Linda di Chaoumix és la propera òpera que podrem veure al Gran Teatre del Liceu (del 20 de desembre al 8 de gener), amb un repartiment de luxe encapçalat per les veus de Diana Damrau (Linda) i Juan Diego Flórez (Carlo), però sense oblidar a Bruno de Simone (Marquès de Boisfleury), Pietro Spagnoli (Antonio) o Simón Orfila (El Perfecte). Tanmateix també és interessant el repartiment alternatiu (que no segon), encapçalat per Mariola Cantarero i Ismael Jordi (el qual fa el seu debut al Liceu).
La producció escència la dirigeix Emilio Sagi, però no disposem d'imatges de la mateixa, només unes quantes fotografies (quatre) de les maquetes dels decorats que descobrirem el proper dia 20 al damunt de l'escenari:
Tanmateix, aquesta producció és una gran candidata a ser enregistrada i editada en DVD, ja que és una nova producció, és un títol del qual no es disposa de gaire produccions editades i, és clar, els dos noms titulars tenen prou mercat com per assumir la inversió.
És aquesta una obra de Gaetano Donizetti estrenada el 19 de maig de 1842 al Kärntnertortheater de Viena, però que a Barcelona va poder veure's per primer cop el 20 de juliol de 1844 al Teatre de la Santa Creu. Al Liceu va representar-se durant la primera temporada, l'any 1847, concretament l'11 de novembre.
Escrita especialment per ser estrenada a Viena, Linda di Chamounix és un bon exemple de l’estil semiserio que Gaetano Donizetti va saber elevar a la màxima expressió. Amb llibret de Gaetano Rossi, aquesta obra de maduresa converteix la virtut de l’amor en un guariment espiritual.
Linda fuig a París des de Chamounix per protegir-se de la lascívia del marquès de Boisfleury, i abandona els seus pares i el seu estimat Carlo, el vescomte de Sirval. A París, Sirval la protegeix amb la promesa de casar-s’hi. El pare de Linda viatja a París i quan troba la seva filla instal·lada a casa del vescomte, l’acusa de ser-ne l’amant. Linda es trastoca. Finalment, la noia es recupera quan escolta les promeses d’amor etern del seu estimat.
Hem d'ubicar l'acció a França, cap a l'any 1760, durant l'època de la regència del rei Lluís XV.
Resum argumental:
Acte I
La partença des de Chamounix
Els habitants de Chamounix, una vila a Savoia, s’encaminen cap a l’església a resar abans d’emprendre un viatge a París.
Antonio Loustolot, la seva esposa Maddalena i la seva filla Linda es mostren molt preocupats, perquè no saben si els serà prorrogat el contracte de lloguer de la fàbrica que regenten. El marquès de Boisfleury, germà de la marquesa propietària de les terres en qüestió, generosament promet intercedir en favor de la família si se li permet conquerir l’afecte de Linda, però Linda està enamorada de Carlo, un pintor pobre, que no és altre que el vescomte de Sirval, fill de la marquesa i nebot de Boisfleury. Carlo es veu furtivament amb Linda per evitar que la seva mare sàpiga que estima una noia sense un llinatge del nivell de la seva família Quan escolta una trista balada del seu bon amic, l’orfe Pierotto (contralt en travesti), Linda es veu envaïda per temors sobtats, perquè aquesta balada explica la història d’una noia que és traïda pel seu amor.
Linda i Carlo sospiren pel dia que es podran casar, malgrat que ell també li vol confessar el seu secret. Mentrestant, el prefecte comunica a Antonio els deshonrosos propòsits del marquès i li suggereix que Linda marxi a París, a casa del seu germà, per allunyar-la de Chamounix durant un temps.
L’acte es clou amb el comiat dels habitants del poble als seus paisans –Pierotto i Linda–, que marxen a París.
Acte II
París
Pierotto ha escortat Linda fins a París, però poc després contreu una greu malaltia. Una vegada recuperat, s’assabenta que el germà del prefecte, al qual havia encarregat la seguretat de Linda, ha mort i ningú no sap què se n’ha fet, de la noia. En trobar-se de sobte al carrer i sense mitjans, Linda sobreviu precàriament fent de cantant ambulant. Carlo, que l’ha seguida fins a París, la localitza.
