La propera òpera que es representarà al Foyer del Liceu -dies 2 i 3 de desembre- és Into the Little Hill (Cap al petit turó), òpera de cambra del jove i prestigiós compositor anglès George Benjamin, feta en col.laboració amb el dramaturg Martin Crimp, s’estrenà a París el 2006. Deixeble i amic d’Olivier Messiaen, Benjamin ja té, amb la seva música –pianista, director d’orquestra i compositor-, una brillant carrera internacional.
Definida com a “conte líric en dues parts per a soprano, mezzosoprano i quinze instrumentistes”, les dues cantants fan tots els papers amb el suport de la brillant sonoritat dels instruments –címbal, violes, clarinets, flauta, violoncel, entre d’altres-, que formen part de l’escenografia i proporcionen una gran tensió dramàtica, un clima fascinant. L’argument és una intel·ligent reinterpretació del conte El flautista d’Hamelín.
Sinopsi
Primera part
I La multitud / II El ministre i la multitud / III La multitud
La vigília d’unes eleccions, la multitud reclama que el ministre acabi amb les rates que estan fent malbé les seves pertinences. El ministre mira de defensar les rates i intenta mostrar que tenen un lloc en la societat, però la multitud repeteix la seva demanda: «Mata i tindràs el nostre vot».
IV El ministre i el desconegut
Una nit d’insomni, el ministre troba un desconegut al dormitori de la seva filla adormida. El desconegut diu que ha utilitzat un encanteri per entrar-hi: «Amb música puc obrir un cor / tan fàcilment com vós podeu obrir una porta / i entrar-hi directament / fer avançar els esclaus amb pas ferm cap a la fàbrica / o desenredar els núvols pacientment. / Amb música puc fer que la mort s’aturi / o que les rates aflueixin i es precipitin des de l’extrem del món: / la decisió és vostra». El ministre li promet una gran suma de diners a canvi d’acabar amb les rates i assegurar la seva reelecció. El desconegut li fa jurar per la seva filla que complirà la seva promesa.
V Mare i filla
La filla del ministre és a la finestra amb la seva mare veient passar la riuada de rates. «Per què han de morir les rates, mare?», pregunta. «Perquè roben les nostres coses –diu la mare–, una rata no és humana». Però per a la nena sí: vesteixen abrics i porten els seus nadons. La mare mira de tranquil·litzar-la: «Només les rates dels llibres de contes porten barrets i abrics i van amb nadons». Insisteix que les rates moriran «amb dignitat».
Segona part
VI Dins el cap del ministre
El ministre és reelegit. Dins el seu cap, sent la «cridòria d’agraïment» de la multitud, i l’estrany brunzit del seu cor.
VII El ministre i el desconegut
El desconegut torna per cobrar els seus honoraris «per l’extermini». El ministre argumenta que les rates no van ser exterminades, sinó «que van marxar per la seva pròpia voluntat». Nega tenir cap obligació envers ell i hi afegeix que tota la música és «incidental» i no cal pagar-la. Quan el desconegut recorda al ministre que ha jurat complir la seva promesa per la seva pròpia filla, el ministre el despatxa iradament.
VIII Mare (mares) i nena (nens i nenes)
Arreu de la ciutat, quan les mares es desperten, descobreixen que els seus fills i filles s’han esvaït durant la nit. Fora de si, l’esposa del ministre demana al seu marit: «On és la meva filla?». I sent que els nens i nenes responen que són sota terra, «dins el petit turó», excavant cap a la llum. Quan ella els demana que no diguin més mentides i que tornin a casa, ells responen que aquesta és casa seva.
La representació es complementarà amb obres de cambra de George Benjamin (Fantasia VII, Flight i Viola, Viola). La música anirà a càrrec de la London Sinfonietta, sota direcció de Franck Ollu; i pel que fa a les vocalistes, aquestes són Rebecca Bottone i Susan Bickley.
Destacar que aquesta és l'estrena a Espanya d'aquest títol.
Font: Departament de premsa del GTL.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada