diumenge, 9 de maig de 2010

DER ROSENKAVALIER AL GTL

Divendres vaig tenir l'oportunitat d'assistir a l'assaig general de DER ROSENKAVALIER (R. Strauss) al Gran Teatre del Liceu. D'entrada cal alcarir que aquest és un títol que mai m'ha fascinat però que, alhora, mai abans havia vist -i escoltat- en directe, de manera que hi anava predisposat a gaudir-lo.

Si haig de definir la representació en una sola paraulia diria: correcció. I és que en tot moment tot va ser molt correcte, l'orquestra (molt ben dirigida pel titular del GTL, Michael Boder), els cantants (tots van estar esplèndits en tot moment) i, finalment, la posada en escena (va ser d'allò més convencional). Però anem per punts:

L'orquestra. Michael Boder ha sabut treure suc als músics de l'Orquestra Simfònica del Liceu, oferint un so molt clar, sense errors remarcables (dels que, malauradament, n'estem massa acostumats) i mantenint-se molt solvent al llarg de les més de tres hores de representació.

Els cantants. Tot i no conèixer a fons la partitura de R. Strauss, em van semblar d'allò més solvents. Destacaria les intervencions de Peter Rose (Ochs), un genial baix que va aconseguir semblar-nos un personatge detestable, tal i com marca l'argument de l'obra. Qui no va deixar, en cap moment, de moure's pels extrems de la seva tessitura amb total tranquilitat -almenys aparent-, claredat i senzillesa. Des del meu punt de vista, va ser el clar protagonista.

La Mariscala de Martina Serafin va ser tal i com ha de ser: elegant i amb caràcter. La part musical de la mateixa, la va solucionar de manera més que convincent. També val la pena destacar el Quinquin (Octavian) de la mezzosoprano Sophie Koch, qui va saber combinar la psicologia del personatge (que se'ns presenta com a noi i disfressat de cambrera de la Mariscala, amb el nom improvisat de Mariandel), cosa que li obliga a variar el color de la veu per fer creïble la disfressa, va estar molt bé en tot moment.

La posada en escena. La direcció escència va a càrrec d'Uwe Eric Laufenberg i, francament, és molt convencional, tant que pot arribar a ser tediosa per ultracorrecte. Cosa que ens porta a una contradicció: si habitualment ens queixem de les direccions escèniques provocadores i massa modernes, com hem de reaccionar quan se'ns planteja una escena del tot clàssica? Si hem de fer cas als xiulets que alguns directors reben, a l'estrena de demà l'ovació hauria de ser unànime al director d'aquest Cavaller de la Rosa, en tant que ofereix allò que rarament es fa al GTL. Ara bé, no vull que se m'entengui malament, a mi la posada en escena va agradar-me, tot i que haig de confessar que hi vaig trobar a faltar alguna cosa, potser una mica més de risc, qui sap.

En tot cas, aquest DER ROSENKAVALIER, que compta amb les cireretes de l'aparició de Josep Bros al primer acte i la Sophie d'Ofèlia Sala al segon i tercer, val molt la pena anar a veure'l al GTL. Demà serà l'estrena oficial, de manera que ja podrem llegir què en diu la premsa especialitzada i quina serà la reacció del públic. Jo, humilment, us ho recomano.

2 comentaris:

  1. Albert,
    Celebro que hagis gaudit d'aquest cavaller de la rosa. Strauss no ha estat mai un del "meus" compositors, tot i que aquesta òpera no em desagrada gens, diuen que és molt "mozartiana" (això deu ser el que m'agrada) i per aquest motiu, en el seu temps, va ser molt criticat pels seus seguidors.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Josep,

    saps prou bé que coincideixo molt amb tu, pel que fa als gustos operístics, de manera que segurament compartiràs que el primer acte em va ser tediós, el segon avorrit i el tercer em va encantar!

    Ja m'explicaràs què et sembla el plantejament escènic.

    Una abraçada,

    Albert

    ResponElimina