dimarts, 10 de novembre de 2009

NO, NON È VER... MENTIRONO

L'obra protagonista dels MOMENTS D'ÒPERA d'aquesta setmana, ho haig de reconèixer, és una delícia per aquells als que ens agrada el belcanto, però encara diré més: el muntatge que podrem escoltar demà al migdia és un goig per aquells a qui ens agraden les veus d'Edita Gruberova i Juan Diego Flórez. Doncs sense cap mena de vergonya, ni volent dissimular-ho, el resum comptarà, i molt, amb la presència d'aquests dos magnífics cantants.

Malauradament no em consta cap gravació d'aquesta òpera on les dues veus s'uneixin, però la tècnica ens permet unir-los i oferir un magnífic recital.

Si no la coneixeu, Linda di Chamounix és la primera òpera que G. Donizetti va composar per a la cort de Viena i, tal va ser l'èxit que van quedar-se'l i van nomenar-lo mestre de capella. Aquesta és una òpera semiseriosa, per tant acaba bé.

A més, l'argument és del tot previsible: una noia jove (pobre, per descomptat - Linda), que s'enamora d'un noi que diu ser pintor (Carlo), però resulta ser el fill de la marquesa que, alhora, és la propietària de les terres on viuen i treballen la família de Linda. Un tercer, amb molt de poder (el germà de la marquesa, per a complicar-ho més), vol els favors de la jove i, aquesta marxa a París fugint d'ell. Un cop allà, el jove Carlo (que l'ha seguit) li facilita un luxós àtic i el pare de la noia la confon amb una meretriu. La repudia i ella es torna boja...


... és més, la mare del jove (la marquesa), l'obliga a casar-se amb una aristòcrata. Això encara fa créixer més la follia de Linda. Així que els amics l'acompanyen de tornada al poble de Chamounix, per a que la família l'ajudi. Un cop allà, oh sorpresa!, la marquesa accedeix al casori i tot acaba bé.

Malgrat la simplesa argumental la música és bellíssima i, segur, farà les vostres delícies.

M'acompanyeu? A les 12h, com sempre, a través del 90.1FM, online o, més tard, podeu descarregar-vos el programa al podcast d'Olesa Ràdio.

Recorda que pots afegir-te al grup Moments d'Òpera al facebook.

2 comentaris:

  1. Hola Albert!

    M'alegro de trobar-te per la blogosfera. No sabia que seguies el meu blog, gràcies!

    Un petó!

    ResponElimina
  2. Isabel,

    ja fa uns mesos que vaig enllaçar-te! És interessant conèixer el món des d'un punt de vista tant personal, molt útil, i tant!

    Bé, ja estem enllaçats! A veure si tornem a coincidir!

    Petons!

    ResponElimina