Aquest matí, com cada dia, just després de llevar-me, passar per la dutxa, decidir què em poso i beure'm un cafè ben carregat, me n'he anat cap a treballar. Un cop a la redacció de l'emissora, he coincidit amb un tertulià del programa del matí que, alhora, és un fidel oïent del programa que dirigeixo i presento, el TEMPS D'OCI (cada dia, excepte caps de setmana, de les 12h a les 13h30) i, és clar, he volgut saludar-lo.
La sopresa ha estat quan ha començat a recitar-me les darreres òperes que he presentat, tot destacant-me com valora l'esforç d'escollir els millors moments, amb les millors versions i cantants; alhora que, diu, li serveix per a entendre millor aquest bell art que és l'òpera. És clar, li he agraït l'atenció dissipada, alhora que, com no, m'ha injectat il·lusió per a seguir, dia a dia, preparant un programa a una emissora pública i local.
Escriure aquesta experiència pot semblar un tant pedant, però no és així, sinó tot al contrari, doncs aquestes trobades, per bé que són molt plaents, també impliquen molta responsabilitat, doncs no es pot decebre a aquells qui et sintonitzen o t'escolten a través del podcast; a més no passen pas cada dia i, per això, són tant valorades.
Cada dia tinc més clar que això de la ràdio és la meva vocació i, espero, poder dedicar-m'hi professionalment la resta de la meva carrera, tot i les moltes dificultats que, dia a dia, vaig trobant-me, però, al cap i a la fi, ningú va dir que seria fàcil, no?
Per cert, i tornant a l'òpera, el dimecres vinent (a les 12h, com sempre) tindrem un protagonista geperut: el Rigoletto de Giuseppe Verdi, us en deixo un petit avanç:
Bravo!
Crec que Verdi, sense saber-ho, va escriure aquesta òpera per a que la cantés Luciano Pavarotti! Dimecres ho demostrarem, doncs compararem la seva interpretació amb la de Giuseppe di Stefano (qui no cantava la cabaletta possente amor), Juan Diego Flórez i Rolando Villazón.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada