Diumenge vaig tenir l'oportunitat d'assistir al concert de la Fundació Clarós al Gran Teatre del Liceu, on un bon grapat de cantants (tant de lírics com de més populars) van oferir-nos l'oportunitat de conèixer les seves veus en el marc del coliseu de les rambles.
Bé, el cas és que si hi havia un motiu per acostar-nos-hi -almenys a nivell personal- era el poder escoltar en directe la veu de Jaume Aragall. Aquest tenor sempre ha despertat en mi certa tendresa i, és clar, gran emoció, ja que la bellesa de la seva veu, la intensitat de la seva interpretació i la seva basta carrera demostren que és un dels grans de l'òpera.
També és cert que vaig anar al concert convençut que Aragall -i disculpeu-me la sinceritat- no estaria en el seu millor moment o, dit d'una altra manera, que ens faria patir. Però la sorpresa va ser majúscula quan aquest senyor -de 71 anys!!!!- va cantar el duet de Santuzza i Turidu de la Cavalleria Rusticana (P. Mascagni), doncs va aconseguir-me emocionar moltíssim. Vaig quedar del tot bocabadat, per molts motius: la bellesa de la veu (que sempre ha tingut), la gran tècnica, el volum vocal i, sobretot, la qualitat interpretativa. Molts tenors molt més joves no poden ni acostar-se al resultat que va assolir Aragall diumenge!
No sé si és una decisió personal, o que no hi ha teatres que vulguin contractar-lo, però és una llàstima que una veu com aquella no pugui pujar als escenaris per fer-nos emocionar. Tant de bo tinguem l'oportunitat de gaudir d'un concert d'Aragall!!
Us deixo amb l'esmentat duet:
Dissortadament, em vaig assabentar del concert el mateix dia, i ja em va ser impossible assistir-hi. Ho hagués fet pel mateix motiu que tú, Albert. L'Aragall es una de les meves debilitats, potser la primera veu que realment em va emocionar. Ja m'han arribat comentaris de que va estar fabulós, enhorabona per haver-hi estat present!
ResponEliminaRealment va encantar-me conèixer la seva veu en directe, doncs mai abans l'havia pogut escoltar i, francament, pensava que estaria "castigada", però no va ser així, tot al contrari! Un plaer, i tant!
ResponEliminaTant de bo es programi un recital amb Aragall com a protagonista... la seva emotivitat és brutal.
Una abraçada!
Aragall is the finest lyric tenor of the 20th century.All his peers agree, Pavarotti said"Aragall was the best of us". Carreras said "If only Aragall had recorded more, The Three Tenors would have been in the second division" and Domingo praises him and adds"that his high notes are always there, as clear as a bell.
ResponEliminaEsclarmonde,
ResponEliminaYou're absolutely right. Aragall was and is the most beautiful voice in the world.
Ah! Welcome to the "Moments d'Òpera"!!