dimecres, 23 de març de 2011

CAVALLERIA RUSTICANA (P MASCAGNI)

La d'avui és una òpera d’un sol acte de Pietro Mascagni, amb llibret de Giovanni Targioni-Tozzetti i Guido Menasci, basat en un conte de Giovanni Verga. S'estrenà el 17 de maig de 1890 al Teatro Costanzi de Roma.

En el context de la literatura verista orientada a divulgar, entre els lectors del Nord d’Itàlia, la idiosincràsia especial dels pobles del sud, Cavalleria Rusticana de Giovanni Verga va ocupar un paper rellevant; un drama en el qual van basar-se per a convertir-lo, posteriorment, en òpera.

Mascagni va enviar la seva òpera al concurs editorial Sonzogno i va rebre a Cerignola la inesperada notícia del seu triomf. Cavalleria Rusticana va ser un èxit, no tan sols als teatres italians, sinó també als europeus, i va convertir-se en un símbol del nou estil, contraposat al verdià, encara en vigor en aquella època. Creant un gènere en sí mateix i, posteriorment, amb el recolzament de la creació de Leoncavallo Pagliacci, el que avui en dia anomenem: verisme. És a dir, l’òpera al servei de la veritat; amb uns arguments dramàtics, però versemblants, allunyats de les grans corts, per acostar-los al poble amb un estil de cant molt més dramàtic i amb un cant spianato –aplanat– (sense adornaments innecessaris).

És aquesta Cavalleria Rusticana, acompanyad de Pagliacci (R. Leoncavallo) el proper títol que es representarà al Gran Teatre del Liceu, de manera que és una bona oportunitat per conèixer -o recordar- aquesta dramàtica òpera. Com sempre, podràs trobar el resum argumental i musical al podcast del programa.

2 comentaris:

  1. Per a mi, es una òpera extraordinària. Amb un argument, basat en fets reals, concentra en 80 minuts una quantitat sensacional de música i amb una trama trepidant. Música a part, Mascagni va aconseguir, teatralment parlant, que que en molt poc espai de temps passessin moltes coses, mentre que d'altres necessitaven molt mes temps per explicar molt menys.

    ResponElimina
  2. Estic amb tu. És un títol sensacional que va obrir les portes a un nou gènere, de manera que la innovació li és molt meritòria.

    És una d'aquelles obres que, si els cantants són bons, t'absorveixen del tot i fan creure't que escoltes fets reals.

    Esperem passar-ho bé a partir del dia 1 al Liceu.

    Una abraçada!

    Albert

    ResponElimina