dilluns, 19 de desembre de 2011

Radvanovsky és "Norma" a Oviedo

El passat dissabte va representar-se per quarta, i darrera, vegada l'òpera Norma (V. Bellini) al Teatro Campoamor d'Oviedo, una producció encapçalada per la soprano Sondra Radvanovsky, la qual debutava en el rol de la sacerdotessa en una producció signada per Susana Gómez i que comptava amb les aportacions de Dolora Zajick (Adalgisa), Aquiles Machado (Pollione), Carlo Colombara (Oroveso), Maribel Ortega (Clotilde) i Jon Plazaola (Flavio).


L'atractiu principal de la representació era el debut de Radvanovsky en aquest paper del belcanto italià que tantes grans veus han interpretat. No va decebre. La soprano va construir un personatge expressiu, violent i emotiu, tot a la seva mesura exacte.

Totes les seves intervencions van ser de càtedra, amb un estil canor que ens recorda a Maria Callas (sense exagerar!!): una veu metàlica, però altament expressiva i compensada per un volum que superava a la resta de cantants. Cap defecte se li pot assenyalar, tan sols se li poden dir coses bones a una cantant que, tal i com va fer-me reflexionar algun tweet, potser és la millor, però li falta una millor campanya de promoció.

No és normal que aquesta cantant, a dia d'avui, encara no sigui coneguda i respectada com el que és: una de les veus més privilegiades del segle XXI. No és normal que les representacions d'Aida (G. Verdi) al Liceu del proper estiu, de les quals ella en serà la protagonista, presentin un nombre d'entrades venut tan baix. Amb independència de la producció que tantes vegades ja hem vist. La veu de Radvanovsky val molt més que això.

De la resta de cantants cal destacar les bones arts de Carlo Colombara, un baix en estat de gràcia amb un to de veu majestuós, un registre greu contundent i una presència escènica impecable.

Dolora Zajick (Oregon, 1952) és en el rang vocal totalment creïble, però en l'aspecte escènic és una Adalgisa poc creïble i que pot arribar a la comicitat; i és que cada cop que Norma se li adreçava dient-li "joveneta", alguna rialla s'escapava entre el públic.

La proposta escènica (semiescenificada segons la organització) va signar-la Susana Gómez, la qual va haver de recórrer a vestuaris d'altres produccions i a un pressupost ínfim, ja que inicialment aquesta òpera -a causa de les retallades pressupostàries- havia de presentar-se en format concert.

Gómez dóna una classe magistral d'intel·ligència escènica en proposar-nos un joc de llums que posiciona els personatges clarament i divideix la trama argumentalment. Especialment efectiu és l'efecte visual de l'inici del segon acte, quan Norma es planteja matar als seus fills per a castigar la traició de Pollione; Gómez ens presenta quasi levitant a Norma en un marc de boirosa llum. Bravo!

I no puc acabar sense destacar l'excel·lent tracte rebut per part de tot l'equip del teatre Campoamor, entre tots han aconseguir una Norma històrica que, per molt de temps, es recordarà. Enhorabona!

4 comentaris:

  1. Albert,
    Estic totalment d'acord en que la Sondra Radvanovski no està valorada pel que realment val. Es una grandiosa cantant verdiana i que tinc moltes ganes d'escoltar-la en una Norma que s'allunya una mica del que ens té acostumats. Llegint el que has escrit encara en tinc més ganes.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Josep,

    Realment és una cantant excepcional i costa entendre que només tinc un disc en solitari gravat. De tota manera, aquesta tarda m'han confirmat que les representacions d'aquests dies s'editaran en DVD. Estarem al cas!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. Bravo pel teatre Campoamor.Aquest era un debut molt important que segons el que dius ha superat inclús les previsions.Crec que la Sondra té totes les qüalitats per ser la millor Norma del moment juntament amb Angela Meade i a l'espera que l'Anna Netrebko s'hi atraveixi algún dia...

    ResponElimina
  4. Asistí a la segunda función y no tuve más remedio que volver a la tercera. Fue algo tan maravilloso en general que se recordará por años en nuestra ciudad. Si puedo, iré a Barcelona a verla cantar Aida. Radvanovsky es increible.
    Saludos

    ResponElimina