Ahir vaig assistir a l'estrena de l'espectacle teatral THE OPERA SHOW, que fins el dia 4 d'abril pot veure's al teatre Victòria. El plantejament inicial és interessant, doncs -abans de veure'l- pots llegir que és una proposta que vol acostar l'òpera als més joves, de manera que és un espectacle on s'hi canten peces d'òpera de totes les èpoques, des del barroc al s. XX, per acostar aquest gènere al gran públic.
Bé, cert és que a l'escenari s'hi reconeixen melodies operístiques, però ja és prou significatiu que, un cop arribes al teatre, el primer que veus a l'escenari -a banda de la cortina-, són uns altaveus de dos metres d'alçada. Mals auguris. Allà no hi ha cantants d'òpera, tots porten micròfon i les partitures estan adaptades a les seves veus, on les exigències naturals del repertori no fan acte de presència en cap moment. Per no parlar dels instrumentistes... crec que mai he escoltat una formació que soni tant malament, desordenada i desafinada.
Especialment tràgica és la versió heavy que fan de l'ària de la Reina de la nit de La Flauta Màgica (WA Mozart).
En quant a la posada en escena, cert és que volen que ens recordi al Cirque du Soleil, però només és això: un record llunyà. La història no és tal cosa, doncs a cada acte el vestuari i el maquillatge canvia, i les danses també, cosa que no et permet seguir un fil conductor i, si hi és, no vaig saber-lo veure. Total, més show que òpera, un antídot al bon gust musical.
De tota manera, en el fons sí que estan fent un favor a l'òpera, doncs si algun dels espectadors allà presents s'acosta a una representació operística de debò, encara que el cantant tingui una mala nit, caurà de cul a terra en sentir què pot fer una veu i una orquestra.
Així doncs, si us agrada l'òpera, aneu al Liceu i deixeu-vos d'invents.
Jo no soc cap entesa, peró crec que s'equivoquen tots els que amb la (espero)bona intenció d'apropar l'opera a tothom, rebaixen el seu nivell. Es com si perque tots els estudiants aprovin la carrera s'exigeixi el mínim. L'ópera si t'agrada no cal que te la facin a mida, vas escoltant i et vas enganxant. Al menys es el que em va passar a mí. Si es que t'hi has d'enganxar, que tampoc està escrit enlloc que t'hagi d'agradar.Ni que tot i agradant-me l'ópera en hi ha que les
ResponEliminatrobo insuportables. I no passa res.
Que mania tienen algunos de querer acercar la gente a la opera a empujones....no, gracias, si no hace falta...ya es bastante dificil conseguir entradas decentes en muchos teatros !;)
ResponEliminaHablando en serio, estoy de acuerdo con Maria Teresa, no esta escrito en ningún sitio que te tenga que gustar la opera. De todos modos, yo pienso que parte de la culpa de la reacción de la gente con la opera la tienen una parte de los aficionados que se empeñan en hacer de esto un ejercicio intelectual...es lo mismo que cualquier otro tipo de música, lo escuchas, te emociona..y se queda para siempre en tu vida. O no. O solo en parte ;)
jajaja, no pensava anar-hi... Aquests espectacles em fan tremolar. Efectivament, som´hi cap al Liceu i que qui vulgui vagi al Victoria, però no serà mai amb el meu consell.
ResponEliminaTeniu tota la raó, l'òpera, per bé o per mal, és com és, així que inventar-se fórmules noves per acostar el públic jove a l'espectacle no és la solució. Doncs si una persona -jove o no- interpreta que l'òpera és allò que pot veure's al Victòria, i és allò el que li agrada (cosa, com no, completament legítima), tal vegada l'òpera no li agrada, doncs són músiques diferents.
ResponEliminaTambé és cert que no cal que a tothom agradi l'òpera. A mi no m'agrada el heavy, però hi ha a qui sí, i no passa res, de la mateixa manera que m'agrada més Donizetti que Wagner, passa res? Cadascú ha de vibrar amb allò que li arribi més, i no cal fer interpretacions pseudointel·lectuals sobre el valor d'una o altres expressions artístiques.
Albert
Està bé això d'acostar l'òpera las joves, però es clar que la desvirtuen tant que si algú s'enganxa i després en va veure una de veritat, pensarà que algú els ha enredat, ja que s'assembla com un ou a una castanya. Una cosa és fer invents "rollo tres tenors" i l'altre fer "espectacles" matussers.
ResponEliminahola albert que tal, trobe que avuí si estic totalmen de acord amb tu. hay mil y una manera de hacer llegar el mundo de la ópera a cualquier colectivo para hacerle llegar a sus adentros la eséncia de la ópera, péro jamás adulterarla por que, si la adulteras nunca, ni la música ni el canto adentrará en el ser humano, aqui en mi pueblo el pasado noviembre, en el centro de cultura, que hace de teatro, puesto que el teatro que teniamos lo derribaron hace 10 años los lumbreras de la gaviota, pára reconstruirlo está todavia hecho un solar, cómo decia, en noviembre dos jóvenes sopranos, un joven tenor y dos actores de mi pueblo, junto a un piano y dos violines, hicieron una representación de las versiones más conocidas de las óperas de mozart, dirigidas a una representación de jóvenes escolares los cuales salieron muy satisfechos, si hubiera sido al revés te lo habria dicho iguál.....saludos paco
ResponElimina