Fa uns dies m'escoltava el programa que coprotagonitza el periodista Roger Alier, en el que repassen la història del Gran Teatre del Liceu (Històries de l'Òpera al Liceu - Catalunya Música). El cas és que va cridar-me l'atenció una explicació que va donar sobre en Luciano Pavarotti, i és que en una de les visites que va fer a Barcelona; en que la premsa, el públic i la crítica en general l'estava aclamant, més o menys, va dir una cosa així:
- Vostès estan aclamant molt a Pavarotti, però la veu més bonica del món la tenen a casa seva, i és la de Giacomo Aragall.
Bé, ja fa un temps que estic recopilant gravacions d'Aragall i, francament, no és que pugui portar la contrària al cantant de Mòdena.
Per cert, l'altre dia vaig veure'l al GTL, al concert final del concurs Viñas, però no vaig atrevir-me a dir-li res.
En tot cas, sempre podrem gaudir de les seves magnífiques gravacions, que és del que es tracta.
Si teniu qualsevol dubte sobre les possibilitats d'aquesta veu, només cal que escolteu l'enllaç que us adjunto. És l'òpera I Capuleti e i Montecchi de Vincenzo Bellini, Aragall interpreta el rol de Romeo - és una gravació en directe.
Que la tenen a casa seva... estic molt d'acord, ho saps? jejeje
ResponEliminajo, Albert, son molt, molt aragallista, de fet va ser amb ell amb qui vaig descobrir l'òpera, i això sempre deixa emprempta. Eiii, el dia que el portis a la radio (ho faràs, oi?) vull venir de públic! Moltes gràcies per dedicasr-li aquest post.
ResponEliminaTotalment d'acord amb el gran Luciano. A mi l'Aragall m'encanta, sobretot quan canta òpera francesa. Llàstima que la por escènica no li permetés triomfar molt més. Una abraçada
ResponEliminaL'Aragall m'agrada molt i m'emociona especialment cantant La Boheme. Ell viu a prop de casa els meus pares i a vegades l'havia vist pel carrer però, com tu, no em vaig atrevir mai a dir-li res. Jo vindré amb la Teresa de públic quan l'entrevistis a la ràdio, je, je.
ResponEliminaRealment és una llàstima que Aragall no cantés més; sigui pel motiu que sigui, quan va decidir deixar l'òpera (tot i que crec, mai s'ha acomiadat explícitament), vam perdre un dels millors intèrprets de tots els temps.
ResponEliminaM'agrada cantant tot el que he escoltat d'ell, en especial el Romeu (I Capuleti e i Montecchi) i el Rodolfo (La Boheme).
Si mai tinc l'honor de tenir -lo al programa, us asseguro que sereu les primeres en saber-ho!
L'Aragall ha estat un tresor amagat. La seva depressió de la qual n'ha parlat públicament, altrament res no en diria jo, li ha impedit fer una carrera seguida i brillant. Un dia va explicar que la medicació li assecava terriblement la boca i un altra que li era una tragèdia viatjar sol perquè l'enyorament de la seva família el consumia. La seva sensibilitat és tan extrema que hi ha rols o àries que no pot interpretar perquè les llagrimes li ho impedeixen. Pero, si no ho heu fet, escolteu-li la "Gelida manina" mentre prepareu el reclinatori. Insuperable.
ResponEliminaGlòria,
ResponEliminatotalment d'acord. La seva interpretació del "Che gelida manina" posa la pell de gallina.
Una abraçada i benvinguda al blog!