PAGLIACCI (R LEONCAVALLO)

Ja que a partir del proper dia u al Gran Teatre del Liceu hi podrem veure i escoltar una nova producció de les òperes veristes Cavalleria Rusticana (P Mascagni) i Pagliacci (R Leoncavallo), les dues darreres setmanes ens hem centrat en aquests títols. Avui ha estat el torn de la segona.

En aquesta òpera Leoncavallo va recórrer a la tradició de l’antiga “commedia dell’arte”, encara que, tal i com ell explica, tan sols en part. Al començar la funció apareix, abans d’obrir-se el teló, un personatge anomenat al libreto “Pròleg” (i que acostuma a cantar Tonio, encara que alguan vegada ho fa el baríton encarregat del personatge de Silvio, i també, en alguna ocasió, l’ha cantat el tenor encarregat del rol de Canio).

El pròleg conté un claríssim manifest de les finalitats del verisme: el que estem veïent en escena no és ficció, sinó la realitat i, per a què quedi clar, en el segon acte hi ha un teatre en escena, amb un públic al voltant del modest escenari que es commou amb allò què veu, que acaba essent un drama de debó, i que acaba amb dues morts violentes. Tot això se’ns indica en el “pròleg”: no és una invenció, sinó un “retall de vida” (“uno squarcio di vita”), escrit pel compositor amb llàgrimes de veritat i marcant el compàs amb els sanglots que li produeix l’evocació d’aquesta tragèdia (que es va produir realment a Montalto di Calàbria, cap a l’any 1872, quan Leoncavallo passava l’estiu allà amb la seva família; el seu pare, jutge de districte, va haver de jutjar el cas).

La perfecció de la construcció dramàtica va aliada amb l’ús moderat, però molt eficaç, del “leitmotiv” wagnerià, encara que sense excloure la presència de les àries (tots els personatges en tenen, almenys, una); la creació de la tensió dramàtica del segon acte juga amb un “leitmotiv” de música del segle XVIII, una gavota, que es trenca quan Canio, gelós, deixa d’interpretar la modesta comèdia i reclama es seus drets fins matar a Nedda i al seu amant Silvio. Cometent el crim, l’obra acaba en pocs segons (“La commedia è finita”).

Recorda que trobaràs el resum argumental i musical de l'òpera Pagliacci al podcast del programa, on ja hi figuren una cinquantena llarga de títols.