dijous, 4 de març de 2010

"LA FILLE DU RÉGIMENT", INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

Tal i com ahir vaig comprometre'm, us adjunto les biografies dels principals intèrprets i responsables de les representacions de La Fille du Régiment (G. Donizetti), que del 7 al 25 de març podrà veure's al Gran Teatre del Liceu. Abans, però, contextualitzem l'obra:

La fille du régiment és una opéra comique de Gaetano Donizetti, amb llibret de Jean-François-Alfred Bayard i Jules-Henri Vernoy de Saint-Georges, fou estrenada a París el 1840 a l’Opéra Comique amb un èxit discret i l’hostilitat dels músics francesos, com Berlioz, recelosos de la fama creixent de l’italià.

El mateix 1840 La Scala en donà la versió italiana, La figlia del regimento. L’èxit decisiu arribà gràcies a la represa a París el 1850, amb la famosa soprano Henriette Sontag, i l’òpera es mantingué en el repertori francès amb assiduïtat (el 1914 assolí les mil representacions).

L’acció se situa al Tirol l’any 1805 en el moment d’expansió de les tropes de Napoleó pels territoris dels Habsburg, després de la batalla d’Austerlitz, quan es creà la Confederació del Rin dominada per l’Imperi francès. Això explica la manca d’accions bèl·liques i la presència de les tropes franceses vista des d’un punt de vista benigne i amistós.

-- Biografies --

Yves Abel (Direcció musical): Nascut a Toronto, és el principal director convidat de la Deutsche Oper de Berlín i ha dirigit, entre altres escenaris, al Metropolitan de Nova York (Carmen, Il barbiere di Siviglia), Staatsoper de Viena (L’elisir d’amore, Simon Boccanegra, Un ballo in maschera, Madama Butterfly, L’italiana in Algeri), Deutsche Oper de Berlín (Don Pasquale i Dialogues des Carmélites), Opéra National de París (Faust), Lyric Opera de Chicago, Nederlandse Opera d’Amsterdam, San Francisco (Hamlet), La Scala de Milà (La fille du régiment), Nàpols (Faust), Bilbao, Lisboa, Welsh National Opera, Festival de Glyndebourne i Festival de Pesaro. És fundador i director musical de l’Opéra Français de New York, on ha dirigit, entre d’altres, l’estrena mundial de To be sung de Dusapin. Debutà al Liceu amb Roberto Devereux (2004-05). Hi ha tornat amb Madama Butterfly (2005-06).

Laurent Pelly (Director d’escena i vestuari): Nascut a França, és un dels principals directors d’escena del país. El 2007 va ser nomenat director del Théâtre National de Tolosa de Llenguadoc. De la seva feina, en destaquen La Traviata (òperes de Santa Fe i Torí), La petita guineu astuta (festivals Saito Kinen del Japó i Maggio Musicale Fiorentino), La fille du régiment (Covent Garden de Londres, Staatsoper de Viena, Metropolitan de Nova York, San Francisco), L’elisir d’amore (Opéra de París i Covent Garden de Londres), Hansel und Gretel (Glyndebourne), La finta semplice (Theater an der Wien), Ariadne auf Naxos i Die sieben Todsünden (Opéra de París); La vie parisienne i La voix humaine amb El castell de Barbablava (Lió), L’amor de les tres taronges (Nederlandse Opera d’Amsterdam), Platée (París, Santa Fe), La belle Hélène (Châtelet de París, Santa Fe, English National Opera de Londres). Ha debutat al Liceu amb el Recital Felicity Lott (2009-10).

Chantal Thomas (Escenografia): Ha col·laborat amb Laurent Pelly en més de quaranta produccions, des de teatre a musicals i òperes, entre les quals destaquen Orphée aux enfers (Grand Théâtre de Ginebra i Lió), Platée (Opéra de París i Santa Fe), La belle Hélène (Opéra de París i English National Opera de Londres), Les contes d’Hoffmann (Lausana i Lió), Ariadne auf Naxos (Opéra de París), Les Boréades (Lió i Zuric), La grande duchesse de Gérolstein (Chatêlet de París), L’amor de les tres taronges (Nederlandse Opera d’Amsterdam), L’elisir d’amore (Opéra de París i Covent Garden de Londres), La fille du régiment (Staatsoper de Viena, Covent Garden de Londres, Metropolitan de Nova York i San Francisco), El castell de Barbablava i La voix humaine (Lió i Riga), La vie parisienne (Lió i Tolosa de Llenguadoc), Pelléas et Mélisande (Theater an der Wien) i La Traviata (Santa Fe i Torí). Debuta al Gran Teatre del Liceu.