Al començament del segon acte, Linda viu en un apartament luxós que Carlo ha llogat, tot i que la relació entre tots dos és estrictament virtuosa i lliure de qualsevol relació pecaminosa. Durant aquests mesos, la noia no sap res dels seus pares. Quan Pierotto finalment la troba, Linda li revela la veritable identitat del seu estimat –no pas amant– i els seus plans de boda.
El marquès visita Linda, a qui acusa de ser una mantinguda pel seu estil de vida, sense saber que és el seu propi nebot qui l’ha ajudada. Linda, furiosa, el fa fora de casa. Aleshores Carlo visita Linda, però no té el valor de dir-li que la seva mare coneix la relació entre ells dos i que l’obliga a casar-se amb una dona del seu rang social. Tots dos s’acomiaden encara plens d’il·lusió.
Antonio, el pare de Linda, es presenta d’una manera imprevista a casa de la presumpta amant del vescomte i li demana que l’ajudi, a ell i a la seva família, pel que fa al contracte de lloguer de la fàbrica. Però Antonio reconeix en ella la seva filla i, indignat en veure-la en una situació de moralitat dubtosa, la repudia. En aquest moment entra Pierotto i explica a Linda els preparatius que s’estan organitzant per al casament de Carlo. Tots aquests fets causen una forta i sobtada impressió en Linda, fins al punt de posar seriosament en perill la seva salut mental i perdre el seny.
Acte III
El retorn a Chamounix
El grup de camperols que va viatjar a París, ara torna a Chamounix. Carlo explica al prefecte que la seva mare, la marquesa, finalment ha aprovat el seu casament amb Linda, però el prefecte li aclareix la situació mental i física en què es troba la fràgil noia. Profundament colpit per la notícia de l’alienació de Linda, Carlo li confessa que ell és l’únic culpable de la malaltia de la seva estimada. Mentrestant, el marquès comunica als habitants de Chamounix el matrimoni imminent del vescomte de Sirval i una noia encara desconeguda.
Linda, encara en un estat d’alienació mental, torna a casa seva acompanyada del fidel Pierotto. Carlo es presenta davant Antonio per mostrar-li personalment el contracte de lloguer, però troba una Linda alienada. Quan li declara el seu amor profund en forma de promesa solemne, provoca miraculosament que la noia recuperi el senderi.
Els vilatans es congratulen de la recuperació de Linda al costat del marquès, que ara es convertirà en oncle de la noia. En el duet final, Linda i Carlo expressen els seus sentiments i renoven la seva promesa d’amor.
Font: Departament de premsa del GTL.
Gràcies per l'avançament, Albert. No vull entrar en disquisición filològiques, però m'agradaria saber que vols dir quan dius que no es un segon repartiment. Si el que vols dir es que també és interessant, hi estic d'acord, jo mateixa m'he comprat entrada per veure'l també. Pero, técnicament, si que es un segon repartiment, perque els preus son inferiors i correspon al Torns de segons repartiments. Quan es un repartiment alternatiu (per exemple, els diferents cast de les Carmens), tots tenen el mateix preu, i es distribueixen entre els torns complerts.
ResponEliminaTeresa,
ResponEliminatens raó, estrictament és un segon repartiment, però em referia a la qualitat interpretativa que titllar-la de "segona" em sembla injust. Segur que el resultat escènic dels "primers" i "segons" serà d'un altíssim nivell.
Una abraçada,
Albert
ah, bé, aclarit, gràcies! Tinc curiositat per veure el segon, el veuré, però...serà una mica difícil que Jordi (una mica fluix, al meu gust) i Cantarero (no en tinc opinió clara) superin als estelars Flórez y Damrau. Encara que, certament, en la Fille du regiment, em va agradar el repartiment Antonio Gandia/ Nino Machaizde (que era el segon) que el primer Flórez/Ciofi...tot pot ser, realment!
ResponEliminaEl Josep ens ha deixat aquest comentari que, sense voler, he perdut (disculpa'm!):
ResponElimina"En resum, "tecnicament" es un segon repartiment, però qualitativament i artísticament es un repartiment "alternatiu". Això és un avantatge ja que les entrades per aquest teòric "segon repartiment" son a millor preu. Ara bé, el "primer repartiment" es, amb tota seguretat, el millor que es pot veure actualment al món de l'òpera!."