dijous, 27 de maig de 2010

ISABEL REY AL "TEMPS D'OCI"

Tal i com ja vam avançar ahir, diumenge la Fundació Clarós oferirà el seu ja tradicional concert, serà a les sis de la tarda i al Gran Teatre del Liceu, donat que la reconeguda soprano Isabel Rey - a qui el proper mes de juliol podrem escoltar cantant la Norina de Don Pasquale (G. Donizetti) programat al festival Castell de Peralada - n'és la directora escènica, hem cregut oportú convidar-la al programa i, de molt bon grat, ha acceptat rebre la nostra trucada, cosa que aprofitarem per parlar - sobretot - del concert de diumenge. Tot i que s'ha compromès a atendre'ns de cara a l'estiu per parlar de la seva actuació a Peralada, de manera més relaxada.

Així doncs, aquest migdia mantindrem una breu conversa telefònica amb Isabel Rey que podreu escoltar a través del 90.1FM, online o descarregant-vos-la del podcast dels Moments d'Òpera.

dimecres, 26 de maig de 2010

ISABEL REY I LA FUNDACIÓ CLARÓS

El pròxim diumenge 30 de maig a les 6 de la tarda el Gran Teatre del Liceu acollirà la gala benèfica Help Africa Hear –Ajuda l’Àfrica a escoltar-. Aquest acte, organitzat per la Fundación Clarós, té com a objectiu aconseguir fons per lluitar contra la sordesa profunda al continent Africà.

Help Africa Hear comptarà amb la presència de grans figures de la música com Joan Manuel Serrat o el tenor Jaume Aragall que torna als escenaris després de tres anys. Per aquesta cita, Serrat i Aragall han preparat un duo molt especial que de ben segur sorprendrà al públic més exigent. La coneguda cantant cubana Lucrecia, també participarà en aquest acte benèfic conduit pel televisiu Josep Cuní i amb direcció artística d’Isabel Rey.

La gala estarà dividida en dues parts. La primera, dedicada al món de la lírica, comptarà amb la presència del gran tenor Jaume Aragall que torna al Gran Teatre del Liceu, després d’un silenci de tres anys, ja que la seva última actuació va ser a l’abril de 2007 a Nova York. En aquesta primera part també actuaran grans noms de la lírica com Celso Albelo, Ángeles Blancas, Massimo Cavalletti, Stefano Palatchi, Isabel Rey, Ana Mª Sánchez o Rosa Mateu, tots ells acompanyats al piano per Marco Evangelisti i Joana Pons. En aquesta primera part, el públic també podrà gaudir de la veu del tenor argentí Raúl Giménez acompanyat per l’Orquesta Barcelona Concertante dirigida per Assunto Nese.

La segona part de la gala estarà dedicada a la música popular amb Joan Manuel Serrat acompanyat al piano per Ricard Miralles, la cantant cubana Lucrecia i l’emblemàtica Núria Feliu amb el pianista Martín Leopoldo Díaz.

Amb aquest concert, la Fundació Clarós vol aconseguir fons per lluitar contra la sordesa profunda al continent africà.

La Fundación Clarós és una organització sense ànim de lucre que té com a objectiu principal la lluita contra els problemes auditius, promovent tot tipus d’activitats que ajudin al seu diagnòstic i tractament. La Fundación Clarós fa extensiva aquesta lluita als països emergents combatent les malalties i defectes ortorrinolaringològics i facials, organitzant periòdicament programes especials a diversos països -Índia, Etiòpia, Moldàvia, Libèria, Romania, Senegal, Camerun o Gabon, entre altres- en col·laboració amb la Fundació Barraquer (oftalmologia).

Per últim, la Fundación Clarós promociona i atorga beques a metges joves per formar-se en l’especialitat d’otorrinolaringologia a la Cínica Clarós de Barcelona. El Patronat de la Fundación Clarós està format per Jaume Aragall, Ainhoa Arteta, Josep Bros, Montserrat Caballé, Carlos Chausson, Juan Diego Florez, Raúl Giménez, Montserrat Martí, Stefano Palatchi, Lucrecia Pérez “Lucrecia”, Joan Pons, Raquel Pierotti, Isabel Rey, Ana Mª Sánchez y Joan Manel Serrat, així com altres autoritats del món de les ciències, finances i de l’empresa.