Joël Adam (Il·luminació): Col·labora amb Laurent Pelly des del 1989, tot realitzant la il·luminació de la majoria dels seus espectacles de teatre i òpera. Debuta al Gran Teatre del Liceu.

Laura Scozzi (Coreografia): Va estudiar a l’Accademia d’Arte Dramatica de Roma i a l’Escola de Mimodrama Marcel Marceau de París. Ha explorat totes les tècniques del clàssic al contemporani, jazz, claqué i balls de saló. El 1994 va fundar la Compagnie Opinioni in Movimento. Com a coreògrafa va crear La dolce vita per al Grand Ballet de Ginebra, Die sieben Todsünden per al Ballet de l’Opéra de París i Mes relations avec les hommes n’ont jamais été très claires per al Junior Ballet de Canes. El 1999 va provar el hip hop en Étant donné la conjoncture actuelle i va seguir amb À chacun son serpent a partir de Boris Vian, Sol à sol avec poids i Quelque part par là. Com a directora d’escena va crear Et puis j’m’en fous, vas-y, prends-la ma bagnole (2006), La vie sécrète de Marioline Serin (2007) i A propos de l’homme singe (2009). En òpera ha dirigit Benvenuto Cellini (2008) i Die Zauberflöte (2009) a Nuremberg. Debuta al Gran Teatre del Liceu.

José Luis Basso (Direcció del Cor): D’origen italoargentí, va entrar de molt jove com a director del Cor del Teatro Argentino de La Plata, fins que el 1989 es va fer càrrec del Cor del Teatro Colón de Buenos Aires. Fins al 1994 va col·laborar al Liceu amb els mestres Romano Gandolfi i Vittorio Sicuri. Posteriorment va assumir la direcció del Cor del Teatro San Carlo de Nàpols. Des de 1996 és el mestre del Cor del Maggio Musicale Fiorentino, amb el qual fa importants gires internacionals i ha guanyat un Premi Grammy. Col·labora amb les més prestigioses batutes del moment: Mehta, Sinopoli, Abbado, Muti, Pretre, Ozawa, Sawallisch, Giulini, Chung, Schreier, De Burgos, Bychkov, Pappano, Oren i Gergiev. Va participar en la inauguració de l’Òpera de Xangai i en diverses produccions al Teatre Mariinski de Sant Petersburg. És director del Cor del Gran Teatre del Liceu.

Patrizia Ciofi (Marie): Nascuda a Casole d’Elsa (Siena, Itàlia), va estudiar a l’Accademia Chigiana de Fiesole. Ha cantat a Parma, Torí, Gènova i Florència (Rigoletto), La Scala de Milà (La Traviata, L’elisir d’amore i Lucia di Lamermoor), La Fenice (La Traviata i Il crociato in Egitto), Torí (Cendrillon, La bohème, Tamerlano, Le nozze di Figaro, La Traviata, Lucia di Lamermoor, Rigoletto i Tancredi), Nàpols (La bohème i La sonnambula), Maggio Musicale Fiorentino (Die Entführung aus dem Serail i Le nozze di Figaro) i a Pesaro (Le nozze di Teti e Peleo, Il turco in Italia i Tancredi). Ha actuat a l’Staatsoper de Viena (Gianni Schicchi), Lyric Opera de Chicago i Zuric (La Traviata), Covent Garden de Londres (Rigoletto, Don Giovanni), Opéra de París (Falstaff, Gianni Schicchi, Der Rosenkavalier, Le nozze di Figaro, Alcina, I Capuletti e i Montecchi) i Châtelet de París (Mitridate, re di Ponto), Teatro Real de Madrid (La Traviata), entre d’altres. Debutà al Liceu la temporada 2006-07 amb Lucia di Lammermoor.

