dimarts, 18 de maig de 2010

ALAHOR IN GRANATA - L'ARGUMENT

Tal i com ja vam anunciar ahir, avui toca conèixer l'argument de l'òpera Alahor in Granata de Gaetano Donizetti, i demà als Moments d'Òpera en podrem conèixer els moments musicals més bells. Però abans de conèixer l'argument, repassarem els principals personatges i us avançarem qui els interpretarà a l'edició de demà:

Zobeida: És la filla de Mohamed i germana d’Alahor. És una part que ha d’interpetar una soprano, el cantarà Patrizia Pace.

Alahor: És el fill de Mohamed i germà, és clar, de Zobeida. És un rol que ha d’interpretar un baríton, el de la gravació és Simone Alaimo.

Muley-Hassem: És el rei de Granada, un paper que intereta una contralt o una mezzosoprano, en el nostre cas el cantarà la mezzo Vivica Genaux.

Sulima: És l’esclava favorita de Zobeida, un paper per una mezzosoprano com Soraya Chaves.

Alamar: És el cap dels Abenserraigs. Paper per tenor líric-lleuger, com ho és Juan Diego Flórez (la perla de la gravació).

Ismaele: Fals amic d’Alamar, també ha d’interpretar-lo un tenor, escoltarem a Rubén Amoretti.

Tots ells dirigits per Josep Pons, amb l’orquestra de la ciutat de Granada i el cor del teatre “La Maestranza” de Sevilla. Una gravació de l’any 1998.


Primer acte

Alahor, membre de la família dels Abenserraigs, torna de l’exili amb la intenció de venjar al seu pare, assassinat en unes lluites civils que van tacar de sang els últims anys del regne de Granada per la lluita de bàndols irreconciliables: els Abenserraigs i els Zegrites.

Alamar, el cap dels Zegrites, se sent menyspreat perquè el Muley-Hassem (interprtat per una contralt o mezzosoprano) ha rebutjat la mà de la seva filla i pretén casar-se amb Zobeida (germana d’Alahor), del clan dels Abenserraigs, el que considera una traició, que pensa venjar.

Els Zegrites també estan descontents per la pau signada pel Muley-Hassem amb els cristians. Alamar aprofita el descontentament general i alimenta la rebelió en contra del rei, que volen acabi amb la seva mort.

Mentretant, a l’Alhambra de Granada, Zobeida recorda al seu estimat Muley-Hassem. El so de les trompetes anuncien el retorn de Hasem, cosa que omple de joia a Zobeida. Els nobles, les esclaves i el poble van a rebre al rei pacificador, tolerant i enamorat de Zobeida.

Alahor, qui ha aconseguit entrar al palau, sent a la criada Sulima comentar l’alegria de Zobeida, i així confirma que la seva germana existeix i està viva, però que és l’amant del Muley-Hassem. Disfressat d’un pobre estranger, arriba fins a ella i intenta impedir els plans de Hassem. Just abans de l'arribada d'Alahor, Zobeida, a les seves habitacions, té un record pel seu germà, que és l’únic que enfosqueix la seva felicitat.

Sulima li presenta a un estranger que, assegura, la vol conèixer. Alahor, un cop s’ha identificat com el seu germà, rebutja la gemma que Zobeida li vol regalar, li retreu les seves trobades amoroses amb el Muley, i es presenta com el venjador del seu pare.

Zobeida el pretén convèncer de que el rei és bo amb el seu poble, magnànim i honrat. Alahor rebutja els arguments de Zobeida i, sabent de l’arribada de Hassem, promet matar-lo per venjar el seu llinatge.

Hassem, acompanyat dels Abenserraigs, els Zegrites i els grans del regne, comunica feliç a Zobeida que el consell l’accepta com a esposa del monarca, de manera que tots han de fer una reverència en presència d’ella. Davant la sorpresa de tothom, Zobeida rebutja a Hassem, indecisa entre el seu amor i les obligacions del seu llinatge. Alahor i Alamar es “freguen les mans” perquè els seus plans es van fent realitat, en contra de Hassem.

Segon acte

La conspiració contra Hassem avança i acaba de tramar-se a casa d’Alamar. Però un dels còmplies, Ismaele, es mostra disposat a descobrir el complot al rei, encara que fingeix fidelitat a la conjuració.

Mentretant, Zobeida plora la seva decisió i és consolada per les esclaves de l’harem. Quan es troba de nou amb Hassem, no té més remei que descobrir la identitat d’aquell que fa impossible el seu matrimoni: el seu germà Alhaor. Hassem, al sentir-lo, reitera la seva promesa de matrimoni a Zobeida, generant l’alegria dels dos amants.

La conspiració avança. Alamar concerta amb Alahor que serà aquest darrer qui mati al rei. Alamar es reuneix amb els seus fidels i els anuncia que la venjança està pròxima. Els Zegrites recolzen la decisió i reclamen que el crim es consumi.

Malgra tot, Ismaele, acompanyat d’un grup d’Abenserraigs, desvetlla al rei la conspiració, i li demana que es defensi. Hassem vol arribar fins al fons i descobreix els motius que motiven a Alahor. Per això, es disfressa d’Abenserraigs i, en una trobada amb Alahor, defensa al rei com a home magnànim. De tota manera, Alahor es mostra decidit a la venjança. Llavors Hassem descobreix la seva identitat de rei i amant (de la germana d’Alahor). Alahor ho vol aprofitar per matar-lo, però el rei demostra el seu poder detenint-lo i perdonant-lo immediatament.

Hassem, en veure arribar a Zobeida, li entrega al seu germà Alahor (al qual acaba de detenir), per a que puguin marxar junts. Alahor, en conèixer tal mostra de generositat, canvia el seu odi per afecte i li entrega al rei a Zobeida, i beneeix la seva unió. Alhora, es converteix en defensor del rei en contra de la conjura d’Alamar (de la que fins aquell moment n’era còmplice).

Quan Alamar apareix disposat a fer-se càrrec del poder, Alahor fingeix haver complert la missió i li mostra a Hassem i Zobeida, però amb total esplendor monàrquica. Alamar pretén reaccionar, però Alahor l’obliga a agenollar-se davant del rei, si no vol que el mati amb les seves pròpies mans.

Hassem es mostra de nou mangnànim i perdona a Alamar. Zobeida no dóna crèdit al que està vivint i creu estar somniant. Els presents li confirmen que tot el que està veïent és real i que, finalment, s’han acabat tots els patiments.

2 comentaris:

  1. La perla es el JDF, sens dubte, peró hi ha altres noms que també faran un bon paper, eh?. Bona iniciativa, Albert!

    ResponElimina
  2. Sí sí, el JDF és l'estrella, però la resta estan molt bé. Però atenció, el Flórez (amb 25 anys), sí que tenia molta facilitat per les agilitats i el registre agut, però en aquesta gravació es mostra més "suau" en l'expressió i la intencionalitat. Ara m'agrada més.

    En fi, val la pena recuparar-ho.

    Espero que us agradi!

    ResponElimina