Doncs bé, per parlar d'aquest important concert (tant a nivell musical com social), dijous comptarem amb la presència d'Isabel Rey, qui ha assumit tasques de direcció escènica, per parlar-nos, és clar, d'aquest concert.

dimarts, 18 de maig de 2010

ALAHOR IN GRANATA - L'ARGUMENT

Tal i com ja vam anunciar ahir, avui toca conèixer l'argument de l'òpera Alahor in Granata de Gaetano Donizetti, i demà als Moments d'Òpera en podrem conèixer els moments musicals més bells. Però abans de conèixer l'argument, repassarem els principals personatges i us avançarem qui els interpretarà a l'edició de demà:

Zobeida: És la filla de Mohamed i germana d’Alahor. És una part que ha d’interpetar una soprano, el cantarà Patrizia Pace.

Alahor: És el fill de Mohamed i germà, és clar, de Zobeida. És un rol que ha d’interpretar un baríton, el de la gravació és Simone Alaimo.

Muley-Hassem: És el rei de Granada, un paper que intereta una contralt o una mezzosoprano, en el nostre cas el cantarà la mezzo Vivica Genaux.

Sulima: És l’esclava favorita de Zobeida, un paper per una mezzosoprano com Soraya Chaves.

Alamar: És el cap dels Abenserraigs. Paper per tenor líric-lleuger, com ho és Juan Diego Flórez (la perla de la gravació).

Ismaele: Fals amic d’Alamar, també ha d’interpretar-lo un tenor, escoltarem a Rubén Amoretti.

Tots ells dirigits per Josep Pons, amb l’orquestra de la ciutat de Granada i el cor del teatre “La Maestranza” de Sevilla. Una gravació de l’any 1998.


Primer acte

Alahor, membre de la família dels Abenserraigs, torna de l’exili amb la intenció de venjar al seu pare, assassinat en unes lluites civils que van tacar de sang els últims anys del regne de Granada per la lluita de bàndols irreconciliables: els Abenserraigs i els Zegrites.

Alamar, el cap dels Zegrites, se sent menyspreat perquè el Muley-Hassem (interprtat per una contralt o mezzosoprano) ha rebutjat la mà de la seva filla i pretén casar-se amb Zobeida (germana d’Alahor), del clan dels Abenserraigs, el que considera una traició, que pensa venjar.

Els Zegrites també estan descontents per la pau signada pel Muley-Hassem amb els cristians. Alamar aprofita el descontentament general i alimenta la rebelió en contra del rei, que volen acabi amb la seva mort.

Mentretant, a l’Alhambra de Granada, Zobeida recorda al seu estimat Muley-Hassem. El so de les trompetes anuncien el retorn de Hasem, cosa que omple de joia a Zobeida. Els nobles, les esclaves i el poble van a rebre al rei pacificador, tolerant i enamorat de Zobeida.

Alahor, qui ha aconseguit entrar al palau, sent a la criada Sulima comentar l’alegria de Zobeida, i així confirma que la seva germana existeix i està viva, però que és l’amant del Muley-Hassem. Disfressat d’un pobre estranger, arriba fins a ella i intenta impedir els plans de Hassem. Just abans de l'arribada d'Alahor, Zobeida, a les seves habitacions, té un record pel seu germà, que és l’únic que enfosqueix la seva felicitat.

Sulima li presenta a un estranger que, assegura, la vol conèixer. Alahor, un cop s’ha identificat com el seu germà, rebutja la gemma que Zobeida li vol regalar, li retreu les seves trobades amoroses amb el Muley, i es presenta com el venjador del seu pare.

Zobeida el pretén convèncer de que el rei és bo amb el seu poble, magnànim i honrat. Alahor rebutja els arguments de Zobeida i, sabent de l’arribada de Hassem, promet matar-lo per venjar el seu llinatge.