Nino Machaidze (Marie): Nascuda a Tbilisi (Geòrgia), va estudiar al Conservatori de la seva ciutat i a l’Accademia de La Scala de Milà, on va cantar Marie (La fille du régiment), rol que també va cantar en el seu debut a l’Òpera de Roma. Debutà al Festival de Salzburg com a Juliette (Roméo et Juliette). Recentment ha cantat Gilda (Rigoletto) al Teatro Regio de Parma, Elvira (I puritani) a Bolonya, Juliette (Roméo et Juliette) a La Fenice de Venècia, Lucia (Lucia di Lammermoor) a La Monnaie de Brussel·les i Salern, Fiorilla (Il turco in Italia) al Theater an der Wien, Adina (L’elisir d’amore) a Los Angeles i Staatsoper de Munic i Lucia (Lucia di Lammermoor) al Palau de les Arts de València. El seu repertori també inclou rols com Amenaide (Tancredi), Giuliette (I Capuleti e i Montecchi), Linda di Chamounix i Lakmé. Va guanyar el primer premi al Concurs Internacional de Cant Leyla Gencer a Istanbul. Debuta al Gran Teatre del Liceu.

Victoria Livengood (Marquesa de Berkenfield): Nascuda a Thomasville (Carolina del Nord), es va graduar al Boston Conservatory of Music. Ha cantat a Europa, Amèrica del Sud, Canadà i als Estats Units. Manté una relació especial amb el Metropolitan de Nova York. Des que va guanyar les audicions ha cantat, entre altres rols, Herodias, Giulietta, Myrtle Wilson, Maddalena, Laura, Carmen, príncep Orlovski, reina Isabella, Preziosilla, Lola, Hippolyta, Margret, Waltraute, Sonetka i Hélène. Debutà a la New York City Opera amb Lysistrata. Ha cantat a Montecarlo (Cavalleria rusticana), Teatro Real de Madrid (La señorita Cristina), Festival de Salzburg (Oedipus Rex), Santiago de Xile (Die Fledermaus), Festival d’Spoleto (Lohengrin). Recentment ha cantat Madame Larina (Ievgueni Onieguin) al Metropolitan de Nova York, Madame Akhrosimova (War and Peace) i Klytämnestra (Elektra) a Las Palmas. Debuta al Gran Teatre del Liceu.

Ángel Pavlovsky (Duquessa de Crakentorp): Es va formar en dansa clàssica i contemporània i interpretació a Buenos Aires i a l’Escola Jacques Lecoq de París. Des del 1975 resideix a Barcelona, on produeix, escriu, dirigeix i protagonitza espectacles i és autor dels textos, la dramatúrgia i el disseny de la il·luminació. Realitza temporades en teatres de Barcelona, Madrid, París i Buenos Aires i gires per Espanya, França i Amèrica del Sud. Ha interpretat diversos rols com a actor convidat a l’Òpera de Cambra de Buenos Aires, dirigida per Martín Eissler, al Teatro Argentino de La Plata i al Teatro Colón de Buenos Aires. Ha participat en Le astuzzie femminili de Cimarosa, Die Kluge de Carl Orff, Hin und zurück de Hindemith i Albert Herring de Britten. Ha guanyat, entre d’altres, els premis Estrella de Mar al Millor Espectacle, FAD-Sebastià Gasch, Especial de la Crítica de Barcelona, Butaca i Barcelona a la Trajectòria. Debuta al Gran Teatre del Liceu.

Juan Diego Flórez (Tonio): Nascut a Lima (Perú), va estudiar al Conservatori Nacional de la seva ciutat i al Curtis Institute de Filadèlfia. Debutà cantant Matilde di Shabran de Rossini al Festival Rossini de Pesaro. Ha actuat a La Scala de Milà, Teatro Regio de Torí, Òpera de Roma, Teatro Massimo de Palerm, Metropolitan de Nova York, Staatsoper i Musikverein de Viena, Covent Garden de Londres, Opéra de París, Châtelet de París, Bayerische Staatsoper de Munic, Carnegie Hall i Metropolitan Opera de Nova York i La Monnaie de Brussel·les, entre d’altres. Ha cantat, entre molts d’altres, títols com Falstaff, Il barbiere di Siviglia, L’elisir d’amore, L’italiana in Algeri, La fille du régiment i Le Comte Ory. Ha rebut, entre d’altres, els premis Abbiati, Rossini d’Oro, Bellini i Francesco Tamagno. Debutà al Liceu amb un concert (1999-2000). Hi ha tornat amb Maria Stuarda (2003-04), Semiramide (2005-06), un recital i La Cenerentola (2007-08).

Antonio Gandía (Tonio): Nascut a Crevillent (Alacant), va estudiar al Conservatori de València i a l’Escola Superior de Música Reina Sofía de Madrid. Debutà com a Valzacchi de Der Rosenkavalier al Teatro Real de Madrid (2000). Va guanyar el XLI Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas (2003-04). Des d’aleshores ha cantat a La Maestranza de Sevilla, Teatro Arriaga de Bilbao, festivals de Santander i Peralada i a La Scala de Milà (Beatrice di Tenda i Lucia di Lammermoor), Teatro Real de Madrid (Doña Francisquita, L’elisir d’amore i Pagliacci), Washington (Luisa Fernanda, Gianni Schicchi), Los Angeles i Valladolid (Luisa Fernanda), Bolonya (La sonnambula, Rigoletto), Nàpols (L’elisir d’amore), Cascais (La fille du régiment), Treviso i Palerm (Don Pasquale), Santander (Don Giovanni), Brussel·les i Bari (Falstaff), Jesi (Werther) i Bèrgam (La favorite, La Traviata), entre molts d’altres. Debutà al Liceu la temporada 2001-02 amb La favorite.

Pietro Spagnoli (Sulpice): Nascut a Roma, va començar com a membre del cor de la Capella Sixtina amb vuit anys. Debutà en òpera el 1987 amb Livietta e Tracollo al Teatro Comunale de Florència. Des d’aleshores ha cantat a La Scala, Londres, Torí, Gènova, Roma, Parma, Nàpols, Pesaro, Bolonya, Salzburg, Glyndebourne, Madrid, Sevilla, Berlín, Hamburg, Estrasburg, Amsterdam, Lausana, Ginebra, París i Nova York, als teatres de les quals ha cantat La Cenerentola (Dandini), Le nozze di Figaro (Figaro i comte d’Almaviva), Don Giovanni (Leporello i Don Giovanni), La bohème (Schaunard i Marcello), Pagliacci (Silvio), Don Pasquale (Malatesta), Il signor Bruschino (Gaudenzio), Mathilde di Shabran, La pietra del paragone, Adina i La gazzetta. Recentment ha cantat Orlando Paladino a l’Staatsoper de Berlín i Amsterdam i Il barbiere di Siviglia (Figaro) al Covent Garden de Londres. Debutà al Liceu amb La gazzetta (2004-05).

Carlos Bergasa (Sulpice): Nascut a Madrid, va estudiar a l’Escola de Cant de la ciutat. Obtingué el primer premi als concursos internacionals de cant de Logronyo i Francisco Alonso. Debutà amb el rol de Marcello a La bohème a Sabadell (1990). Ha cantat Lescaut (Manon Lescaut) al Festival de Glyndebourne i a Frankfurt, Belcore (L’elisir d’amore) a Lió, Figaro (Il barbiere di Siviglia) a Hamburg, Robert (I vespri siciliani) i Cecil (Maria Stuarda) a Roma, Germont (La Traviata) al Maggio Musicale Fiorentino, Schaunard (La bohème) a Ascoli-Piceno i Sulpice (La fille du régiment), Albert (Werther), Sharpless (Madama Butterfly), Enrico (Lucia di Lammermoor), Guglielmo (Così fan tutte) i Lescaut (Manon de Massenet), entre molts altres rols. Debutà al Liceu amb Madama Butterfly (2005-06). Hi ha tornat amb Simon Boccanegra (2008-09).

Àlex Sanmartí (Hortensius): Nascut a Barcelona, va formar part de l’Escola d’Òpera de Sabadell, on va debutar com a Guglielmo (Così fan tutte). Participà en diverses temporades de Sabadell cantant Il barbiere di Siviglia, Maria Stuarda, Lucia di Lammermoor i Manon. Va cantar La fille du régiment al Principal de Barcelona, L’elisir d’amore a Maó i Medea de Pacini a Taormina. Va formar part de la companyia estable de l’Stadttheater de Friburg (2004 a 2006), on va cantar The Civil Wars de Glass, Così fan tutte, Lucia di Lammermoor, Aida, La zorrita astuta, Les contes d’Hoffmann, Lady Macbeth de Msensk, Le nozze di Figaro, La bohème i Les nègres de Lévinas. També ha cantat a Aquisgrà, Augsburg (Madama Butterfly), Coblença, Essen, Magúncia i Nuremberg, entre altres ciutats. Debutà al Liceu amb Il viaggio a Reims (2002-03). Hi ha tornat per a sessions al Foyer, La petita Flauta Màgica del Petit Liceu i amb Giulio Cesare (2003-04).

Arnau Vilardebò (Notari): Debutà amb El temps escènic de J. Brossa (1972), dirigit per Santiago Sans. Ha treballat amb directors com Joan M. Gual, Albert Boadella, Ricard Salvat, Joan Ollé i Xavier Albertí, entre d’altres. En cinema ha participat en Hop de José Antonio Gamero, El amante bilingüe de Vicente Aranda, La quinta del porro de Francesc Bellmunt, El caso del cadáver descuartizado de Ricardo Franco, La cripta de Cayetano del Real i Tic Tac de Rosa Vergés; i en televisió, en sèries com Terra d’escudella, Makinavaja, Nissaga de poder i Porca misèria. Des del 1997 crea els seus propis espectacles, com Taure, Neixen déus i 88 infinits, que ha representat a França, Anglaterra, Alemanya, Colòmbia, Perú, Cuba, Xile, Equador i Veneçuela. Ha rebut, entre d’altres, el Premi Sebastià Gasch (1995) i l’Especial de la Crítica (1996) per la Marató de l’Espectacle que va codirigir entre 1984 i 2008. Debuta al Gran Teatre del Liceu.

Josep Ribot (Caporal): Nascut a Palma de Mallorca, va estudiar al Conservatori de les Illes Balears, la Juilliard School de Nova York i l’Opéra de París. És cantant habitual a l’Opéra de la Bastille en Lulu, Manon, Don Giovanni, Les vêpres siciliennes, Les contes d’Hoffmann, Guerra i pau i Gianni Schicchi, entre d’altres. Al Festival d’Orange va cantar en L’heure espagnole, al Grand Théâtre de Ginebra en Un re in ascolto de Berio, I puritani i La bohème a Nantes, Carmen a Gènova, Il barbiere di Siviglia a Londres i Les Troyens a Amsterdam. Al Teatro Real de Madrid ha cantat en Tosca, Macbeth, Don Carlo, Die Zauberflöte, Dialogues des Carmélites, Ariadne auf Naxos, Les contes d’Hoffmann i El viaje a Simorgh. Debutà al Liceu amb Il corsaro (2004-05). Hi ha tornat amb La Gioconda i Otello (2005-06) i diversos programes al Foyer, Le nozze di Figaro, Die Meistersinger von Nürnberg i Salome (2008-09).

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu: El primer director titular de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu fou Marià Obiols. En la seva història ha estat dirigida per batutes convidades, com ara Albert Coates, Antal Dorati, Karl Elmendorff, Franco Faccio, Manuel de Falla, Aleksandr Glazunov, Josef Keilberth, Erich Kleiber, Otto Klemperer, Hans Knappertsbusch, Franz Konwitschny, Clemens Krauss, Joan Lamote de Grignon, Joan Manén, Jaume Pahissa, Ottorino Respighi, Josep Sabater, Max von Schillings, Georges Sebastian, Richard Strauss, Igor Stravinsky, Hans Swarowsky, Arturo Toscanini, Antonino Votto i Bruno Walter; i darrerament Sylvain Cambreling, Rafael Frühbeck de Burgos, Jesús López Cobos, Riccardo Muti, Vaclav Neumann, Josep Pons, Antoni Ros-Marbà, Peter Schneider i Silvio Varviso. Els directors titulars de la formació han estat Eugenio M. Marco, Uwe Mund, Bertrand de Billy i Sebastian Weigle. Actualment el director musical és Michael Boder.

