Joan Matabosch i Grifoll és el director artístic del Gran Teatre del Liceu des de la temporada 1999 – 2000, la de la reinauguració, després del fatídic incendi del 31 de gener de 1994, que va reduir-lo a cendres. Ha estudiat ciències de la informació, sociologia i música (piano i cant).
Amb tant sols cinc anys va entrar per primer cop al Liceu, i ha reconegut que una de les seves peces operístiques favorites és l’escena final de l’òpera Roberto Devereux (G. Donizetti), interpretada per la soprano catalana Montserrat Caballé.
La seva gestió, a vegades polèmica, ha fet del coliseu de les rambles un temple de la lírica de reconegut prestigi internacional, i amb ell mantindrem una àmplia entrevista a la propera edició dels Moments d'Òpera.
A l’entrevista, que té una durada d'uns cinquanta minuts, parlarem sobre la seva biografia i la seva aportació al GTL; també repassarem la situació actual del teatre i, en general, coneixerem a la persona que hi ha al darrera del càrrec, a més d’avançar alguna novetat de la propera temporada 2010 – 2011.
Com sempre, l’emissió serà dimecres al migdia al 90.1FM, tot i que també ho podreu escoltar online o, un cop emès, descarregar-vos-ho del podcast.
sort del podcast! bé doncs esperem amb candeletes aquesta (ben segur) interessantísima entrevista.
ResponEliminaTeresa,
ResponEliminaal podcast la trobaràs! Molts són els temes dels que parlem, i molts són els que queden al tinter... espero que t'agradi.
Albert!
ResponEliminaNo cal que et digui les ganes que tinc d´escoltar-la.
Una abraçada!
Brunilda!
ResponEliminaEspero que t'agradi!
Una abraçada!
Jo també estic esperant arribar a casa aquest vespre i descarregar el podcast. A veure què ens explica el senyor Matabosch. Segur que tu intentaràs que siguin moltes coses!.
ResponEliminaGlòria,
ResponEliminasí, moltes coses, i algunes preguntes que m'heu fet arribar. Ja ho comentarem!
Gràcies!
Felicitats per l'entrevista, ha estat molt interessant.
ResponEliminaEl Sr. Matabosch sap vendre molt bé l'article, encara que és difícil estar d'acord amb ell en algunes coses. Me n'alegro que hagi "pres nota" que trobem a faltar Rossini al Liceu.
Una abraçada
Glòria, excepte en el Rossini, estic d´acord amb el que dius!
ResponEliminaGràcies a les dues!
ResponEliminajo (disculpa, Albert), he trigat en trobar el moment per escoltar-ho, ho tenia pendent des de fa dies. Me encanta com (amb quins arguments)contesta a la meva pregunta 40 minuts abans de que li la formulis, hahaha!
ResponEliminaNo hi ha res a disculpar! Si si, es va avançar a la teva pregunta (que al final no va ser necessari que plantegés).
ResponEliminaEn tot cas, gràcies per la col·laboració i confiança.
El que fa aquest senyor és enganyar la gent que confon modernitat amb estupidesa. A un geni de la música, de l'òpera, dl llibret... no se li pot manipular. És donar gat per llebre. Estafar Aquests "moderns" són els castrati de l'actualitat, un dictadors ridículs que estan matant l'òpera. Un Ballo amb tios cagant no és un Ballo, sinó la representació del que porten dins aquests paios.
ResponElimina