divendres, 18 de juny de 2010

PIKOVAIA DAMA, L'ARGUMENT

Si ahir us vaig fer cinc cèntims de l'assaig general, avui us proposo el resum argumental que m'han fet arribar des del departament de premsa del Gran Teatre del Liceu, els quals ens expliquen de la següent manera la història de La Dama de Piques de Piotr I. Txaikovski:

La tragèdia del protagonista, un home obsedit per la passió del joc que un destí ineluctable porta al desamor, al crim i a la mort, és potenciada per la presència d’importants elements fantàstics i sobrenaturals –tan presents en la literatura i l’art russos– que la música de Txaikovski tracta de manera magistral.

Hi ha també, seguint els models de l’òpera francesa del moment, escenes ambientals de la vida de la ciutat i la cort imperial de Sant Petersburg a la fi del segle XVIII, amb referències evidents a la música de l’època i també a la música popular i religiosa russes.

Acte I

El primer quadre transcorre en un parc de Sant Petersburg, uns oficials de l’exèrcit ens parlen del protagonista, el seu company Hermann, persona de poca fortuna i de caràcter ombrívol i silenciós, que passa les nits als casinos de joc sense tocar les cartes. Arriba Hermann amb el seu amic, el comte Tomski, i li confessa que està apassionadament enamorat d’una bella desconeguda, rica i noble, que no podrà mai ser seva perquè pertany a una classe social superior.

Després d’uns moments de distensió amb els cors de passejants, el príncep Ieletski, personatge poderós a la cort, rep felicitacions pel seu recent prometatge, i quan entren la seva promesa Lisa amb la seva àvia, la vella comtessa, Hermann s’adona que aquella noia desconeguda l’ha enamorat. Es crea un clima de tensió i por que els cinc principals protagonistes expressen en un brillant i amenaçador quintet, premonitori de la tragèdia.

Quan resten sols, Tomski explica als amics i a Hermann una estranya història sobre la vella i rica comtessa: quan era jove i molt bella, i terriblement aficionada al joc, hauria conegut a París el comte de Saint-Germain, el famós alquimista, que li hauria lliurat el secret de les tres cartes –que li permetrien guanyar la seva gran fortuna– a canvi d’una nit d’amor; després, ella hauria revelat el secret al seu marit i a un jove amant, però fou advertida en somnis que moriria quan un tercer home, molt enamorat, intentaria arrencar-li el secret. Malgrat les burles dels amics, Hermann resta fascinat per la història i, enmig d’una gran tempesta, jura guanyar-se l’amor de Lisa o morir en l’intent.

El segon quadre ens porta a la cambra de Lisa, on té lloc una escena gairebé costumista, una vetllada entre amigues, que canten cançons malenconioses primer i després alegres, que tanca la governanta. Quan es queda sola, Lisa expressa l’angoixa que sent –malgrat la felicitat que hauria de sentir pel seu prometatge amb el príncep Ieletski– des que ha vist la mirada plena de passió de Hermann. Aquest entra d’improvís i li declara el seu amor i la seva voluntat de morir si no obté la seva benevolència.

Després d’una breu interrupció de la comtessa, que produeix en Hermann una mena d’al·lucinació, el jove reprèn la seva hàbil estratègia de seducció i Lisa cau retuda als seus braços.

Acte II

El tercer quadre ens porta a una rica mansió de Sant Petersburg on se celebra una gran ball de disfresses. En aquest moment queda palesa la contraposició de caràcters entre el príncep Ieletski –que expressa la seva inquietud per la tristesa de Lisa i la seva generosa disposició a tornar-li la llibertat– i Hermann, obsessionat de manera malaltissa pel secret de les tres cartes.

Lisa dóna secretament al seu estimat la clau que el portarà a les seves habitacions i accedeix a veure’l la mateixa nit. La festa acaba amb l’apoteosi de l’arribada de la tsarina Caterina II i els convidats.

El quadre quart té lloc a les habitacions de la comtessa, pas obligat per arribar a la cambra de Lisa, on entra amb cautela Hermann, que resta al·lucinat davant el retrat de la vella dama, al qual increpa amb follia. L’entrada d’aquesta amb el seu seguici de cambreres l’obliga a amagar-se. Abans d’adormir-se, la comtessa rememora de manera nostàlgica la seva joventut a França, els seus èxits a la cort de Lluís XV, en l’única intervenció directa d’aquest decisiu personatge en l’evolució del drama.

Hermann la desperta de manera abrupta i li suplica obsessivament que li reveli el secret de les tres cartes: davant del seu silenci i de la seva mirada plena d’odi i terror, perd el control, treu la pistola i l’amenaça brutalment. La vella comtessa no pot resistir aquesta agressió i mor. Lisa entra i reacciona amb pena i indignació no sols per la mort de l’àvia, sinó perquè entén que era el secret de les cartes i no el seu amor la causa de la presència de Hermann. Aquest fuig desesperat.

Acte III

El quadre cinquè s’esdevé a la cambra de Hermann, on aquest, ple d’angoixa, llegeix primer una carta de Lisa en què li demana perdó per haver-li atribuït la mort de la comtessa i el cita al moll del riu Neva. Reviu després amb horror l’enterrament de la vella dama, amb un gran sentiment de culpabilitat, i veu aleshores aparèixer el seu espectre, que el commina a casar-se amb Lisa i li revela finalment el secret de les tres cartes màgiques –el tres, el set i l’as– que li permetran guanyar sempre.

El quadre sisè té lloc a prop del Canal d’Hivern, on Lisa espera angoixada l’arribada de Hermann, la presència del qual l’ha de deslliurar dels dubtes que l’amenacen novament sobre el seu crim. Però l’alegria momentània de la seva arribada, que li dóna un moment d’esperança de retrobar la felicitat, s’enfonsa quan Hermann, enfollit per les revelacions de l’espectre, mostra la seva veritable obsessió, li confessa la veritat i es precipita fora de si cap al casino de joc. Lisa no pot resistir el seu fracàs i es llença a les aigües del Neva.

El setè i darrer quadre té com a escenari el casino de joc, on els amics de Hermann passen la vetllada entre partides de cartes i cançons al vi i al joc. Sorprèn l’arribada del príncep Ieletski, que no és jugador, però ara addueix que la seva desgràcia amorosa li portarà sort a les cartes.

Aviat es produeix la febril arribada de Hermann, que s’aboca a apostar importants sumes sobre les cartes secretes. Guanya amb el tres, torna a guanyar amb el set i, embriagat amb aquestes victòries, canta la seva obsessió: la vida és només un joc i la sola realitat és la mort. Vol continuar jugant i l’aposta definitiva és rebutjada per tots, llevat del príncep Ieletski, que assumeix el repte amb serenitat.

Quan Hermann, sense ni mirar la carta, anuncia l’as, el príncep li fa evident que només té a les mans la carta de la dama de piques, contrafigura de la comtessa, l’espectre de la qual torna a aparèixer, com una burla, davant el jove desesperat. Hermann, totalment enfollit, se suïcida i abans de morir demana perdó al príncep Ieletski i evoca el seu amor per Lisa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada