Aquesta setmana ens fixarem en una òpera en quatre actes de Giacomo Puccini, amb llibret de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa, basat en la novel·la per entregues de Henri de Murger “Escenes de la vida bohèmia” (publicada a París entre els anys 1847 i 1849). Van estrenar-la al Teatro Regio de Torí, l’1 de febrer de 1896. A Catalunya va arribar el 10 d’abril de l’any 1898, al Gran Teatre del Liceu. No és cap secret que la protagonista dels Moments d'Òpera d'aquesta setmana és La Bohème de Giacomo Puccini.Les “Escenes de la vida bohèmia” de Henri de Murger tenen poc a veure amb l’ambient amorós, romàntic i tendre que respira el llibret de La Bohème desenvolupat per Luigi Illica i Giuseppe Giacosa, com a un encàrrec de Puccini. I és que mentre Henri Murger va entestar-se en ressaltar la cara dura dels bohemis de l’època, Puccini va posar l’accent en la bondat, la tendresa i l’amor. L’argument està situat en l’època del “rei burgès”, Lluís Felip d’Orleans (qui va regnar entre els anys 1830 i 1848).
Un dels motius pels quals el relat de Murger va cridar l’atenció de Puccini va ser perquè li van recordar la seva època d’estudiant a Milà, quan ell també havia de fer esforços per a viure de la seva beca. Un altre motiu és que Puccini va saber que el compositor Leoncavallo també estava treballant aquest text, de fet Puccini va aconseguir estrenar-lo un mica més d’un any abans que Leoncavallo. De totes maneres, les consideracions populars d’ambdues òperes no deixa lloc pels dubtes: tot i que la de Leoncavallo està més ben adaptada al text original, la versió de Puccini és la que més ha dominat el panorama operístic internacional.
Com a bon autor verista, Puccini va decorar aquesta òpera amb alguns destacats leitmotiv (recurs musical que defineix a cada personatge i que sona cada cop que es fa referència a ell).
En el capítol de veus que escoltarem al programa, cal destacar la gran versió -per mi la millor- de Jaume Aragall o la del jove tenor mexicà Rolando Villazón, a banda de veus com la de Montserrat Caballé. En essència, un bon reapartiment per una molt popular òpera.
Recordeu que podreu escoltar el resum de La Bohème (G. Puccini) dimecres al migdia a través del 90.1FM, online o descarregant-vos-ho del podcast dels Moments d'Òpera.
Recorda que pots afegir-te al grup Moments d'Òpera del facebook, on ja som més de 150.
PS: la setmana vinent coneixerem l'òpera I Capuleti e i Montecchi de V. Bellini (on també gaudirem de la veu d'Aragall, vestit per a l'ocasió a la foto d'aquest post).
hola albert, nó puedo opinar sobre rolando villazón, puesto que no lo tengo "oido" suficientemente pára formar una clara opinión sobre su voz, sobre la Caballé si, la he escuchado muchas veces y siempre diré de ella que és inmensa, y si me permites te diré que cómo coralista he cantado dos veces con ella, una en la plaza de toros de alicante, y otra en el mismo liceú en la ópera Aida, junto a plácido domingo, y del aragall qué decir, pára mi una voz extremadamente bonita, dulce, nó sé por otros lares, péro por aqui al referirnos sobre Joume Aragall, decíamos en tenor de la voz de seda, por que tenia una voz bellísima, lástima que terminara tan pronto......saludos paco
ResponEliminaPaco,
ResponEliminamañana es un bueno momento para escucharlo cantar un papel que le va muy bien, además de gozar recordando a Aragall y otros grandes que, si duda, aparecerán en el programa.
Albert
Moooooolt bé!, M'agrada la Boheme i m'agrada molt, molt molt el Jaume Aragall. Em sembla recordar que en alguna ocasió ell havia explicat que quan cantava la Boheme, al final, quan la Mimí es mor, no podia evitar emocinar-se de veritat.
ResponEliminaGlòria, en el meu cas (com bé us podeu imaginar), si bé reconec que la Bohème és una gran obra, no és de les meves preferides. Ara bé, l'Aragall cantant aquesta part m'emociona molt, és magnífic, per mi el millor (dels que he escoltat -que no són pocs-, clar).
ResponEliminaEn fi, espero que us agradi el resum!