Hassem, acompanyat dels Abenserraigs, els Zegrites i els grans del regne, comunica feliç a Zobeida que el consell l’accepta com a esposa del monarca, de manera que tots han de fer una reverència en presència d’ella. Davant la sorpresa de tothom, Zobeida rebutja a Hassem, indecisa entre el seu amor i les obligacions del seu llinatge. Alahor i Alamar es “freguen les mans” perquè els seus plans es van fent realitat, en contra de Hassem.

Segon acte

La conspiració contra Hassem avança i acaba de tramar-se a casa d’Alamar. Però un dels còmplies, Ismaele, es mostra disposat a descobrir el complot al rei, encara que fingeix fidelitat a la conjuració.

Mentretant, Zobeida plora la seva decisió i és consolada per les esclaves de l’harem. Quan es troba de nou amb Hassem, no té més remei que descobrir la identitat d’aquell que fa impossible el seu matrimoni: el seu germà Alhaor. Hassem, al sentir-lo, reitera la seva promesa de matrimoni a Zobeida, generant l’alegria dels dos amants.

La conspiració avança. Alamar concerta amb Alahor que serà aquest darrer qui mati al rei. Alamar es reuneix amb els seus fidels i els anuncia que la venjança està pròxima. Els Zegrites recolzen la decisió i reclamen que el crim es consumi.

Malgra tot, Ismaele, acompanyat d’un grup d’Abenserraigs, desvetlla al rei la conspiració, i li demana que es defensi. Hassem vol arribar fins al fons i descobreix els motius que motiven a Alahor. Per això, es disfressa d’Abenserraigs i, en una trobada amb Alahor, defensa al rei com a home magnànim. De tota manera, Alahor es mostra decidit a la venjança. Llavors Hassem descobreix la seva identitat de rei i amant (de la germana d’Alahor). Alahor ho vol aprofitar per matar-lo, però el rei demostra el seu poder detenint-lo i perdonant-lo immediatament.

Hassem, en veure arribar a Zobeida, li entrega al seu germà Alahor (al qual acaba de detenir), per a que puguin marxar junts. Alahor, en conèixer tal mostra de generositat, canvia el seu odi per afecte i li entrega al rei a Zobeida, i beneeix la seva unió. Alhora, es converteix en defensor del rei en contra de la conjura d’Alamar (de la que fins aquell moment n’era còmplice).

Quan Alamar apareix disposat a fer-se càrrec del poder, Alahor fingeix haver complert la missió i li mostra a Hassem i Zobeida, però amb total esplendor monàrquica. Alamar pretén reaccionar, però Alahor l’obliga a agenollar-se davant del rei, si no vol que el mati amb les seves pròpies mans.

Hassem es mostra de nou mangnànim i perdona a Alamar. Zobeida no dóna crèdit al que està vivint i creu estar somniant. Els presents li confirmen que tot el que està veïent és real i que, finalment, s’han acabat tots els patiments.

dilluns, 17 de maig de 2010

LA CREACIÓ "ANDALUSA" DE DONIZETTI

Aquesta setmana coneixerem una òpera en dos actes amb música de Gaetano Donizetti i libreto d’Andrea Monteleone; que va estrenar-se al teatre Carolino de Palerm el 7 de gener de 1826, i que té per títol ALAHOR IN GRANATA.

Es tracta d'un títol força desconegut, però que conté melodies molt belles que Donizetti va recuperar a obres posteriors (sobretot a L'elisir d'amore), ja que la protagonista dels Moments d'Òpera d'aquesta setmana no va arribar a fer-se popular en cap moment.

Donizetti va estrenar-la quan tenia vint-i-nou anys, de manera que encara s'hi detecta una composició jove, molt influïda per un cant rossinià, però amb elements propis del compositor de Bèrgam, com ho són els finals d'acte en forma de concertant.

