Aquest ha estat el guió que ha desenvolupat el Jordi a la secció Fullaraca i palla d'avui divendres:
La teva força uterina forada totes les tasses de vàter. Ets forta com una roureda sencera, com una Rodoreda en una Plaça del Diamant en brut que ets. Estàs per polir, si, però ja brilles amb llum pròpia. Ets totes les bombetes del món que pengen del cel i plores convertint llacs allà on hi havia terra eixuta. Ets una humitat constant que fa florir camps erms i boscos. T'asseus en els meus deserts de gana i por i em fas obrir els ulls. Tu, que treus les espines de les sardines enterrades tots els dimecres de cendra del món, me les vas passant una a una, fent-me acupuntura marina, dient-me: mira com pesa la nostra veritat. Aviat ens sortirà gepa, ja no la podrem carregar. Te'm fas profeta i tu no ho saps, perquè vas d'aquest pal humil que no sap res però que ho sap tot, com l'altra, la verge maria que vaig tenir per mare i que em fa de lluna, perquè és a les nits, quan ens sentim més sols que la primera, la una, essent nosaltres satèl·lits d'ella i no ella de nosaltres. Qui ens fa raonar és la lluna, qui ens fa estimar la zona bruna, el cor de vímet, on ens hi cap el puny que estremim mil i una nits, demanant, per vergonya, que passin uns núvols a tapar la lluna.
JORDI VALLVERDÚ CINTAS, "Fullaraca i palla"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada