dissabte, 5 de juny de 2010

ADÉU, ESPANYA!

ODA A ESPANYA

Escolta, Espanya, – la veu d’un fill
que et parla en llengua – no castellana:
parlo en la llengua – que m’ha donat
la terra aspra:
en’questa llengua – pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.

T’han parlat massa – dels saguntins
i dels que per la pàtria moren:
les teves glòries – i els teus records,
records i glòries – només de morts:
has viscut trista.

Jo vull parlar-te – molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes – vida és la sang,
vida pels d’ara – i pels que vindran:
vessada és morta.

Massa pensaves – en ton honor
i massa poc en el teu viure:
tràgica duies – a morts els fills,
te satisfeies – d’honres mortals,
i eren tes festes – els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos – marxar replens
dels fills que duies – a que morissin:
somrients marxaven – cap a l’atzar;
i tu cantaves – vora del mar
com una folla.

On són els barcos. – On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava:
tot ho perderes, – no tens ningú.
Espanya, Espanya, – retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t – de tant de mal;
que el plo’ et torni feconda, alegre i viva;
pensa en la vida que tens entorn:
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? – no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua – que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

Joan Maragall

3 comentaris:

  1. Albert,
    El treball de TV3, impecable!. La pena és que, com sempre, els que haurien d'entendre les coses, no les entendran, perquè es neguen a escoltar raons. Lamentable, però un segle i escaig més tard del text d'en Maragall, és demostra que seguim perdent el temps intentant explicar les coses a "sords mentals".
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Adéu, adéu, adéu... mira que no sóc nacionalista de cap nació, sóc d'esquerres i em sento molt internacionalista. Però mentre sigui necessari organitzar-se en estructures i donat que l'estructura anomenada Espanya és com és i jo m'hi sento cada dia més malament, doncs adéu Espanya. Molt interessant el reportatge i també l'entrevista posterior a la periodista, contundent i claríssima.

    ResponElimina
  3. Estic totalment d'acord amb els dos. Potser un no és nacionalista, però els nacionalistes espanyols que tant maltracten Catalunya estan aconseguint que cada dia hi hagi més persones independentistes. Ells estan fent la campanya.

    Una abraçada als dos!

    ResponElimina