Per emmarcar correctament Alahaor in Granata cal tenir present que en la producció artística, literària i lírica dels grans creadors romàntics, la inspiració hispànica va ser una seducció irresistible. Espanya, pel seu exotisme, per la imatge folklòrica que projectava a l’exterior i, sobretot, pel seu ric passat històric (sobretot al llarg de l’Edat Mitjana i el seu Segle d’Or), va ser objecte de font inesgotable d’inspiració d’autors italians, francesos, britànics i alemanys.

Per la seva condició d’últim reducte musulmà en sòl europeu (Espanya era, en certa manera, Orient a Occident), va ser l’úbicació perfecta per a moltes històries de varis autors romàntics. Donizetti, és clar, no va ser una excepció, de fet onze de les seves òperes es desenvolupen a terrotori espanyol. I la protagonista d’aquesta setmana, tal vegada, és una de les més desconegudes.

Per cert, si he escollit aquest títol no ha estat per cap altre motiu que la feliç descoberta d'una gravació -l'única que existeix, pel que sé- de l'any 1998, dirigida per Josep Pons, amb l'orquestra Ciudad de Granada i amb la interpretació d'un -molt jove- Juan Diego Flórez, qui amb 25 anys interpreta el rol d'Alamar.

Dimecres al migdia en podrem escoltar el resum als Moments d'Òpera. Demà us avançaré l'argument aquí.

divendres, 14 de maig de 2010

dimarts, 11 de maig de 2010

JOAN MATABOSCH ALS "MOMENTS D'ÒPERA"

Joan Matabosch i Grifoll és el director artístic del Gran Teatre del Liceu des de la temporada 1999 – 2000, la de la reinauguració, després del fatídic incendi del 31 de gener de 1994, que va reduir-lo a cendres. Ha estudiat ciències de la informació, sociologia i música (piano i cant).

Amb tant sols cinc anys va entrar per primer cop al Liceu, i ha reconegut que una de les seves peces operístiques favorites és l’escena final de l’òpera Roberto Devereux (G. Donizetti), interpretada per la soprano catalana Montserrat Caballé.

La seva gestió, a vegades polèmica, ha fet del coliseu de les rambles un temple de la lírica de reconegut prestigi internacional, i amb ell mantindrem una àmplia entrevista a la propera edició dels Moments d'Òpera.

A l’entrevista, que té una durada d'uns cinquanta minuts, parlarem sobre la seva biografia i la seva aportació al GTL; també repassarem la situació actual del teatre i, en general, coneixerem a la persona que hi ha al darrera del càrrec, a més d’avançar alguna novetat de la propera temporada 2010 – 2011.


Com sempre, l’emissió serà dimecres al migdia al 90.1FM, tot i que també ho podreu escoltar online o, un cop emès, descarregar-vos-ho del podcast.

diumenge, 9 de maig de 2010

DER ROSENKAVALIER AL GTL

Divendres vaig tenir l'oportunitat d'assistir a l'assaig general de DER ROSENKAVALIER (R. Strauss) al Gran Teatre del Liceu. D'entrada cal alcarir que aquest és un títol que mai m'ha fascinat però que, alhora, mai abans havia vist -i escoltat- en directe, de manera que hi anava predisposat a gaudir-lo.

Si haig de definir la representació en una sola paraulia diria: correcció. I és que en tot moment tot va ser molt correcte, l'orquestra (molt ben dirigida pel titular del GTL, Michael Boder), els cantants (tots van estar esplèndits en tot moment) i, finalment, la posada en escena (va ser d'allò més convencional). Però anem per punts:

L'orquestra. Michael Boder ha sabut treure suc als músics de l'Orquestra Simfònica del Liceu, oferint un so molt clar, sense errors remarcables (dels que, malauradament, n'estem massa acostumats) i mantenint-se molt solvent al llarg de les més de tres hores de representació.

Els cantants. Tot i no conèixer a fons la partitura de R. Strauss, em van semblar d'allò més solvents. Destacaria les intervencions de Peter Rose (Ochs), un genial baix que va aconseguir semblar-nos un personatge detestable, tal i com marca l'argument de l'obra. Qui no va deixar, en cap moment, de moure's pels extrems de la seva tessitura amb total tranquilitat -almenys aparent-, claredat i senzillesa. Des del meu punt de vista, va ser el clar protagonista.

