dilluns, 14 de desembre de 2009

PRIA CHE SPUNTI IN CIEL L'AURORA

Els Moments d'Òpera d'aquesta setmana, que s'emetran dijous enlloc de dimecres, els dedicarem a una òpera buffa del segle XVIII que va ser un referent per Rossini i Donizetti, a més, durant un temps Giuseppe Verdi va reconèixer que era la seva obra preferida. Malauradament és una òpera, en dos actes, crec, poc coneguda, però que amaga moments molt interessants, com el duet de baixos de l'inici del segon acte o la cèlebre ària Pria che spunti in ciel l'aurora (al programa ens la cantarà el tenor líric-lleuger Juan Diego Flórez).

IL MATRIMONIO SEGRETO (Viena, 1792) és l'òpera protagonista d'aquesta setmana, la música és de Domenico Cimarosa. Es tracta d'un exemple, molt popular al seu dia, d'òpera buffa del segle XVIII, que ja no és interpretada amb gaire freqüència. El llibret es basa en el format estàndard de situacions impossibles i final feliç. Sense exhibir la profunditat de les òperes de W.A. Mozart.

L'estrena, a Viena, va ser molt reeixida, fins al punt què Leopold II va ordenar que se servís el sopar als actors per tenir una repetició completa de l'obra aquell mateix vespre; un esdeveniment únic en la història de l'òpera. L'obra va ser representada àmpliament per tota Europa durant la vida del compositor i també posteriorment. Més tard seria una de les favorites de Giuseppe Verdi.

L'òpera comprèn una sèrie d'àries, duets i trios intercalats i connectats pel recitatiu (prescindirem, com és habitual, del recitat al programa). La influència de Mozart és evident als finals de cada acte amb un conjunt de vibrants estesos que impliquen a tots els cantants.

Il matrimoni segreto si bé, d'una banda, estava influïda per l'òpera mozartiana, en aquell clima, amb aquella orquestra i aquell públic que havia aclamat a Mozart, va obtenir una confirmació del seu valor, més significativa encara si es té en compte la rèplica demanada per l'emperador el dia de l’estrena.

Per l'òpera italiana del segle XVIII, Il matrimoni segreto representa la conclusió d'una època i no pocs indicis d'obertura cap al futur del melodrama, descomptant el que ja havia fet Mozart, un compositior poc o gens conegut pel públic italià, però que Cimarosa havia escoltat atentament a Viena. Tant és així, que a la simfonia, que serveix d’obertura, val la pena comparar els acords inicials de Il matrimoni segreto amb els acords inicials de La flauta màgica.

L’òpera en sí està considerada la millor mostra del gènere buffo d’origen napolità, i té la primera, i magistral, escena per dos baixos buffos, la que obre el segon acte, entre Don Geronimo i el Comte; aquesta va ser molt imitada per molts autors d’òperes buffes, podent destacar a Rossini i, més tard, Donizetti.

Però, per una altra banda, obre la porta al sentimentalisme romàntic, prefigurat en les intervencions de Carolina i Paolino, especialment en l’ària “nocturna” d’ell: “Pria che spunti in ciel l’aurora”.



Un altre element que va cridar l’atenció, a la seva època, va ser l’abundància dels números col·lectius (duos, trios, quartets, quintets i sextets) que es troben a la partitura, una cosa en que Cimarosa coincideix amb Mozart, del que, sense cap mena de dubte, va extreure’n exemples de les seves darreres obres.

Doncs bé, el resum argumental i musical d'aquesta òpera podrem escoltar-lo el proper DIJOUS als Moments d'Òpera, com sempre al 90.1FM, online o descarregant-vos-ho del podcast (si teniu problemes, envieu-me un correu electrònic a l'adreça albertgalceran@gmail.com i ho solucionarem!).

Recorda que pots afegir-te al grup Moments d'Òpera del facebook.

PS: dijous a primera hora del matí marxo cap a París, on aquella nit Edita Gruberova oferirà un recital (amb un programa espectacular) al Théatre des Champs-Élysées. Sereu informats puntualment!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada