Segur que ja heu pogut llegir al blog de la Luvi, dedicat al tenor català Josep Carreras, que aquesta setmana centrarem els Moments d'Òpera a la verdiana Un Ballo in Maschera, i fixarem una especial atenció a la gravació, de l'any 1975 de la Scala de Milà i, més concretament, la nit del debut de Carreras.
El motiu? Molt senzill: la passada setmana vaig saber que des d'Itàlia s'escolta el programa, de manera que em va fer tanta il·lusió saber que hem anat més enllà de les fronteres, que al contactar amb la Luvi, vaig oferir-li la possibilitat d'escollir l'òpera de la propera edició. Va dir-me que li agradaria escoltar Un Ballo in Maschera (G. Verdi) i, és clar, vaig creure que li agradaria comptar amb la presència del tenor Josep Carreras al resum argumental i musical. Doncs bé, li vaig demanar quina gravació em recomanava i, en efecte, és la que escoltarem que, per cert, l'he aconseguit gràcies al Ximo del blog In Fernem Land (gràcies!!).
Així doncs, el programa d'aquesta setmana compta amb la col·laboració de dos bons amics, amants de l'òpera i, més concretament, seguidors de Josep Carreras.
Moltes gràcies als dos, espero que el programa estigui a l'alçada!!
Segur, Albert! També gràcies el Joaquim, clar, que t'ha donat la gravació de aquest debut d'en Carreras a la Scala! Quina il·lusió! Gràcies a tu, i enhorabona que ho fas tot molt bé!
ResponEliminaGràcies! No sé si ho faig bé, el que sí tinc clar és que amb uns oïents com vosaltres haig d'esforçar-me molt!!
ResponEliminaPetons, maca!
El Josep Carreras és una altra de les meves debilitats!!!. Els seus pianíssims són emocionants.
ResponEliminaJa estic esperant el programa del dimecres. Quin viatge més agradable que faré en metro el dijous escoltant els Moments d'Òpera!
No hi ha de què, a disposar, és un plaer enorme poder ajudar a divulgar les actuacions de Josep Carreras i en especial el seu emblemàtic Riccardo, que malauradament no vaig poder veure mai en directe. Al Liceu, inexplicablement no el va cantar mai.
ResponEliminaEscoltar la famosa frase "Sì, rivederti Amelia," després de la intensitat de l'ària i abans del canviament d'escena, és en la veu de'n carreras, quelcom absolutament inoblidable. No m'estranya que la Scala s'ensorri. Ja ho escoltareu, ja!
Gràcies a tu Albert per donar la possibilitat a tots aquells que no coneguin aquesta òpera, de fer-ho tot escoltant aquesta funció memorable. Ep! sense oblidar a la "senyora" que està "come d'abitudine" de reclinatori.
No sé si he fet bé d'acceptar el repte! M'esteu generant molta pressió! jeje Espero estar a l'alçada!! El guió ja està enllestit, haig d'acabar de decidir les peces (sonarà alguna cosa més que la gravació del Carreras) i preparar-ho per a l'emissió... quins nervis!!
ResponEliminaEspero que us agradi!
Serà extraordinari el programa (i molt del meu gust, per cert) donat que el Ballo m´encanta i per ser sincera, el Carreras hi està genial.
ResponEliminaCarreras està perfecte i la Caballé, no està pas pitjor! Espero que la presència de Pavarotti, Damrau, Bruson... no sigui molesta!!
ResponEliminaBé, vaja, farem un esforç i els escoltarem tots junts, ja, ja.
ResponEliminaFins aviat
Sí, quin sacrifici, eh!? jeje
ResponEliminaUna abraçada!