La Mariscala de Martina Serafin va ser tal i com ha de ser: elegant i amb caràcter. La part musical de la mateixa, la va solucionar de manera més que convincent. També val la pena destacar el Quinquin (Octavian) de la mezzosoprano Sophie Koch, qui va saber combinar la psicologia del personatge (que se'ns presenta com a noi i disfressat de cambrera de la Mariscala, amb el nom improvisat de Mariandel), cosa que li obliga a variar el color de la veu per fer creïble la disfressa, va estar molt bé en tot moment.

La posada en escena. La direcció escència va a càrrec d'Uwe Eric Laufenberg i, francament, és molt convencional, tant que pot arribar a ser tediosa per ultracorrecte. Cosa que ens porta a una contradicció: si habitualment ens queixem de les direccions escèniques provocadores i massa modernes, com hem de reaccionar quan se'ns planteja una escena del tot clàssica? Si hem de fer cas als xiulets que alguns directors reben, a l'estrena de demà l'ovació hauria de ser unànime al director d'aquest Cavaller de la Rosa, en tant que ofereix allò que rarament es fa al GTL. Ara bé, no vull que se m'entengui malament, a mi la posada en escena va agradar-me, tot i que haig de confessar que hi vaig trobar a faltar alguna cosa, potser una mica més de risc, qui sap.

En tot cas, aquest DER ROSENKAVALIER, que compta amb les cireretes de l'aparició de Josep Bros al primer acte i la Sophie d'Ofèlia Sala al segon i tercer, val molt la pena anar a veure'l al GTL. Demà serà l'estrena oficial, de manera que ja podrem llegir què en diu la premsa especialitzada i quina serà la reacció del públic. Jo, humilment, us ho recomano.

dimarts, 4 de maig de 2010

DER ROSENKAVALIER

DER ROSENKAVALIER és el títol de Richard Strauss que a partir de dilluns podrem veure a l'escenari del Gran Teatre del Liceu. Però abans que al coliseu de les rambles, el coneixerem als Moments d'Òpera.

És aquesta una obra d'argument complex, amb un gran nombre de personatges i que en termes musicals, en el seu moment va parlar-se de la “traïció de Richard Strauss”, pel fet que el compositor abandonés la seva trajectòria de compositor “avançat” i expressionista per revaloritzar l’època daurada de Viena, la de Maria Teresa d’Habsburg (1740 – 1780), sense tenir en compte el creixent interès de Strauss per aquella època, fruit del descobriment de la música de Mozart, per una banda i, per l’altra, que el camí que havia iniciat amb Salomé i Elektra portava cap al caos compositiu.

El mèrit de Strauss va ser aconseguir evocar un món galant i evanescent amb els mitjans orquestrals del seu temps, crear una òpera molt marcada per l’estil mozartià, i prendre’s la llicència d’evocar el bals vienès sense arribar al ridícul que suposaria calcar-lo amb l’estil del segle XVIII.

Richard Strauss va aconseguir, amb Der Rosenkavalier, acabar de marcar el seu estil i la seva manera d’entendre la música i el cant, de manera que, avui dia, per a interpretar-la adequadament s’han de dominar una coneixements i “secrets”, sense els quals un cantant mai serà un bon Octavian, ni una correcta Mariscala ni, per descomptat, un Baró Ochs creïble. Són uns papers que, en diversos aspectes, s’aparten de la praxis “normal” del cant operístic; per a cantar-los correctament s’ha de tenir alguna cosa més que una bona formació vocal. Val la pena destacar que, a banda d’aquestes qüestions relacionades amb l’estil, els bons cantants straussians acostumen a ser excel·lents intèrprets mozartians.

Doncs aquesta basta òpera serà la protagonista dels Moments d'Òpera d'aquesta setmana. Com sempre, dimecres al migdia a través del 90.1FM, online o descarregant-vos-ho del podcast del programa, un cop emès.

Recorda que pots afegir-te al grup Moments d'Òpera del facebook.