dimarts, 23 de març de 2010

LA TREMENDA ULTRICE SPADA!

Tal i com ja va vam anunciar la passada setmana, dimecres centrarem els Moments d'Òpera en una creació de Vincenzo Bellini i Felice Romani estrenada a La Fenice de Venècia l'11 de març de 1830 i que té per títol I Capuleti e i Montecchi. On es narra la romàntica -en el més dramàtic sentit de la paraula- història d'amor entre Giulietta i Romeo, popularitzada gràcies a l'excel·lent llibre de William Shakespeare.

La llegenda de Romeu i Julieta, situada inicialment a Siena per Masuccio Salernitano (s. XV), va ser transportada, més tard, a Verona per una narració de Luigi Da Porto (1524) i per la novena de les “novel·les curtes” de Matteo Bandello, publicada a la segona meitat del segle XVI. Sobre aquestes narracions i, sobretot, la de Da Porto, Shakespeare va escriure el seu admirable drama “Romeo and Juliet”, de la que en publicà una primera edició l’any 1597.

Per composar aquesta òpera, Bellini tant sols va disposar d’un mes i mig. Un termini molt breu en un autor que es prenia molt de temps per a la composició. Que ho pogués fer s’explica ja que va poder recuperar trossos de l’òpera Zaira, que havia fracassat l’any anterior a Parma i no es creïa que tornés a circular per Itàlia. Algunes peces de Zaira van ser incorporades i moltes reescrites i Bellini va afegir, a més, una ària per a Giulietta, procedent de la seva primera òpera Adeldon e Salvini. El resultat va ser una òpera nova que va ser molt ben rebuda a Venècia i va suposar un important pas endavant per a Bellini.

El compositor, en la creació dels personatges, va deixar-se endur per l’estètica belcantista encara en vigor a aquella època, que exigia veus lleugeres i flexibles en els papers masculins (papers que només uns anys abans interpretaven els castrati). Aquest costum va mantindre’s viu durant molts anys, per això Bellini va escriure el paper de Romeo per a una mezzosoprano de coloratura, primant l’estètica de la veu per sobre de la credibilitat del personatge –cosa que l’any 1966 va rectificar el mestre Claudio Abbado, donant pas a la versió que dimcres oferirem-. En canvi, el paper de Tebaldo sí que correspon a un tenor líric lleuger, un tipus de veu i tècnica vocal que ja existia en aquella època.

I Capuleti e i Montecchi, malgrat la seva manifesta inadequació a l’esquema modern de parella amorosa, ha tingut una vida teatral força persistent. I aquesta setmana tindrem l'oportunitat de conèixer-la a fons.

Pel que fa a les veus, destacarem la molt celebrada interpretació de Jaume Aragall (Romeo), Luciano Pavarotti i Juan Diego Flórez (Tebaldo) i, entre d'altres, Margherita Rinaldi (Giulietta).

Recordeu que els Moments d'Òpera s'emeten els dimecres al migdia al 90.1FM, online o, un cop emès, us ho podreu descarregar del podcast del programa.

Afegeix-te al grup Moments d'Òpera del facebook!

2 comentaris:

  1. Albert,
    Esperem aquests nous moments d'òpera amb expectació. Ja saps que Bellini es una de les meves debilitats. Ja ho comentarem.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Josep,

    espero que us agradi! Dir-te que Aragall en aquesta versió està pletòric, no sé si la tens, però val la pena escoltar-la...

    ResponElimina