dilluns, 8 de març del 2010

18 "DOS DE PIT"!!


Aquest és el nombre del prodigi vocal que el tenor Juan Diego Flórez ha demostrat a la primera representació de La Fille du Régiment de Gaetano Donizetti que ahir, diumenge, va posar-se en escena al Gran Teatre del Liceu.

Però vull començar per la posada en escena. És habitual que al Gran Teatre se'ns mostrin direccions escèniques que no entenem i que afecten el normal desenvolupament de l'espectacle, fent-nos marxar -en vàries ocasions- emprenyats, pel pèssim plantejament. Ahir, però, la sensació va ser ben diferent, ja que Laurent Pelly ha escenificat un espectacle total, on hi guanya l'actor (se'ls nota molt còmodes amb la interpretació) i hi guanya l'espectador, doncs proposa alguns girs i un plantejament certament molt divertit, pràctic i solvent que, francament, estic d'acord amb el Sr. Matabosch quan divendres, a la roda de premsa on van presentar l'espectacle, va assegurar que aquesta és la millor fille del moment.

Ja que no ens mosseguem la llengua quan critiquem les decisions ultramodernes i trencadores, avui hem d'aplaudir -i així ho hem fet al teatre-, la genial idea de Pelly i l'encert de contractar-la pel Liceu.

En quant a les veus, cert és que Patrizia Ciofi no és Natalie Dessay -per a mi la millor Marie-, però també s'ha de reconèixer que ha fet un gran treball, demostrant les seves capacitats i entrega, i aconseguint recuperar els aplaudiments del públic del Gran Teatre, després de la desagradable reacció dels oïents a la seva darrera visita, fa ja unes temporades. En cap cas se l'ha notat incòmode, no hem detectat cap esquerda a la veu, tot i que la seva veu -no sé com definir-la- sona com si estés "afònica", sense estar-ho, és clar.

Victoria Livingood ha estat una solvent Marquesa de Berkenfield, sense arribar a l'excel·lència ha sabut donar la comicitat necessària al personatge i ha estat millor actriu que cantant. Res se li pot criticar, tot i que no ha acabat de brillar en cap moment.

El sergent Sulpice ha anat a càrrec d'un molt -i ben- caracteritzat Pietro Spagnoli, qui ha estat a l'alçada de les espectatives i ha ofert una gran tarda: comicitat, interpretació i bones arts al damunt de l'escenari.

Haig de reconèixer que quan vaig saber de la presència d'Ángel Pavlovsky a la producció de Barcelona, vaig posar-me a tremolar. Però un cop vist el seu treball s'ha de reconèixer que juga molt bé les seves cartes i dóna molt de joc al segon acte de l'espectacle.

Ara bé, si hi ha un al·licient per acostar-se al Liceu, aquest és Juan Diego Flórez, per mi el millor Tonio de la història. La seva interpretació és excel·lent en tots els sentits: entrega, interpretació i, com no, vocalitat. A banda dels 18 dos de pit que ha ofert, en bisar la molt popular "Pour mon âme" -un prodigi en sí mateix-, la seva "Pour me rapprocher de Marie" del segon acte, ha estat el millor de la tarda, sense cap mena de dubte. Tal i com el mateix Flórez va dir a la roda de premsa, si la gent s'acosta al teatre per escoltar els "nou dos", descobrirà altres moments molt més bells. I així ha estat.

La direcció musical, que ha anat a càrrec de Yves Abel, ha començat un tant irregular -amb problemes amb els vents-, però al llarg de l'espectacle ha anat millorant, sense arribar a l'excel·lència de la resta de la producció.

En essència, la combinació d'escena i repartiment és immillorable, a més la producció reserva certes sorpreses i referències a Catalunya que, segur, us encantarà conèixer.

Si ja teniu entrades per anar a veure aquesta GRAN Fille du Régiment, us felicito. Si no les teniu encara, us planyo, doncs l'ocupació ronda el 98% i, francament, us perdreu el millor espectacle de la temporada.

13 comentaris:

  1. Albert,
    Friso per que arribi el proper cap de setmana, ja saps que tenim sessió doble amb el dos repartiments dissabte i diumenge.
    Mercès per l'avançament del que veurem.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Josep,

    si estan tant inspirats com ahir, segur que us ho passeu genial! A més, la posada en escena és una delícia, cosa que ajuda molt! Una joia de representació, de les millors sense cap mena de dubte!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  3. hola albert, me alegra sobremanera el exito de la fille, de todos y cada uno de los intérpretes por que, teniendo exíto ellos, los amantes del bel canto, aún engrandece todavia más la ópera......gracias..........saludos paco

    ResponElimina
  4. Paco,

    la d'ahir va ser una jornada màgica. Espero que el dia 22, quan torno a veure-la, estiguin tant inspirats!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  5. Hi vaig aquest dimecres i, creu-me,que se’m farà eterna l’espera!

    No sé si donar-te les gràcies perquè has aconseguit augmentar el meva angoixa,ja,ja,ja.....

    ResponElimina
  6. jajaja... espero que aquesta angoixa no et generi unes espectatives que no siguin satisfetes. De tota manera, molt malament han de fer-ho per a que no gaudeixis de tant bons intèrprets i posada en escena.

    Ja ens explicaràs com et va!!

    ResponElimina
  7. jo tinc moltes ganes de veure el segon repartiment, més per la Nino Machaidze que pel Antonio Gandia. És possible que la Nino quedi "més fresca" que la Ciofi, encara que els gorgoritos del Juandi seran difícils d'igualar!

    ResponElimina
  8. Teresa,

    la Nino canta molt bé, almenys als puritans de Bolonya va estar genial. Com a Marie suposo que estarà esplèndida, la sorpresa pot ser el Gandia, ja ens ho comentaràs. De moment, jo no tinc previst assistir a cap representació del 2n repartiment.

    Ara bé, el dia 22 repeteixo amb Flórez i Ciofi!! jeje

    ResponElimina
  9. El públic es bastant mes savi del que molts es pensen. Quan es critiquen algunes produccions, be per la posta en escena be per la qualitat dels cantants, sempre en hi ha que diuen que no hi entenem. Es cert que potser no siguem uns grans entesos, al menys jo, peró quan la qualitat es excelent, com la d'ahir, be que ho notem, o sigui que...
    Molt bon post, Albert. Ja t'explicarem com ho fan els altres. A mi també em va agradar molt la Nino als Puritani. A veure ara.

    ResponElimina
  10. Hi ha una cosa que no puc compartir amb tu Albert. Qualifiques de desagradable visita, la seva Lucia de la Ciofi i penso que no és just.
    Aquella Lucia, vocalment parlant, potser va ser més esplèndida que la funció d'ahir. Els condicionants eren tots uns altres, però no hi cap cap diferència entre aquella primera nit, on els desagradables varen ser el que la van buar i el que va fer ahir amb una Marie magnífica. La producció ajuda molt, però no tinguis cap dubte que si escoltes la Lucia del primer dia i la Marie del primer dia, hi ha totes les virtuts i defectes d'una cantant de veu poc important i de tonalitats àfones, dotada d'un estil belcantista de primera magnitud, una musicalitat exquisida i unes ganes d'agradar encomiables. En definitiva una artista de cap a peus. Ahir potser els vidus es varen abstenir d'anar al teatre i el public ho varem agrair, reaccionant com es mereix, davant d'uns cantants que ho donen tot per agradar, fins i tot una cosa tan difícil d'escoltar, com "gorgoritos".
    I no és maco això?

    ResponElimina
  11. Joaquim,

    finalment m'he expressat malament. Quan dic: "aconseguint recuperar els aplaudiments del públic del Gran Teatre, després d'una desagradable visita, fa ja unes temporades", em refereixo a la reacció del públic. Francament ho he expressat fatal (ara rectificaré). A mi ella m'agrada, i molt, tot i tenir una veu que em costa qualificar.

    Va ser preciós, estem d'acord, i tant!

    ResponElimina
  12. Maria Teresa,

    gràcies per la felicitació. La d'ahir, és cert, va ser una excel·lent posada en escena a tots nivells. Tant de bo Gandia i Machaidze demostrin el mateix art. En tot cas, segur que ens ho describiu!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  13. Cap problema, tot aclarit i me'n alegro, francament.

    ResponElimina