dimecres, 24 de novembre de 2010

LUCREZIA BORGIA (G DONIZETTI)

Avui toca un d'aquells títols que si són interpretats per bons cantants fan posar la pell de gallina, es tracta de la Lucrezia Borgia, una òpera amb un pròleg i dos actes de Gaetano Donizetti, amb libreto de Felice Romani basat en una tragèdia de Víctor Hugo. Va estrenar-se al teatre Alla Scala de Milà el 28 de desembre de 1833.

L'octubre de 1833 Donizetti va presentar amb èxit a La Scala de Milà la seva avui oblidada òpera Il furioso all'isola di San Domingo. Després d'aquesta estrena el compositor va signar contracte amb aquest teatre milanès per produir immediatament dues noves òperes. Cal destacar que aleshores Donizetti tenia 36 anys d'edat i la seva producció operística arribava a la no menyspreable quantitat de 37 títols. Entre elles ja figuraven les conegudes Anna Bolena de 1830 i L'elissir d'amore de 1832.

La primera de les properes noves òperes per a La Scala seria Lucrezia Borgia, per a això Donizetti comptaria amb un llibret que estava ja elaborant Felice Romani, un dels més connotats professionals del seu temps en aquest ofici. La font d'aquest llibret era la peça teatral homònima de Víctor Hugo, que s'havia estrenat a París al començament d'aquest mateix any 1833.

Lucrezia Borgia va ser un personatge històric, que va viure entre 1480 i 1519, i que va pertànyer a una de les més influents famílies de la Itàlia del renaixement, en la qual hi va haver dos Papes i un sant. Lucrezia va ser famosa per la seva fràgil bellesa, però també pel seu fort caràcter i fosques conductes envoltades de maldat.

El seu pare va ser Rodrigo de Borgia, qui, curiosament va ser cardenal i fins i tot va arribar a ser Papa, amb el nom d'Alexandre IV. Lucrezia va tenir tres matrimonis - amb Juan Sforza, Alfons d'Aragó i Alfonso D'Este - sent aquest últim el que apareix en la peça teatral de Victor Hugo i també a l'òpera.

El llibret de Felice Romani va estar llest a finals de novembre i Donizetti va finalitzar la partitura a temps perquè, amb els deguts assajos, l'òpera s'estrenés a La Scala en la data prevista del 26 de desembre de 1833. Tot i que Lucrezia Borgia es va representar en més d'una trentena d'ocasions després d’aquesta estrena, l'èxit de públic i crítica va ser molt discret, i després retirada.

Set anys més tard, quan Lucrezia Borgia va viatjar a França, el 1840, van tenir seriosos problemes per a la seva representació. Victor Hugo, autor del drama que va inspirar l'òpera, va reclamar drets de propietat intel·lectual sobre l'obra, va acudir als tribunals, va interposar una demanda i la va guanyar. Per aquest motiu i gràcies a les escletxes legals, Lucrezia Borgia va haver de representar-se a partir d’aquell moment amb canvis en el seu argument i en els seus personatges.

Problemes amb els drets d’autor a banda, a Itàlia van aparèixer nous problemes, que ja des de l'estrena de 1833 s’intuïen: l'òpera Lucrezia Borgia feïa referència a personatges històrics i deixava malament a una influent família de la qual havien sortit un sant i dos Papes de l'Església catòlica. Això òbviament no era vist amb bons ulls. Tot i això, finalment Donizetti va vèncer a Victor Hugo i als censuradors i l'òpera va passar a tenir com a definitiu el seu nom original.

De tota manera, més enllà dels problemes inicials, aquest és un títol que amaga una gran complexitat, i és que calen grans intèrprets capaços d'assumir els molt exigents rols. Potser per aquest motiu no és una de les obres de Donizetti més conegudes, tot i que potser sí que és una de les millors.

En tot cas, si ja la coneixeu, sempre és bo repassar-la, i si encara no sabeu com sona aquesta òpera, aquest migdia us espero als Moments d'Òpera, com sempre al 90.1FM, online o al podcast.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada