dissabte, 2 d’abril del 2011

AGRADABLE "VERISME"

Cavalleria Rusticana. Foto: A. Bofill
Una nit sense polèmiques, una nit per recordar. Anit s'alçava el teló del Gran teatre del Liceu per presentar-nos el doble títol Cavalleria Rusticana (P. Mascagni) i Pagliacci (R. Leoncavallo), i ho feïa homenatjant al tenor català Jaume Aragall, qui 50 anys enrera havia debutat a aquell mateix escenari amb el segon títol de la nit. Aragall, present a la representació, no va ser exposat al caliu del públic, tot i que sí va inaugurar-se una exposició fotogràfica, dedicada a la vida i obra de l'excel·lent cantant, al foyeur del teatre.

Tot i la dedicatòria a la més bella veu de la història de l'òpera, l'ovació del públic va endur-se-la, per mèrtis més que justificats, el tenor Marcello Giordani, ja que va protagonitzar els dos títols (Turiddu i Canio -Pagliaccio-), qui amb una veu de tenor líric, ben dotat d'aguts, però amb certa fredor interpretativa, va regalar-nos dos personatges ben construits.

Molt va sorprendre'm la veu de Ginger Costa-Jackson, ja que va resultar una atractiva -no només vocalment- Lola, tot i la brevetat del paper, va desplegar una atractiva veu que haurem de seguir de ben a prop. I és que la cantant va enlluernar en els pocs minuts que és el seu personatge en escena.

La direcció musical, a càrrec de Daniele Callegari, va ser monòtona -sobretot a la Cavalleria- i amb una lectura poc refinada de la partitura, sense excessius errors per part de l'Orquestra Simfònica del Liceu, però mancada d'intenció i potser abusant en algun moment del volum.

Pel que fa a la direcció escènica, assumida per la cineasta Liliana Cavani (amb escenografia de Dante Ferretti), remarcar que l'acció de les dues òperes veristes se situen en l'espai i temps que van plantejar els autors originals -cosa poc habitual, en els temps que corren-, i que en cap cas la directora va voler tenir més protagonisme que la mateixa història, ja que aquesta està al servei de la partitura i, en efecte, el resultat va ser bell i agradable. Tot i que a tenor de com n'estem d'acostumats a les lectures més "atrevides", potser en algun moment va arribar a ser monòtona i estàtica.

Tal i com van preguntar-me els companys de l'Extraradi de COM Ràdio, són aquests dos títols per gaudir del bon verisme, però també per a iniciar-se al món de l'òpera. Així que no ho dubteu i reserveu entrades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada