divendres, 30 de desembre de 2011

Concert homenatge a Montserrat Caballé

Montserrat Caballé
El proper dia 3 de gener, el Gran Teatre del Liceu oferirà un concert homenatge a la soprano Montserrat Caballé, amb motiu del 50è aniversari del seu debut a aquest teatre.

I és que el diumenge 7 de gener de 1962 s’estrenava al Gran Teatre del Liceu, i a Espanya, Arabella de Richard Strauss. Xavier Montsalvatge, en aquella època crític d’òpera de «La Vanguardia», destacava dos dies després en la seva ressenya que l’estrena suposava dues novetats absolutes per a Barcelona: l’òpera d’Strauss i «la veu de Montserrat Caballé». 50 anys més tard el Gran Teatre del Liceu no podia deixar passar l’ocasió per a retre a Montserrat Caballé un merescut homenatge.

Montserrat Caballé i el Gran Teatre del Liceu composen una relació sentimental i professional que es va afermar immediatament amb els papers de Donna Elvira de Don Giovanni i Cio-Cio-San de Madama Butterfly, primers passos d’una llarga i intensa història compartida que ha inclòs moltes de les seves interpretacions més definitives: Norma, Roberto Devereux, Maria Stuarda, Lucrezia Borgia, Il pirata, Aida, Un ballo in maschera, I vespri sicilianni, etc.

Montserrat Caballé ha estat pel Liceu molt més que una artista extraordinària. Al llarg dels darrers 50 anys ha format part de l’essència i la història de la institució, de la ciutat i ha rebut l’apreci i el reconeixement del públic barceloní.

Montserrat Caballlé va tenir sempre present aquest Teatre durant tots aquests anys d’inqüestionable carrera internacional. Al Liceu, la Montserrat tornava cada Nadal per representar amb primícia aquells papers que li donarien fama arreu.

El Liceu, que el 1966 ja va concedir a Montserrat Caballé la Medalla d’Or de la institució, organitza tot una sèrie d’actes per celebrar conjuntament aquest 50è aniversari.

Per aquest motiu, l’Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció de José Collado acompanyaran a Montserrat Caballé, la qual cantarà acompanyada d’amics i alumnes en el concert del dia 3 de gener de 2012. De moment, des d'aquest blog, sabem que oficialment l'acompanyaran les següents veus:

María Gallego, soprano
Montserrat Martí, soprano
Josep Carreras, tenor
Carlos Álvarez,  baríton
Joan Pons, baríton

Tot i que els alumnes de la Caballé també hi tindran presència:

Pretty Yende, soprano
Ji Young Jo, soprano
Nikolai Baskov, tenor

Tot i això, veus ben informades apunten quen hi haurà més sorpreses (vocals), però sospitem que haurem d'esperar-nos fins al mateix dia 3 per a confirmar-ho.

Paral·lelament, i amb motiu d’aquesta efemèride el Liceu ha programat una exposició, l’edició d’un CD i projeccions audiovisuals.

L’exposició “Montserrat Caballé, 50 anys al Liceu”, fa un recorregut a través de fotografies, programes de ma, panells explicatius i vestits de la soprano, entre d’altres. (Del 3 de gener al 20 de març 2012, al Balcó Foyer).

El triple CD amb enregistraments històrics amb les millors àries de Montserrat Caballé al Liceu será a la venda a partir del dia 3 de gener.

A L’Auditori de l’Espai Liceu es projectaran dos audiovisuals amb fragments de diferents òperes protagonitzades per la soprano catalana.

Per tant, del dia 3 de gener i fins al 20 de març, la soprano catalana tornarà a ser la gran protagonista al Gran Teatre del Liceu.

dimarts, 27 de desembre de 2011

Els Moments d'Òpera de Nadal a COMRàdio

El passat dia 25, de les 20h a les 23h COMRàdio va acollir una edició especial dels Moments d'Òpera, un programa en el qual vam repassar grans moments del món de l'òpera i vam conversar amb protagonitstes de l'actualitat lírica.

Així, a la primera hora, vam entrevistar a Susana Gómez, directora escència de la Norma (V. Bellini) que Ópera Oviedo va programar al Teatro Campoamor i que ha servit per a faciliar el debut de Sondra Radvanovsky en el rol de sacerdotessa. Feta l'entrevista, vam aproximar-nos a aquest títol escoltant algunes de les millors gravacions que existeixen.

La segona hora va estar dedicada a les grans veus de la història de l'òpera, sense deixar de banda a les contemporànies. Però també vam mantenir una entrevista amb Emilio Sagi, director artístic de la producció que aquests dies pot veure's al Gran teatre del Liceu: Linda di Chamounix (G. Donizetti), i en la qual hi participen els astres de l'òpera Juan Diego Flórez i Diana Damrau.

I la darrera hora del programa la vam dedicar a l'òpera en directe, en aquest sentit vam repassar gravacions històriques d'òpera en directe, i vam gaudir del luxe d'un recital en rigorós directe a l'estudi 1 de COMRàdio, amb la veu de la soprano Jonaina Salvador i el pianista Pau Damià Riera.

Salvador i Damià Riera en directe a COMRàdio

Si voleu reescoltar-ho, aquí teniu els enllaços:


Ha estat un plaer, fins la propera!

divendres, 23 de desembre de 2011

Nadal amb òpera a COMRàdio

El dia de Nadal COMRàdio ha programat una edició especial dels Moments d'Òpera, de les 20h a les 23h serem en directe oferint-vos un programa que combinarà les entrevistes d'actualitat amb l'audició de peces líriques, i també comptarem amb un recital en rigorós directe a l'estudi 1 de COMRàdio.

En les tres hores de programa conversarem amb Susana Gómez, directora escènica de la Norma (V. Bellini) d'Oviedo que ha servit com a debut de la soprano Sondra Radvanovsky en el rol de la sacerdotessa; també conversarem amb Emilio Sagi, el director de la Linda di Chamounix (G. Donizetti) que aquests dies canten al Gran teatre del Liceu, entre d'altres, Juan Diego Flórez i Diana Damrau.

A la recta final del programa comptarem amb l'actuació en directe de la soprano Jonaina Salvador, la qual ens cantarà peces conegudíssimes d'òpera.

Tot plegat, combinat amb l'audició de molta òpera. Tres hores per parlar i escoltar la millor òpera. Us hi esperem!

dijous, 22 de desembre de 2011

Linda di Chamounix amb "dream team" líric

Damrau i Flórez (GTL)
Fins el proper 8 de gener el Gran Teatre del Liceu acull les representacions de l'òpera Linda di Chamounix de Gaetano Donizetti, obra estrenada l'any 1841 a Viena i que el compositor de Bèrgam va plantejar com a exhibició pel públic vienès de les seves arts musicals. De fet, la partitura, tot i la maduresa de Donizetti, no brilla en especial, per no comentar l'absurd argument del llibret de Gaetano Rossi.

Al Liceu, conscients de la buidor argumental i la simplesa de la trama, han sabut escollir els millors cantants en aquest repertori i convocar-los per a una producció que, signada per Emilio Sagi, segurament és la que més solvència canora de la temporada reuneix.

Tots i cada un dels personatges estan defensats per excel·lents intèrprets, tot i que alguns poden veure's enlluernats per la brillantor del tenor Juan Diego Flórez.

És aquesta una òpera per a l'exhibició del millor belcanto, i això ho té clar el tenor Juan Diego Flórez (Carlo), el qual és un dels màxims interessats en debutar en aquest rol, afortunadament ho fa a casa nostra.

Flórez es mostra exultant en cada una de les notes que emet -arribant a regalar fins a 5 Dos de pit que no són a la partitura-. La seva veu està formada per unes habilitats innates, millorades amb una tècnica aclaparadora, millorada amb hores de vol, i perfeccionada amb la seguretat de qui fa bé els deures. No és aquest un tenor que arrisqui en el cant, tot el que fa ho fa bé. És segur en la seva tècnica; i ja se sap que quan un paper no li va bé, el retira del seu repertori. Per tot això, i pesi a qui pesi, és aquest el millor tenor lleuger (o líric-lleuger) del moment (hi ha qui afirma que de la història), segur. Escoltar-lo a Barcelona és un luxe que no hem de deixar-nos perdre.

Diana Damrau (Linda) - que també debuta el seu rol al Liceu- és una gran dama de l'òpera, la soprano alemanya demostra les seves moltes arts interpretatives amb una veu expressiva i ben dotada per a l'agut. La seva ària de la bogeria ("No, non è ver mentirono") combina a la perfecció la teatralitat de la cantant, i la facilitat canora de la soprano. En general, la seva Linda creix a mesura que avança la representació, cosa habitual en els cantants que reserven el bo i millor de la seva veu pel final de la representació.

Bella i expressiva és la veu de Silvia Tro Santafé, potser una de les sorpreses més grates de la representació -almenys per a qui escriu aquest comentari-, la mezzosoprano destil·la elegància i una emissió molt bella en la part de Pierotto, el personatge masculí transvestit que acompanya a Linda.

Destacar les intervencions de Simon Orfila (Prefecte), el qual es confirma com un dels cantants més estimats del Liceu, i mèrits no li falten! És un habitual a Barcelona que sempre és una garantia d'èxit vocal i interpretatiu.

Tanmateix, Pietro Spagnoli (Antonio, pare de Linda) i Bruno de Simone (Boisfleury) acaben de confirmar que aquest és un repartiment estelar per a un títol, d'entrada, poc atractiu, però que amb aquestes veus és temptador i justifica la decisió de programar-lo.

La direcció musical, a càrrec de Marco Armiliato, fa el que ha de fer, però no convenç. Dit d'una altra manera, no està a l'alçada del repartiment que ens trobem al damunt de l'escenari.

I pel que fa al plantejament escènic, Emilio Sagi sembla tenir clar que ha de posar les coses fàcils per a l'exhibició en el cant, i en aquest sentit no fa més que mostrar-nos tot un seguit de decorats estètics, que reforcen la (simple) trama argumental i ajuden a l'espectador a tenir una millor experiència teatral.

En essència, un títol amb un "dream team" líric, malgrat un argument impossible.

dimecres, 21 de desembre de 2011

"Io", nou títol per la temporada 14-15 del Liceu

Segons ens informen des del Gran Teatre del Liceu, desprès de l’anàlisi i valoració positiva fets pel Consell d’Assessorament Artístic, el GTL ha decidit encarregar a Benet Casablancas i Rafael Argullol una òpera que, amb el títol provisional de Io, s’estrenarà a partir de la temporada 2014-2015.

B.Casablancas, JF. Marco, R. Argullol i J.Matabosch (A. Bofill)


Serà una obra original que partirà del relat “El fin del mundo como obra de arte” de Rafael Argullol, i serà musicada pel compositor Benet Casablancas.

dimarts, 20 de desembre de 2011

Medalles d'or del Liceu 2011

El proper 12 de gener es farà entrega de les Medalles d'Or del Liceu en la seva edició de l'any 2011, que enguany recauen en les següents personalitats de reconeguda trajectòria professional i amb una estreta vinculació amb el teatre de les rambles:

Simon Estes, baix-baríton
Antoni Ros-Marbà, director d’orquestra
Renata Scotto, soprano
Anja Silja, soprano

Font: Departament de premsa del GTL.

dilluns, 19 de desembre de 2011

Radvanovsky és "Norma" a Oviedo

El passat dissabte va representar-se per quarta, i darrera, vegada l'òpera Norma (V. Bellini) al Teatro Campoamor d'Oviedo, una producció encapçalada per la soprano Sondra Radvanovsky, la qual debutava en el rol de la sacerdotessa en una producció signada per Susana Gómez i que comptava amb les aportacions de Dolora Zajick (Adalgisa), Aquiles Machado (Pollione), Carlo Colombara (Oroveso), Maribel Ortega (Clotilde) i Jon Plazaola (Flavio).


L'atractiu principal de la representació era el debut de Radvanovsky en aquest paper del belcanto italià que tantes grans veus han interpretat. No va decebre. La soprano va construir un personatge expressiu, violent i emotiu, tot a la seva mesura exacte.

Totes les seves intervencions van ser de càtedra, amb un estil canor que ens recorda a Maria Callas (sense exagerar!!): una veu metàlica, però altament expressiva i compensada per un volum que superava a la resta de cantants. Cap defecte se li pot assenyalar, tan sols se li poden dir coses bones a una cantant que, tal i com va fer-me reflexionar algun tweet, potser és la millor, però li falta una millor campanya de promoció.

No és normal que aquesta cantant, a dia d'avui, encara no sigui coneguda i respectada com el que és: una de les veus més privilegiades del segle XXI. No és normal que les representacions d'Aida (G. Verdi) al Liceu del proper estiu, de les quals ella en serà la protagonista, presentin un nombre d'entrades venut tan baix. Amb independència de la producció que tantes vegades ja hem vist. La veu de Radvanovsky val molt més que això.

De la resta de cantants cal destacar les bones arts de Carlo Colombara, un baix en estat de gràcia amb un to de veu majestuós, un registre greu contundent i una presència escènica impecable.

Dolora Zajick (Oregon, 1952) és en el rang vocal totalment creïble, però en l'aspecte escènic és una Adalgisa poc creïble i que pot arribar a la comicitat; i és que cada cop que Norma se li adreçava dient-li "joveneta", alguna rialla s'escapava entre el públic.

La proposta escènica (semiescenificada segons la organització) va signar-la Susana Gómez, la qual va haver de recórrer a vestuaris d'altres produccions i a un pressupost ínfim, ja que inicialment aquesta òpera -a causa de les retallades pressupostàries- havia de presentar-se en format concert.

Gómez dóna una classe magistral d'intel·ligència escènica en proposar-nos un joc de llums que posiciona els personatges clarament i divideix la trama argumentalment. Especialment efectiu és l'efecte visual de l'inici del segon acte, quan Norma es planteja matar als seus fills per a castigar la traició de Pollione; Gómez ens presenta quasi levitant a Norma en un marc de boirosa llum. Bravo!

I no puc acabar sense destacar l'excel·lent tracte rebut per part de tot l'equip del teatre Campoamor, entre tots han aconseguir una Norma històrica que, per molt de temps, es recordarà. Enhorabona!

dimecres, 14 de desembre de 2011

Linda di Chamounix (G. Donizetti) al Liceu

Linda di Chaoumix és la propera òpera que podrem veure al Gran Teatre del Liceu (del 20 de desembre al 8 de gener), amb un repartiment de luxe encapçalat per les veus de Diana Damrau (Linda) i Juan Diego Flórez (Carlo), però sense oblidar a Bruno de Simone (Marquès de Boisfleury), Pietro Spagnoli (Antonio) o Simón Orfila (El Perfecte). Tanmateix també és interessant el repartiment alternatiu (que no segon), encapçalat per Mariola Cantarero i Ismael Jordi (el qual fa el seu debut al Liceu).

La producció escència la dirigeix Emilio Sagi, però no disposem d'imatges de la mateixa, només unes quantes fotografies (quatre) de les maquetes dels decorats que descobrirem el proper dia 20 al damunt de l'escenari:





Tanmateix, aquesta producció és una gran candidata a ser enregistrada i editada en DVD, ja que és una nova producció, és un títol del qual no es disposa de gaire produccions editades i, és clar, els dos noms titulars tenen prou mercat com per assumir la inversió. 

És aquesta una obra de Gaetano Donizetti estrenada el 19 de maig de 1842 al Kärntnertortheater de Viena, però que a Barcelona va poder veure's per primer cop el 20 de juliol de 1844 al Teatre de la Santa Creu. Al Liceu va representar-se durant la primera temporada, l'any 1847, concretament l'11 de novembre.

Escrita especialment per ser estrenada a Viena, Linda di Chamounix és un bon exemple de l’estil semiserio que Gaetano Donizetti va saber elevar a la màxima expressió. Amb llibret de Gaetano Rossi, aquesta obra de maduresa converteix la virtut de l’amor en un guariment espiritual.

Linda fuig a París des de Chamounix per protegir-se de la lascívia del marquès de Boisfleury, i abandona els seus pares i el seu estimat Carlo, el vescomte de Sirval. A París, Sirval la protegeix amb la promesa de casar-s’hi. El pare de Linda viatja a París i quan troba la seva filla instal·lada a casa del vescomte, l’acusa de ser-ne l’amant. Linda es trastoca. Finalment, la noia es recupera quan escolta les promeses d’amor etern del seu estimat.

Hem d'ubicar l'acció a França, cap a l'any 1760, durant l'època de la regència del rei Lluís XV.

Resum argumental:

Acte I
La partença des de Chamounix

Els habitants de Chamounix, una vila a Savoia, s’encaminen cap a l’església a resar abans d’emprendre un viatge a París.

Antonio Loustolot, la seva esposa Maddalena i la seva filla Linda es mostren molt preocupats, perquè no saben si els serà prorrogat el contracte de lloguer de la fàbrica que regenten. El marquès de Boisfleury, germà de la marquesa propietària de les terres en qüestió, generosament promet intercedir en favor de la família si se li permet conquerir l’afecte de Linda, però Linda està enamorada de Carlo, un pintor pobre, que no és altre que el vescomte de Sirval, fill de la marquesa i nebot de Boisfleury. Carlo es veu furtivament amb Linda per evitar que la seva mare sàpiga que estima una noia sense un llinatge del nivell de la seva família Quan escolta una trista balada del seu bon amic, l’orfe Pierotto (contralt en travesti), Linda es veu envaïda per temors sobtats, perquè aquesta balada explica la història d’una noia que és traïda pel seu amor.

Linda i Carlo sospiren pel dia que es podran casar, malgrat que ell també li vol confessar el seu secret. Mentrestant, el prefecte comunica a Antonio els deshonrosos propòsits del marquès i li suggereix que Linda marxi a París, a casa del seu germà, per allunyar-la de Chamounix durant un temps.

L’acte es clou amb el comiat dels habitants del poble als seus paisans –Pierotto i Linda–, que marxen a París.

Acte II
París

Pierotto ha escortat Linda fins a París, però poc després contreu una greu malaltia. Una vegada recuperat, s’assabenta que el germà del prefecte, al qual havia encarregat la seguretat de Linda, ha mort i ningú no sap què se n’ha fet, de la noia. En trobar-se de sobte al carrer i sense mitjans, Linda sobreviu precàriament fent de cantant ambulant. Carlo, que l’ha seguida fins a París, la localitza.

Al començament del segon acte, Linda viu en un apartament luxós que Carlo ha llogat, tot i que la relació entre tots dos és estrictament virtuosa i lliure de qualsevol relació pecaminosa. Durant aquests mesos, la noia no sap res dels seus pares. Quan Pierotto finalment la troba, Linda li revela la veritable identitat del seu estimat –no pas amant– i els seus plans de boda.

El marquès visita Linda, a qui acusa de ser una mantinguda pel seu estil de vida, sense saber que és el seu propi nebot qui l’ha ajudada. Linda, furiosa, el fa fora de casa. Aleshores Carlo visita Linda, però no té el valor de dir-li que la seva mare coneix la relació entre ells dos i que l’obliga a casar-se amb una dona del seu rang social. Tots dos s’acomiaden encara plens d’il·lusió.

Antonio, el pare de Linda, es presenta d’una manera imprevista a casa de la presumpta amant del vescomte i li demana que l’ajudi, a ell i a la seva família, pel que fa al contracte de lloguer de la fàbrica. Però Antonio reconeix en ella la seva filla i, indignat en veure-la en una situació de moralitat dubtosa, la repudia. En aquest moment entra Pierotto i explica a Linda els preparatius que s’estan organitzant per al casament de Carlo. Tots aquests fets causen una forta i sobtada impressió en Linda, fins al punt de posar seriosament en perill la seva salut mental i perdre el seny.

Acte III
El retorn a Chamounix

El grup de camperols que va viatjar a París, ara torna a Chamounix. Carlo explica al prefecte que la seva mare, la marquesa, finalment ha aprovat el seu casament amb Linda, però el prefecte li aclareix la situació mental i física en què es troba la fràgil noia. Profundament colpit per la notícia de l’alienació de Linda, Carlo li confessa que ell és l’únic culpable de la malaltia de la seva estimada. Mentrestant, el marquès comunica als habitants de Chamounix el matrimoni imminent del vescomte de Sirval i una noia encara desconeguda.

Linda, encara en un estat d’alienació mental, torna a casa seva acompanyada del fidel Pierotto. Carlo es presenta davant Antonio per mostrar-li personalment el contracte de lloguer, però troba una Linda alienada. Quan li declara el seu amor profund en forma de promesa solemne, provoca miraculosament que la noia recuperi el senderi.

Els vilatans es congratulen de la recuperació de Linda al costat del marquès, que ara es convertirà en oncle de la noia. En el duet final, Linda i Carlo expressen els seus sentiments i renoven la seva promesa d’amor.

Font: Departament de premsa del GTL.

dimarts, 13 de desembre de 2011

Teatro Real de Madrid, temporada 2012 - 2013

Fa uns minuts ens han fet arribar la programació de la temporada 2012 - 2013 del Teatro Real de Madrid, marcat per una reducció pressupostària i per l'efemèride del XV aniversari de la reobertura d'aquest teatre. Oferiran catorze títols d'òpera, quatre d'ells en versió concert.

