dimarts, 24 de novembre de 2009

VIVA IL VINO SPUMEGGIANTE!

Recorden els tres tenors? Segur que sí. Doncs bé, aquesta setmana podrem escoltar-los interpretar el mateix paper: el de Turiddu. Plácido Domingo, Josep Carreras i Luciano Pavarotti ens oferiran la seva visió particular d'aquest rol. En quant a les veus femenines, Montserrat Caballé i Agnes Baltsa seran unes molt lluïdes Santuzza.

Tot plegat en el resum musical i argumental de l'òpera Cavalleria Rusticana (Roma, 1890) de Pietro Mascagni; un dels més clars exponents del verisme. De fet, en certa manera aquesta òpera i la seva companya de viatge, Pagliacci (Ruggero Leoncavallo), són els pilars d'aquest gènere que tantes passions desperta. Les caracterísitiques princials del qual són el canto spianato (atacs a l'agut directes, sense *floritures innecessàries), el traslladar l'acció de les corts de reis i nobles a drames quotidians i, sobretot, cosa que complica MOLT els resums, el presentar l'obra com un espectacle sense interrupcions, perdent-se les estructures romàntiques de recitatiu, ària i cabaletta. Tot plegat per a fer un espectacle més versemblant i proper a la veritat.

Com sempre, els Moments d'Òpera s'emetran demà, dimecres, al migdia a través del 90.1FM, però també ho podeu escoltar online i fins i tot us ho podreu descarregar del podcast d'Olesa Ràdio.



Recorda que pots afegir-te al grup Moments d'Òpera del facebook!

*Això de floritures innecessàries és més que questionable, sobretot tenint en compte com m'agrada el belcanto!

9 comentaris:

  1. La Cavalleria ja és al meu mp4. Demà, camí de la feina, ho escoltaré. Ja en parlarem!.

    ResponElimina
  2. Magnífic!

    Espero que t'agradi! I també espero el teu comentari!

    ResponElimina
  3. Albert,
    Avui he escoltat el programa de la Cavalleria Rusticana i com sempre m'ha agradat molt. Tot i que soc declaradament "belcantista", aquesta òpera em té el cor robat des de fa molts anys. A casa també tenim la versió del Sinopoli amb el Domingo,la Baltsa i el Pons, i és sensacional.
    Els dies passats em vaig posar al dia, ja que tenia encara pendent els programes de La Linda de Chamounix (gran Edita!) i L'Italiana in Algeri (magnífc divertiment rossinià). Ja veus que al nostre "cafè" no et perdem la pista. Felicitats i endavant!

    ResponElimina
  4. Josep,

    em fa molt feliç que us escolteu el programa, i encara més que us agradi! Jo, com bé saps, sóc dels teus, "belcantista", però de tant en tant haig de fer concessions a d'altres gèneres operístics.

    Cert és que l'Edita està genial a la "Linda", i que l'"Italiana" és una obra mestra de Rossini. Per cert, la setmana vinent fixarem l'atenció a una òpera que serà notícia: "Il Trovatore" (G. Verdi), ja que la posaran en escena al GTL.

    Només dir-te que comptarem amb les veus de, entre d'altres: Corelli, Domingo, Pavarotti, Del Mónaco i DiStefano... i MOLTES més sorpreses!!

    Una abraçada i moltes gràcies pel suport!!

    Albert

    ResponElimina
  5. La potent orquestració del verisme queda ben reflexada a la Cavalleria Rusticana, tot i la dolçor de l’intermezzo, que m’agrada moltíssim i que quan l’escolto sempre em sembla curt.

    Quant a les veus masculines, de les propostes que ens has fet, la que m’agrada més és la del Plácido Domingo, trobo que la seva veu s’adiu molt bé amb el dramatisme de l’acció. De les dues Santuzzes, en aquesta ocasió, triaria l’Agnes Baltsa, novament per la força de la seva veu.

    Una curiositat: saps que a Roma, a la piazza de la Rotonda, prop del Pantheon, on hi ha l’hotel Albergo del Sole al Pantheon, hi ha una placa a la façana que diu que Pietro Mascagni es va allotjar en aquell hotel el dia de l’estrena de Cavalleria Rusticana a Roma, l’any 1890?. A la web de l’hotel hi ha un apartat d’història de l’hotel, i es pot veure una foto de la placa.

    Com el Josep, jo també m’he posat al dia dels darrers podcasts. Es poden recuperar els més antics?.

    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Glòria,

    certament és una gran obra la "Cavalleria", i l'intermezzo una de les parts més encertades, llàstima que Mascagni no tingui cap altra obra tant excel·lent.

    Jo també em quedo amb el Plácido per a aquesta òpera, tot i que el "Viva il vino spumeggiante" del Pavarotti m'agrada molt més (potser per la versió un tant "belcantista" que en fa).

    La Baltsa demostra ser una gran Santuzza, però la Caballé, carai, quina musicalitat!

    No coneixia la curiositat que em comentes! Quan vagi per Roma, segur, aniré a fer el xafarder!

    Me n'alegro moltíssim que seguiu el programa, de debó! Per a recuperar programes antics, acabo de veure que al podcast el més antic que tenim penjat és l'"Italiana", d'aquesta temporada us en falten: "Die Fledermaus" i "Il Pirata". Si m'envies un correu-e, et respondré amb un enllaç per a que puguis descarregar-te els que et falten.

    Aquesta és la meva adreça: albertgalceran@gmail.com

    Una abraçada ben forta!

    ResponElimina
  7. Ei Albert!

    Vaig escoltar el programa el mateix dimecres. En tenia moltes ganes, una òpera que m´agrada molt amb veus més que atractives. Tot i així, sens dubte, estic totalment d´acord amb el que diu la Glòria, tot i que estic segura que ja t´ho deuries imaginar.
    Indiscutiblement em quedo amb el Turiddu del Plácido, que per mi és la veu més adeqüada per afrontar el paper.
    Tot i que el Carreras i el Pavarotti són dos grans cantants, crec que ni l´un ni l´altre copsa la psicologia del Turiddu, un home rústic, un tant tosc i que no tracta a la Santuzza amb dolçor (crec que només li sap greu l´actitud que adopta envers a ella quan la noia li diu "La tua Santuzza, piange e t´implora", on la música també es torna més suau dins dún duet on hi ha molta tensió acumulada).
    Tant el Carreras com el Pavarotti són amants més "sutils", més "romàntics", més "dolços"... no vull dir que el Plácido no sigui dolç (que ho és), però et creus més el seu paper d´amant que no pateix per la Santuzza i va a la seva; en canvi els altres dos serien amants més soferts perquè vocalment ho enfoquen d´una altra manera, amb un estil de cant potser més preciosista que no pas directe, com t´esperes pel paper del Turiddu.

    Uffff, vaya rollo...

    ResponElimina
  8. Brunilda!

    No esperava pas que t'agradés més el Pava o el Carreras! Jeje

    Quan un està "enamorat", ho està en tot moment! Celebro que t'ho hagis escoltat i que t'hagi agradat!

    ResponElimina
  9. Bé, és que la meva elecció era de calaix...

    ResponElimina