Fa un parell d'anys en Lluís Marrasé va encarregar-me la preparació d'un programa de poesia dedicat a la poeta Maria-Mercè Marçal, per a incloure-ho al programa que dirigeix a COM Ràdio, titulat Calidoscopi (dissabtes de la una a les dues de la nit).
Doncs bé, finalment aquest programa vaig presentar-lo el dia 24 de març de 2007 i, avui, tornaré a emetre'l, en aquest cas, però, serà a Olesa Ràdio i a les nou del vespre. No cal dir que si no podeu escoltar l'emissió radiofònica sempre podreu recuperar-lo a través del podcast de l'emissora.
Va ser un plaer conèixer l'obra de MMM; si la desconeixeu, un primer pas és acostar-vos a la seva fundació, on hi trobareu tota mena d'informació i, segur, us ajudarà a entendre millor la poeta d'Ivars d'Urgell que, malauradament, va deixar-nos l'any 1998.
Alhora, us recordo que en el context de la tercera MOSTRA DE LES ARTS DE LA PARAULA, aquest dissabte, dia 14 de març, a les deu de la nit a la sala petita de La Passió d'Esparreguera, Toti Soler a la guitarra i Cinta Massip a la veu, recitaran un recull de poesies marçalianes. Vagi per endavant que no he pogut veure encara l'espectacle, però segur que valdrà la pena.
---
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
(Divisa - Cau de llunes)
---
T'estimo quan et sé nua com una nena,
com una mà badada, com un reclam agut
i tendre que em cridés des d'una branca nua,
com un peix que oblidés que existeixen els hams.
Com un peix esglaiat amb un ham a la boca.
Com l'estrall en els ulls de l'infant mutilat
en el somni, en la carn. Com la sang que s'escola.
Nua com una sang.
T'estimo quan et sé nua com la navalla,
com una fulla viva i oferta, com un llamp
que la calcina, cec. Com l'herba, com la pluja.
Com la meva ombra, nua rere el mirall glaçat.
Tan nua com un pit enganxat als meus llavis.
Com el llavi desclòs d'un vell desdentegat
encarat a la mort. Com l'hora desarmada
i oberta del desglaç.
(Desglaç)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada