domingo (1-I-1974)
Vicenç Sardinero (26-XII-1977)
Dr. Josep Maria Colomer Pujol (20-II-1979)
Josep Carreras (29-X-2009)
Elena Obratztsova (29-X-2009)
Maria Vilardell (29-X-2009)
Edita Gruberova (29-X-2009)
Eva Marton (29-X-2009)
Josep Vilarasau (29-X-2009)
Dolora Zajick (29-X-2009)
Manuel Bertrand (29-X-2009)
Joan Pons (29-X-2009)
Maria de Avila (29-X-2009)
Núria Espert (8-XI-2010)
Mirella Freni (8-XI-2010)
Matti Salminen (8-XI-2010)
Simon Estes
Nascut a Iowa (Estats Units), estudià a la Universitat de Iowa i a The Juilliard School of Music. Professor Honorari de diverses universitats dels Estats Units i premiat amb nombrosos guardons, és impulsor i creador de diverses fundacions i beques destinades a programes per a l’educació de la infància i la joventut. Debutà professionalment el 1965 a la Deutsche Oper de Berlín. Ha actuat als principals teatres d’òpera del món com, entre d’altres, el Metropolitan de Nova York, òperes de Chicago, San Francisco i París, La Scala de Milà, Covent Garden de Londres, les Staatsoper d’Hamburg, Munic, Viena i Zuric i els festivals de Bayreuth, Salzburg i Glyndebourne.
Com a solista de recitals i concerts ha cantat amb les més importants orquestres, dirigides per les més prestigioses batutes. Cantà a la Casa Blanca per a tres presidents dels Estats Units i en el concert d’homenatge a Nelson Mandela que se celebrà a Washington, dirigit per Rostropóvitx. El 1994 cantà per al Nobel Desmond Tutu a la catedral de Sant Joan el Diví de Nova York. Ha interpretat rols com els de l’holandès a Bayreuth, Wotan a l’Staatsoper de Viena, Amonasro al Metropolitan, Viena, Deutsche Oper de Berlín i Los Angeles, i Barbablava a Munic, a més de cantar a París, Tòquio i Liban, entre molts d’altres. Recentment ha interpretat el Comanador de Don Giovanni a Tessalònica. Debutà al Gran Teatre del Liceu la temporada 1981-82 amb Don Carlo. Des d’aleshores ha actuat amb assiduïtat al Teatre: Parsifal (1982-83 i 1988-89), Der fliegende Holländer (1983-84), Aida (1983-84), Die Walküre (1990-91) i Salome (1991-92), a més d’un recital la temporada 1991-92 i un concert la temporada 1996-97. Tornà la temporada 2000-2001 amb Samson et Dalila i la 2001-02 amb Henry VIII.
Antoni Ros-Marbà
Nascut a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), estudià direcció d’orquestra amb Eduard Toldrà, Sergiu Celibidache i Jean Martinon. Actualment és director titular de la Real Filharmonía de Galicia, així com professor i director titular de la Càtedra d’Orquestra Freixenet de l’Escuela Superior de Música Reina Sofía i director de l’Escola de Altos Estudos Musicais de Galícia.
Ha estat director titular de l’Orquesta Sinfónica de RTVE, Orquestra Ciutat de Barcelona i director musical de l’Orquesta Nacional de España. Convidat per Herbert von Karajan per debutar amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín el 1978, fou nomenat director titular de l’Orquestra de Cambra Holandesa el 1979.
Ha dirigit les orquestres més importants de França, Anglaterra, Suïssa, Itàlia, Alemanya, Escandinàvia i ha estat convidat pels principals centres musicals d’Amèrica i el Japó. Ha estat guardonat amb el Premio Nacional de Música pel Ministerio de Cultura, la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya, el Premi Internacional del Disc Arthur Honegger per l’enregistrament de Les set paraules de Crist de Haydn i amb el Barclays Theatre Award a la millor producció operística del Regne Unit de 1997 per la seva intervenció al muntatge d’Idomeneo a càrrec de l’Scottish Opera de Glasgow i Edimburg. Debutà al Liceu amb Tassarba (1965-66). Hi ha tornat en nombroses ocasions, les darreres amb el «Concert Pedrell-Gerhard» (2007-08), Le nozze di Figaro (2008-09) i «Concert Elias» (2009-10).
Anja Silja
Nascuda a Berlín, començà a estudiar cant als sis anys i va fer nombrosos concerts entre els deu i quinze anys. Va fer el seu debut a l’Òpera de Braunschweig com a Rosina (Il barbiere di Siviglia) amb setze anys, al qual seguiren compromisos a Stuttgart, Frankfurt, Viena, Ais de Provença i Hamburg. Començà una carrera plena d’heroïnes wagnerianes el 1960 a Bayreuth amb Senta (Der fliegende Holländer), abans de cantar sota la direcció de Wieland Wagner i als teatres europeus més importants. El seu ampli repertori també inclou rols de coloratura i dramàtics, des de la reina de la Nit a Klytemnestra passant pel rol titular de Salom i Elektra, i el repertori italià més important. A més, va debutar com a productora de Lohengrin a Brussel·les.
Al 2008 va incorporar al seu repertori el rol de la comtessa de Pikovaia Dama (Staatsoper de Viena, Torí, Komische Oper de Berlín) i la bruixa de Hänsel und Gretel (Covent Garden de Londres). Recentment també ha interpretat el paper de la vella dama de Candide a l’Staatsoper de Berlín. Debutà al Liceu la temporada 1967-68 amb Der fliegende Holländer i des de llavors ha intervingut sovint al Teatre, les últimes vegades per protagonitzar El cas Makropoulos (1999-2000), Erwartung (2000-01) i Jenufa (2004-05).
Renata Scotto
Nascuda a la ciutat italiana de Savona, realitzà els estudis musicals a Milà. El 1952 obtingué el Premi de l’Associació Lírica de Milà que li va permetre cantar el paper protagonista de La Traviata, que ja havia cantat a Savona amb disset anys. Ha cantat als teatres de més prestigi com La Scala de Milà, Covent Garden de Londres, Staatsoper de Viena, òperes de París, San Francisco, Budapest i Chicago, entre molts d’altres. El 1964 debutà al Teatre Bolshoi de Moscou amb la companyia de La Scala de Milà i el 1965 al Metropolitan de Nova York amb el rol titular de Madama Butterfly i hi tornà amb els papers protagonistes de Manon Lescaut, Luisa Miller, Otello, Don Carlo, Francesca da Rimini, La Bohème (Mimì i Musetta), La clemenza di Tito, Tosca i els tres personatges femenins de Il Trittico de Puccini. Ha interpretat més de cent rols operístics. El 1992 rebé el premi de la crítica italiana Franco Abbiati i el del Frankfurter-Allgemeine per la seva interpretació de la Mariscala de Der Rosenkavalier.
El 1986 debutà al Metropolitan com a directora d’escena amb Madama Butterfly, obra que va dirigir també a l’Arena de Verona i Miami. A més ha dirigit Il pirata i una nova producció de La sonnambula (Catània), La Traviata (New York City Opera), i més recentment, Un ballo in maschera (Chicago). Debutà al Liceu la temporada 1961-62 amb La Traviata i tornà la temporada 1986-87 amb Werther, la 1987-88 amb Fedora i la 1995-96 amb La voix humaine.
L'acte d'entrega de les Medalles d'Or serà el proper dijous, 12 de gener, a la una del migdia i, per cert, l'autor d'aquest blog tindrà l'honor de ser el mestre de cerimònies; i és que el Gran Teatre del Liceu ha confiat a Albert Galceran la presentació d'aquest protocolari acte.
ENHORABONA, ALBERT !!!! segur que ho farà molt rebé...llàstima que estic a fora que sino, miraría d'assistir-hi. Que vagi molttttt beeeeeé!!!
ResponEliminaMOLTES GRÀCIES! Espero estar a l'alçada de les circumstàncies! De moment, ho rebo amb molta il·lusió; ja us explicaré...
ResponEliminaUna abraçada!!
Albert
Albert,
ResponEliminaEns veiem dijous al Liceu, segur que ho brodes!
Una abraçada
Gràcies Josep!,
ResponEliminam'agradarà saludar-te dijous.
Una abraçada,
Albert
Ostres Albert, moltes felicitats!!!!!! segur que ho faras molt bé
ResponEliminaMercè Jou
Moltes gràcies!!! Almenys procuraré fer-ho tan bé com pugui!
ResponEliminaPetons!
Albert
eiii, que esperem la crónica ;)
ResponEliminaEstic a l'espera de més imatges, aleshores m'hi posaré! ;-)
ResponEliminaTot i que ja puc avançar que no podré dir massa res de les paraules pronunciades pels guardonats, ja que els nervis propis de l'acte van fer que estés més pendent del desenvolupament, que dels seus discursos...
Albert
ai, ai, ai...i no contaves amb "supporters" des del públic que estiguessin gravant, al menys l'audio?
ResponEliminaPortava a una periodista que va limitar-se a fer fotos amb el meu telèfon. Així que quan tingui les del Sr. Bofill, publicaré un post amb les "interioritats" de l'acte! ;-)
ResponEliminaperfecte, aquestes "interioritats" son les que esperavem.
ResponElimina