dimecres, 30 de desembre de 2009

COLORaturaS, DIANA DAMRAU

Fa pocs dies ha arribat a les meves mans el darrer treball de la soprano lírico-lleugera Diana Damrau (Günzburg, 1971), es titula COLORaturaS, és del segell Virgin Classics i és un recull de recursos pirotècnics d'aquesta jove cantant que, per cert, el proper mes d'abril tindrem la sort d'escoltar al GTL interpretant la Konstanze de El Rapte en el Serrall de W.A. Mozart.

El disc, que té 11 pistes, ens serveix per a conèixer els recursos vocals d'aquesta excel·lent cantant. Autors com Gounod, Puccini, Verdi, Strauss, Rossini o Donizetti; conviuen amb Bernstein, Thomas o Stravinsky. La qual cosa demostra la gran flixibilitat i versatilitat de l'instrument de la Damrau.

Cert és que no amaga cap sorpresa, tampoc ens descobreix res que ja no se sàpiga d'ella, però, tot i així, és del tot recomanable, més encara sabent que no falta gaire per la Nit de Reis. Els amants de les agilitats, segur, estaran encantats d'escoltar-se'l.

Per cert, el disc no enganya: està farcit de coloraturas, que la Damrau executa sense cap esforç aparent, per no parlar de les notes més agudes (i sobreagudes) que ofereix amb total naturalitat, com si qualsevol pogués fer-ho. En essència, que ja tinc moltes ganes d'escoltar-la en directe!!

Ah! Si decidiu comprar-lo, tingueu en compte que costa tant sols uns 17€.


Aprofito aquest post per a desitjar-vos a tots/es: MOLT BON ANY 2010!!

4 comentaris:

  1. Albert,
    Un disc molt bo i agradable d'escoltar, tot i que com molt bé dius no ens descobreix res de nou. Canti el que canti la Damrau però, és un autèntic plaer per l'oida.
    Una abraçada i molt bon any nou.

    ResponElimina
  2. Opino el mateix. Cap novetat? No,i qué? Sempre es un plaer i per tant disfrutem-ho.
    Molt bon any!!! Continua. Ho fas molt be!!

    ResponElimina
  3. No et facis més il·lusions del compte. La veu de la Damrau no té cap mena de particularitat tímbrica. És una veu comuna, vulgareta. L'emissió i la projecció de la veu són irregulars i això fa que en directe no tots els sons siguin interessants (una veu no pot mantenir-se sempre àgil si l'emissió no és perfecta). La zona aguda tampoc no té la penetració i squillo d'altres lleugeres o lírico-lleugeres. A més a més, té un fiato bastant limitat i el legatto és tot sovint opinable. Ja ens ho diràs.

    ResponElimina
  4. Per mi ha estat un plaer escoltar-me aquest disc. Ara bé, ben cert és que una veu ha de mesurar-se en directe. Quan vingui a cantar-nos "El Rapte..." ho podrem comprovar, fins aleshores seguirem gaudint d'ella, i tant que sí.

    De tota manera, també haig de reconèixer que no estic molt familiaritzat amb la Damrau, així que hauré de posar-me a fer "deures"!!

    Una abraçada a tots.

    ResponElimina