dimecres, 21 d’abril de 2010

SÌ, RIVEDERTI AMELIA

Com ja hem anunciat, UN BALLO IN MASCHERA (G. Verdi) serà la protagonista del programa d'aquesta setmana, i ho serà compartint protagonisme amb un Riccardo antològic, la versió de Josep Carreras, en el dia del seu debut al teatre alla Scala de Milà, el febrer de 1975, acompanyat de la no menys genial Montserrat Caballé. Però contextualitzem l'obra:

Verdi, cansat de les seves òperes tenebroses del passat, com Simon Boccanegra o Aroldo (ambdues de l'any 1857), volia escriure ara una òpera que fos lluminosa, luxosa, en la que es reflectís el gran món de les més vistoses corts europees; amb les seves festes, les seves llums i els seus balls. Per aconseguir-ho, Verdi va decidir adaptar – a la seva manera – el text de Scribe, escrit, una primera part, durant la dècada de 1830 per Auber (titulat Gustau III, o el ball de màscares) i que traduït a l’italià havia servit de base per a l’òpera Il reggente de Mercadante (1843).

Per a no tenir problemes amb la censura, doncs l’òpera tractava, en definitiva, de l’assassinat d’un monarca, Verdi i Somma (el llibretista) van decidir situar l’òpera un segle abans, és a dir el XVII, i a la petita ciutat de Stettin, a Pomerània.

Cert és que no era un moment molt propici per plantejar obres teatrals. Doncs el gener de 1858 l’emperador Napoleó III havia sortit il•lès d’un llançament de bomba Orsini al seu carruatge. I a Nàpols, l’any 1856, va començar l’inici de la decadència de la monarquia Borbònica, quan un soldat armat amb una baioneta havia atacat al rei, encara que sense conseqüències importants. Això explica que Verdi escrigués al llibretista informant que la censura li havia proposat - o imposat - els següents canvis:

1. No es podia parlar de la monarquia.
2. L’esposa s’havia de canviar per una germana.
3. S’havia de canviar l’escena de l’adivina, i situar-la a una època en que la gent encara creïa aquestes coses.
4. No hi pot haver ball de màscares.
5. L’assassinat ha de ser fora d’escena.
6. S’ha d’ometre l’escena del sorteig dels noms.

Verdi va concloure que així no podia fer-se una òpera, però aquestes eren les condicions en les que es treballava a l’absolutista Nàpols de 1858.

Com bé se sap, Verdi va fer l’estrena a Roma, confiant en la major relaxació de la censura vaticana. Va haver de barallar-se molt per aconseguir que el ball es pogués representar, també per a que el protagonista conservés algun grau de sobirania – de fet, va haver de ser replantejat com a governador de Boston - i, sobretot, va tenir problemes perquè es permetés que es fer el sorteig de l’assassí de Riccardo, i per a que fos Amelia qui n’extregués el nom del recipient.

Un cop acceptats els canvis, per les dues parts, Verdi ja no va topar-se amb més obstacles, pel que fa als continguts de l’obra, i l’estrena va produir-se en mig d’un gran entusiasme, que es va traduir en un nombre impressionant de pintades pels carrers, on s’hi podia llegir “Viva V.E.R.D.I.” (al•lusives a Vittorio Emanuele Re d’Italia).


Doncs bé, aquesta interesant obra serà la protagonista dels Moments d'Òpera d'aquesta setmana. Recordeu que ho podeu escoltar aquest migdia a través del 90.1FM, online o descarregant-vos-ho (un cop emès) del podcast del programa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada