CADENA PERPÈTUA?

“Antonio del Castillo i Eva Casanueva, els pares de la jove sevillana encara desapareguda, han fet aquest dimecres una roda de premsa a l'exterior de casa seva i han demanat una reunió amb Zapatero i Rajoy. El matrimoni vol demanar-los que convoquin un referèndum per instaurar la cadena perpètua.”

(Font: www.3cat24.cat)

I què han de demanar, sinó, aquests pares? Davant la desesperació de la injusta mort d’una filla, menor d’edat, l’únic que pot mantindre’t en vida és la justícia, però entesa des de la revenja personal i el més crua possible.

Ara bé, aquells qui ens dediquem a això dels mitjans de comunicació i, en defintiva, a informar sobre els fets hauríem de fer una reflexió i replantejar-nos què s’està fent amb el periodisme. A qui beneficia aquest espectacle televisiu? Està clar, a la lluita per les audiències.

En un país on tot s’hi val per tal d’aconseguir el share desitjat no hi ha lloc per a una premsa digne, i no és que desitgi un contol polític de la informació, sinó que els professionals hauríem de trobar els nostres límits més enllà dels beneficis de l’empresa a la que treballem. Ja n'hi ha prou d'amagar-nos al darrera dels interessos de les grans empreses, total, només hi guanyen ells.

No és ètic, ni estètic, ni periodístic entrevistar a nanos menors d’edat relacionats amb el cas per tal d’enriquir les, ja de per sí riques, butxaques dels grans empresaris del sector de l'audiovisual, amb el pretext de la informació. Si les declaracions s'ho valen, hi ha possibles tractaments, menys estètics, televisivament parlant, però que la finalitat informativa la satisfan (desenfocar les cares, canviar la veu, etc.).

Així doncs, ja que els professionals, pel que sembla, no reaccionem, almenys els espectadors, és a dir, els clients dels mitjans, hauríem de tenir la força suficient com per a mirar un altre canal quan la informació és fastigosa o, si ho preferiu, escoltar una mica d’òpera, que és del que va aquest bloc.

I ja que parlem de cadena perpètua, us enllaço un bonic duet, sense intencions de frivolitzar, és clar: