Ja fa temps, menys del que podria semblar, que estic obsessionat en una cantant. És una senyora amb una llarga, llarguíssima, trajectòria. De fet, quan jo vaig néixer ella ja cantava. El cas és que de tant en tant trobo gravacions d'ella que fan posar-me la pell de gallina, i em fan venir unes ganes infinites d'escoltar-la en directe.
Traslladem-nos fins a Munich. Any 1983, tenia (ella), 37 anys...
Per fortuna aquesta cantant encara està en actiu, alhora ve molt sovint a Barcelona (la propera visita serà la temporada 2010 - 2011 del Gran Teatre del Liceu), quan cantarà, acompanyada de Josep Bros i Elina Garanca, l'Anna Bolena de Gaetano Donizetti. Obra que, per cert, va significar el debut al GTL del tenor català. Era l'any 1992.
L'any passat va regalar-nos el seu debut en el rol de Lucrezia Borgia, fent embogir, com ja va essent habitual, tota la sala.
Hi ha qui diu que ja no té la veu de la seva joventut, que té una tècnica repetitiva i, fins i tot, previsible; però què voleu que us digui: m'agrada molt. No sé si m'enteneu?
Compartirm passió per aquesta senyora. Per descomptat que la seva veu actualment no és com quan tenia 37 anys, per exemple, però en sap tant de cantar, que treu tot el partit possible a les seves facultats actuals, que considero que encara són moltes. Quina alegria la primícia que ens has donat, al menys a mi, que cantarà l'Anna Bolena al Liceu i molt ben acompanyada, per cert.
ResponEliminaMe n'alegro que compartim la "passió" per Gruberova, quina veu! Crec que moltes cantants jovenetes ja voldrien tenir la veu que té ella ara mateix...
ResponEliminaEn quant a l'"Anna Bolena", està força contrastat, de fet va explicar-m'ho Josep Bros quan vaig tenir-lo al programa aquest passat estiu. A part d'aquest parell, tinc moltes ganes d'escoltar a la mezzo Elina Garanca, en disc sona molt i molt bé!
Dius que: "Hi ha qui diu que ja no té la veu de la seva joventut, que té una tècnica repetitiva i, fins i tot, previsible; però què voleu que us digui: m'agrada molt. No sé si m'enteneu?"
ResponEliminaI tant que t´entenc, més bé del que et pots imaginar, ja que des d´una altra vessant i amb un cantant diferent em sento totalment identificada. Visca aquest "però què voleu que us digui: m´agrada molt" i no és per menys.
Tots nosaltres fidels amb les nostres veus predilectes.
I tant que sí!
ResponEliminaPer cert, quin tip d'escoltar al Plácio que ens farem la setmana vinent...
Plácido.
ResponEliminaAi amb els noms, Albert!!! amb el Plácido, també???... Aixxxx!
ResponEliminaPer cert, jo no me n´atiparé de sentir-lo... i estic segura que la resta d´oients, tampoc. A més la Cavalleria és una obra preciosa per l´oïda (amb melodies realment que arriben de seguida) però és que l´intermezzo... és bestial! I pensar que "circula" com a "Ave Maria" i amb lletra. Definitivament, cada vegada que l´escolto em ve inmediatament la lletra al cap...
Dimecres als "Moments d'Òpera"!! ;)
ResponEliminaEspero no dir gaire noms malament (algun en diré, segur!!).
No en diràs cap de malament!!!
ResponElimina