diumenge, 4 de desembre de 2011

Una classe mestra de cant, Juan Diego Flórez al Liceu

Juan Diego Flórez va demostrar anit que gaudeix d'un estat vocal espectacular, el peruà va oferir-nos un recital molt ben confeccionat, i executat de manera impecable. Va ser una d'aquelles nits en les quals en sortir del teatre només pots pronunciar adjectius tals com: excel·lent, espectacular, màgic, etc.

Flórez, com és de costum en aquest tipus de recitals, va cantar acompanyat al piano per Vincenzo Scalera, un veterà pianista que sap fer créixer les grans habilitats del tenor.

Flórez des del minut u va desplegar tots els seus recursos, deixant a la platea bocabadada, i és que la tècnica i el color de la veu d'aquest gran cantant arriben a ser aclaparadors. La bellesa tímbrica i la priotècnia de la seva tècnica de cant se sumen en una exhibició que arriba a ser pornogràfica, pel seu exhibicionisme, però que causa efectes d'admiració a l'espectador.

Però a banda de les habilitats canores de Flórez, cal destacar que amb el temps ha aconseguit millorar la seva comicitat, la seguretat escènica i, com tot a la vida, l'experiència a l'escenari es tradueix en més simpatia i major elegància -si cap- al cant.

Flórez ja és un cantant històric, un dels grans de l'escena lírica que amb la seva veu aconsegueix emocionar i exaltar a qui l'escolta en directe, cosa que es tradueix amb grans dosis d'aplaudiments i molts "bravos".

L'entrega del públic i els sorollosos aplaudiments van ser àmpliament recompensats amb fins a 5 bisos: "Bella enamorada" (El último romántico - Reveriano Soutullo i Juan Vert), "Il più lieto" (Il barbiere di Siviglia - G. Rossini), "La donna è mobile" (Rigoletto - G. Verdi), "Pour mon âme" (La fille du régiment - G. Donizetti) i "Granada" (Agustín Lara).

Sense cap mena de dubte, una nit que recordarem!

Ara només ens falta esperar fins al proper dia 20, quan tornarem a veure'l en escena, en aquest cas a la nova producció de l'òpera Linda di Chamounix (G. Donizetti), acompanyat de la no menys espectacular Diana Damrau.

3 comentaris:

  1. Albert,
    Divendres amb el Jaroussky i ahir amb el Flórez, dos concerts memorables. Quina passada, dos dies seguit omplint el Liceu i la gent gaudint com poques vegades es veu. Potser aquesta es la solució en temps de crisi, i deixar-se de dubtosos invents per més endavant.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. I tant, totalment d'acord. Haurien d'eliminar els invents i les produccions modernes i només fer coses de qualitat, encara que hi hagi menys funcions!

    ResponElimina
  3. Me n´alegro que vagis disfrutar del concert, Albert.
    T´haig de confessar que m´hauria agradat sentir aquest "Bella enamorada" en la veu del JDF... Ara doncs, tal com dius, a esperar el dia 20... ja se´t farà llarg, ja...

    ResponElimina