Cor del Gran Teatre del Liceu: es consolidà als anys seixanta sota la direcció de Riccardo Bottino. En començar la temporada 1982-83, Romano Gandolfi es féu càrrec de la direcció amb Vittorio Sicuri. Posteriorment han estat directors Andrés Máspero, William Spaulding i, actualment, José Luis Basso. Entre les seves actuacions cal assenyalar la Segona Simfonia i Schicksalslied de Mahler (Teatro Real de Madrid) i Moses und Aron (Gran Teatre del Liceu), a més del Requiem de Mozart, la Missa Solemnis de Beethoven i la Missa de la Coronació de Mozart. El Cor del Gran Teatre del Liceu ha actuat a Les Arènes de Nimes, amb Il corsaro. També ha interpretat Lucia di Lammermoor a Ludwigshafen, Lucrezia Borgia a París i Goyescas i Noches en los jardines de España a La Fenice de Venècia. Ha cantat sota la direcció dels mestres Albrecht, Decker, Gatto, Hollreiser, Kulka, Mund, Nelson, Perick, Rennert, Rudel, Steinberg, Weikert, Varviso, Maag i Neumann, entre d’altres.

Font: Departament de premsa del Gran Teatre del Liceu.

5 comentaris:

  1. respetat albert, ára si, aquesta crónica es la que(en castellano) decia que, ésta es la clase de información que siempre deseo ver a los críticos musicales, al anunciar una obra, séa ésta de la clase que sea, después una vez realizadas las obras, yá se opinará de la actitud e interpretación de cada actuante..... otra cosa gracias por visitar mi humilde blog, créo que habrás observado que el que llevaba la "voz cantante"haciendo la paella posiblemente lo conozcas, és jose antonio sempere........gracias por todo......saludos paco

    ResponElimina
  2. Paco,

    gracias a ti per pasearte por mi blog. En cuanto a Jose Antonio Sempere, una vez más debo reconozer mi ignorancia, puesto que no lo conozco. Me ayudas?

    Gracias!

    Albert

    ResponElimina
  3. respetat albert, puedes hablarme en catalán, lo entiendo perfectamente, ahora éso de hablarlo yó, yá es otro cantar, soy del pueblo más meridional casi pegado a Murcia, bién, me preguntas por jose antonio sempere, por dar alguna "nota" del mismo y disculpa algunas palabras mias que pueden sonar a egoismo, nó es asi´,es que muchas veces se me escapan, de nuevo mis disculpas, el sempere ha sido ganador del françesc viñas, no te puedo precisar fecha, y ha sido durante muchos años el tenor español que más ha interpretado, por ejemplo la filla du regiment, guillermo tell, el puritani,I´pirata, entre otras óperas, hoy su tesitura de voz yá no és tan ligera, tú muy bién sabes que la edad no perdona ciertas cosas y más con las voces liricas, el sempere también es de mi pueblo, igual que antonio gandia, a decir verdad yó he visitado varias veces tu blog, pués soy amigo blogero del josep y la glória,,,els cafeters....y cómo les he dicho a ellos, si vás a ver a antonio gandia, y deseas hablar con él, le dices que eres amigo de.......el paco el floro.......és como se me conoce en mi pueblo,...albert es un placer para mi, hablar contigo y escuchar la voz de los entendidos cómo la tuya, saludos paco

    ResponElimina
  4. Bé, de moment ja tenim una informació ben completa. Gràcies per compartir-la. I ara, a esperar les representacions amb els dos repartiments. Ja falta poc!.

    ResponElimina
  5. Paco,

    t'agraeixo la informació! No el coneixia pas! Ja faré els deures i intentaré escoltar alguna gravació.

    Jo també estic encantant de parlar amb tu.

    ---

    Glòria,

    en tinc unes ganes...!! Demà vaig a la roda de premsa, a veure qui s'hi presenta (teòricament Flórez i Ciofi estan anunciats). Ja en parlarem!

    Fins dissabte!

    Albert

    ResponElimina