A falta de conèixer directors d'escena i intèrprets, us facilitem els títols i les dates:

Moses und Aron, d'Arnold Schönberg (1874-1951)
Versió de concert
2 funcions: setembre de 2012

Borís Godunov, de Modest Musorgski (1839-1881)
9 funcions: octubre de 2012

Il Prigioniero, de Luigi Dallapiccola (1904-1975)
Suor Angelica, de Giacomo Puccini (1858-1924)
11 funcions: novembre de 2012

Macbeth, de Giuseppe Verdi (1813-1901)
8 funcions: desembre de 2012

The Perfect American, de Philip Glass (1937)
8 funcions: gener / febrer de 2013

Parsifal, de Richard Wagner (1813-1883)
Versió de concert
3 funcions: gener / febrer de 2013

Così fan tutte, de Wolfgang Amadé Mozart (1756-1791)
10 funcions: febrer / març de 2013

Roberto Devereux, de Gaetano Donizetti (1791-1864)
Versió de concert
2 funcions: març de 2013

Les pêcheurs de perles, de Georges Bizet (1838-1875)
Versió de concert
3 funcions: març de 2013

Don Giovanni, de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
8 funcions: abril de 2013

La rappresaglia, de Saverio Mercadante (1795-1870)
4 funcions: maig de 2013

Wozzeck, de Alban Berg (1885-1935)
8 funcions: juny de 2013

Die Zauberflöte, de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)
3 funcions: juny / juliol de 2013

Il Postino, de Daniel Catán (1949-2011)
5 funcions: juliol de 2013

dimecres, 7 de desembre de 2011

Don Giovanni des de Milà, també a Olesa


Les imatges parlen per sí soles. Al costat de casa (per aquells que vivim a Olesa) i amb un repertiment més que atractiu:

Don Giovanni Peter Mattei
Il Commendatore Kwangchul Youn
Donna Anna Anna Nerebko
Don Ottavio Giuseppe Filianoti
Donna Elvira Barbara Frittoli
Leporello Bryn Terfel
Zerlina Anna Prohaska
Masetto Štefan Kocán

Dir. musical: Daniel Barenboim
Dir. artístic: Robert Carsen


Aquesta tarda, a partir de les 18h, ens trobem a El Casal (C. Metge Carreras d'Olesa de Montserrat) per viure en directe aquesta retrasnmissió des de l'emblemàtica Scala de Milà; oferint-nos una producció de grans veus, i de gran atractiu musical i escènic.

diumenge, 4 de desembre de 2011

Una classe mestra de cant, Juan Diego Flórez al Liceu

Juan Diego Flórez va demostrar anit que gaudeix d'un estat vocal espectacular, el peruà va oferir-nos un recital molt ben confeccionat, i executat de manera impecable. Va ser una d'aquelles nits en les quals en sortir del teatre només pots pronunciar adjectius tals com: excel·lent, espectacular, màgic, etc.

Flórez, com és de costum en aquest tipus de recitals, va cantar acompanyat al piano per Vincenzo Scalera, un veterà pianista que sap fer créixer les grans habilitats del tenor.

Flórez des del minut u va desplegar tots els seus recursos, deixant a la platea bocabadada, i és que la tècnica i el color de la veu d'aquest gran cantant arriben a ser aclaparadors. La bellesa tímbrica i la priotècnia de la seva tècnica de cant se sumen en una exhibició que arriba a ser pornogràfica, pel seu exhibicionisme, però que causa efectes d'admiració a l'espectador.

Però a banda de les habilitats canores de Flórez, cal destacar que amb el temps ha aconseguit millorar la seva comicitat, la seguretat escènica i, com tot a la vida, l'experiència a l'escenari es tradueix en més simpatia i major elegància -si cap- al cant.

Flórez ja és un cantant històric, un dels grans de l'escena lírica que amb la seva veu aconsegueix emocionar i exaltar a qui l'escolta en directe, cosa que es tradueix amb grans dosis d'aplaudiments i molts "bravos".

L'entrega del públic i els sorollosos aplaudiments van ser àmpliament recompensats amb fins a 5 bisos: "Bella enamorada" (El último romántico - Reveriano Soutullo i Juan Vert), "Il più lieto" (Il barbiere di Siviglia - G. Rossini), "La donna è mobile" (Rigoletto - G. Verdi), "Pour mon âme" (La fille du régiment - G. Donizetti) i "Granada" (Agustín Lara).

Sense cap mena de dubte, una nit que recordarem!

Ara només ens falta esperar fins al proper dia 20, quan tornarem a veure'l en escena, en aquest cas a la nova producció de l'òpera Linda di Chamounix (G. Donizetti), acompanyat de la no menys espectacular Diana Damrau.