 |
| Final del 2n concert Verdi |
Ja el primer dia va semblar-me un concert del tot tebi, i avui n'he sortit amb una sensació de decepció. En cap cas l'ambient ha estat de celebració -que tampoc és d'estranyar en els temps que ens toquen viure-, però sí hauria estat desitjable una sensació d'excepcionalitat que no s'ha viscut, almenys, en aquests dos primers concerts.
Globalment, el concert ha anat de menys a més a les dues parts.
La primera part ha acabat amb una interessant "Quoi! Qu'ai-je vu!", l'escena final de Le trouvère (París, 1857), la versió parisenca de la coneguda Il Trovatore; una versió, fins avui, totalment desconeguda per qui us escriu. En aquesta escena conclusiva el tenor Josep Bros ha demostrat de nou el canvi del seu instrument, ara ja completament líric, sense serrells de lleuger, cosa que ha quedat pal·lesa en algun problema durant l'emissió de les notes més agudes de les divereses parts que ha interpretat.
Grata descoberta la del baríton Nicola Alaimo, debutant al Liceu, especialment en la delicada "Di Provenza il mar" de La Traviata. I previsiblement efectiva la Violetta de la soprano Desirée Rancatore. El tenor Antonino Siragusa també ha estat molt encertat en la cavatina "Je veux encore entendre" de Jérusalem (París, 1847).
Orquestra i cor han estat positivament efectius, sense errors a destacar.
Però malgrat una gran correcció global, aquests concerts estan passant sense pena ni glòria, i això no hauria de ser. Cal admetre que gestionar un teatre com el Liceu en el context actual no ha de ser una empresa fàcil, però s'ha de reconèixer que els concerts Verdi estan demostrant no haver estat una bona decisió a l'hora de substituir una òpera.
No sé si vas estar, Albert, a la segona funció del I Concert. Sense tirar campanes al vol, jo diría que va ser força acceptable, potser pel climax final dels Rigolettos de Nucci. El que si sé es que migt Liceu es va posar a aplaudir de peu la final, molta estona. No va ser un concert tebi. Al d'ahir no hi vaig anar, no puc jutjar.
ResponEliminaTeresa, jo he assistit als dos primers concerts Verdi. Bé, al del dia de l'estrena, i al d'ahir. És a dir a les dues primeres entregues de cada capítol. I el cert és que la qualitat musical hi era, però en cap moment va generar trempera, i la reacció del públic va ser més aviat freda.
ResponEliminaJo me n'esperava més, no del públic, sinó del Liceu. Commemorar Verdi ha de ser una festa, i amb aquests concerts tan sols salven l'expedient, i crec que no és això.
Con respeto al comentario... Creo q Teresa tiene razón... la presencia de Nucci en el primer concierto dio los puntos álgidos. Lo de Bros permítame no estar de acuerdo... Creo q sigue sigue siendo un gran lirico ligero, con una voz mas enriquecida pero q aun esta arañando un Verdi, quizas un buen Duca, pero más no. Lo de kos agudos es aun tema pendiente por el vibrato. El motivo aun lo desconozco, pero el fracaso de estos conciertos van de la mano ente las voces q no eran verdianas, la frialdad de la batuta de Gimenez y el diseño del repertorio. Frio todo, un timing agotador y creo que la belleza del dúo de Violetta y Germont no lo califica como pieza de cierre. No entiendo este repertorio.
ResponElimina