 |
| Teresa Berganza, una gran "Cenerentola" que demà celebra 76 anys. Felicitats! |
La d'aquesta setmana, i a petició d'una amiga i oient del programa, és una òpera dividida en dos actes i de la qual la música és de Gioacchino Rossini, tot i que el llibret és de Jacopo Ferreti, i està basat -en part- en el conte de Charles Perrault i -en part- en el llibret que Charles-Guillaume Étienne va escriure pel compositor Niccolò Isouard.
Aquest títol es va estrenar a Roma el 25 de gener de 1817. A Catalunya va estrenar-se el 25 d’abril de 1818, al teatre de la Santa Creu de Barcelona.
Rossini aprofitava les seves setmanes de llibertat contractual amb Nàpols per marxar cap a Roma, on podia “col·locar” alguna òpera nova, de caràcter bufo, que amb la seva gran rapidesa compositiva tenia llesta en poc més d’un mes. L’any 1816 hi va estrenar Il barbiere di Siviglia, i el 1817 va ser el torn de La Cenerentola (La Ventafocs). El problema sempre era el mateix: trobar un libreto que no topés amb la censura romana. De fet, aquesta Ventafocs no perd cap sabata, sinó que dóna un braçalet per a que el príncep trobi el que és idèntic; i és que despullar el peu d'una noia, al damunt d'un escenari, aleshores era d'allò més impúdic...
Aquest títol es va estrenar a Roma el 25 de gener de 1817. A Catalunya va estrenar-se el 25 d’abril de 1818, al teatre de la Santa Creu de Barcelona.
Rossini aprofitava les seves setmanes de llibertat contractual amb Nàpols per marxar cap a Roma, on podia “col·locar” alguna òpera nova, de caràcter bufo, que amb la seva gran rapidesa compositiva tenia llesta en poc més d’un mes. L’any 1816 hi va estrenar Il barbiere di Siviglia, i el 1817 va ser el torn de La Cenerentola (La Ventafocs). El problema sempre era el mateix: trobar un libreto que no topés amb la censura romana. De fet, aquesta Ventafocs no perd cap sabata, sinó que dóna un braçalet per a que el príncep trobi el que és idèntic; i és que despullar el peu d'una noia, al damunt d'un escenari, aleshores era d'allò més impúdic...
Diuen els biògrafs de Rossini que el dia de Nadal de 1816, algú li va proposar la història de La Cenerentola, però convertida en òpera bufa. Rossini va entusismar-se amb la idea, i va reforçar el caràcter bufo inventant-se el personatge de Don Magnifico, el padrastre d’Angelina (La Cenerentola), enlloc de la tòpica madrastra del conte de Perrault. La raó era ben simple: amb la madrastra, les dues germanes lletges (Clorinda i Tisbe) i Angelina, hi hauria quatre dones en escena; de manera que la diferenciació vocal hauria estat més complicada i, a més, moltes companyies només tenien tres dones en nòmina. Creant el padrastre, en el context de la tradició bufa més consolidada, l’obra adquiria un to més proper a les tradicions “bufes” italianes, i així naixia un dels personatges més malèvols mai creats per Rossini, abans de l’Assur de Semiramide.
La Cenerentola va ser quasi tan popular com Il barbiere di Siviglia durant molts anys, però la pèrdua de la tradició belcantista, amb les òperes tardoverdianes, i sobretot amb el verisme i el wagnerisme, va fer que poc a poc anessin desapareixent. Durant els anys '20 el títol va recuperar-se gràcies a la mezzosoprano Conxita Supervía i, des d’aleshores, moltes han estat les que han volgut demostrar les seves habilitats amb la coloratura a través d’aquest exigent rol.
Aquesta delícia de conte, amb forma d'òpera de Rossini, la podreu conèixer demà -dimecres- al migdia, com sempre, a la versió radiofònica dels Moments d'Òpera que podreu escoltar a través del podcast, on ja hi ha més de cinquanta títols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada