dimecres, 9 de febrer del 2011

SEMIRAMIDE (G ROSSINI)

Teatre de La Fenice, Venècia.
Semiramide és una òpera en dos actes amb música de G. Rossini i llibret de Gaetano Rossi, basat en la tragèdia de títol homònim de Voltaire (de l'any 1748). Van estrenar aquest títol al teatre de La Fenice de Venècia, el 3 de febrer de 1823. A Catalunya va estrenar-se al teatre de la Santa Creu de Barcelona, el 20 d’abril de 1826.

És curiós que el llibretista de Rossini, Gaetano Rossi, anés a buscar a Voltaire com a font de la seva modesta creació, tenint en compte que el precedent molt més obvi de la Semiramide de Metastasio. La qual cosa demostra que si bé Rossini i els seus col·laboradors havien abraçat definitivament el conservadorisme musical, no ho van fer pas amb l’aspecte teatral.

La història de Voltaire ens parla de l’evolució posterior del personatge de Semíramis, reina de Babilònia, que ha matat al seu espòs, el rei Nino, amb l’ajuda del malvat Assur; però no ens diu per quins motius va veure’s obligada a casar-se amb Nino, cosa que explicaria, o justificaria, el fet que ella l’elimini posteriorment. Tampoc s’explica el complicat procés pel qual ella reina disfressada d’home durant varis anys, ni els dubtosos orígens d’on prové.

En aquesta obra va influir la moda dels finals feliços, de manera que en alguns casos es va eliminar la mort (accidental) de la reina, que queda implícitament perdonada dels seus crims, que en aquesta versió edulcorada de Voltaire queden reduïts a un de sol.

En aquesta òpera, Rossini, va fer brollar el seu gust per les antigues virtuts del bel canto. És una obra d’elaboradíssima ornamentació vocal i moltes coloratures, recolzada per una inspiradíssima orquestració.

Aquest títol l'hem escollit a petició d'un lector del blog, el Josep de El Cafè de Nit, i oïent habitual del programa, així que si voleu fer-nos alguna proposta, l'únic que heu de fer és enviar-nos un correu-e. Un cop rebuda la proposta d'òpera a resumir al programa, la inclourem a la programació i, en uns dies, us direm la data d'emissió.

El resum argumental, històric i musical de Semiramide el podrem conèixer aquest migdia, com sempre, a la versió radiofònica dels Moments d'Òpera, al 90.1FM, tot i que també us ho podreu descarregar al podcast del programa.

4 comentaris:

  1. Albert,
    Gracies per portar als MdO una de les meves òperes de referència. D'entrada dir que, com molt be dius, és un argument sense cap ni peus (una mica més de documentació històrica no hauria estat malament)ara bé la música, es sublim. La grandiositat musical de Rossini hi queda perfectament reflectida. En quant a les veus, penso que molt difícil de cantar (per això es representa poc?). El 2005 al Liceu (escenografia apart) es va poder veure una gran Semiramide amb Takova, Barcellona, Abradzakov i Flórez. Al no ser una de les òperes que més s'ha representat ha tingut intèrprets molt selectes en tots els papers.
    De les grans Semiramides que he pogut escoltar destacaria la Sutherland i la Caballé (tot i que el Bel raggio.. de la Callas es fantàstic). La millor Arsace per a mi, sens dubte la Horne, el millor Assur el Ramey i el millor Idreno el JDF. Però sobre gustos no hi ha res escrit.
    En conclusió, com ens agrada la pirotècnia vocal!!
    Felicitats pel programa, suposo que ha estat difícil triar entre els molts bons moments musicals de Semiramide i també entre els grans intèrprets que l'han fet.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Josep,

    veig que t'agrada molt aquesta òpera. En efecte, l'argument és complicat, molt. Però el resultat musical ho justifica tot! Visca les pirotècnies, sí!

    Espero que el resum sigui del teu gust, tot i que pels noms que comentes, molt no pot desagradar-te...

    Una abraçada,

    Albert

    ResponElimina
  3. A mi també m'agrada moltíssim aquesta òpera, com la gran majoria de les de Rossini :-) .
    Però haig de dir que tot i que m'agraden molt les cantants que has dit Josep, jo gaudeixo molt escoltant la versió de Semiramide de Edita Gruberova, penso que és de les millors que hi han al mercat. Ho torno a dir, Sutherland, Caballé, Horne,Callas,etc, totes són magnífiques.
    Pero Gruberova és genial en Rossini. També tinc el seu Barber de Sevilla i és genial¡¡
    Encara no he sentit el podcast, però ho faré aquesta nit, ja tinc ganes de veure quines cantants ha escollit l'Albert amb la de bones grabacions que hi ha, haurà estat difícil decidir-se per una o dues :-)
    Fins aviat.

    ResponElimina
  4. Santi,

    no has de patir, evidentment la soprano Edita Gruberova té presència al programa. A mi també m'agrada molt cantant Rossini (i qualsevol altra cosa).

    Una abraçada,

    Albert

    ResponElimina