dimarts, 6 d’abril de 2010

KOMM, HOLDER KNABE!

La primera òpera que escoltarem al tornar de les vacances de Setmana Santa, demà dimecres al migdia, és una obra de Richard Wagner que centra la seva acció al llarg d'un divendres sant. Es tracta, per tant, de Parsifal.

Amb aquesta obra de maduresa, Wagner va tornar als drames musicals de contingut místic; amb Parsifal va aconseguir desencantar completament a Nietzsche, qui havia admirat el to pagà i anticonvencional de les seves creacions “nibelungues”, ja que Wagner va retornar a uns textos i actituts filocristianes inexplicables tenint en compte les creacions fins al moment.

Aquesta òpera està lleugerament basada en el poema èpic medieval (del segle XIII), Parzival de Wolfram von Eschenbach, sobre la vida del cavaller de la cort del Rei Artús, Percival, i la seva recerca del Sant Greal.

Wagner va concebre l'obra l'abril de 1857 però només la completà vint-i-cinc anys després, estrenant-la a Bayreuth l'any 1882. D'acord amb el seu propi relat, recollit a la seva autobiografia titulada “Mein Leben”, Wagner va concebre Parsifal el matí del Divendres Sant de 1857, a la residència que Otto von Wesendonck, ric comerciant de sedes i generós patró, havia disposat per a Wagner. Sembla probable que Wagner, dient que s'havia inspirat un Divendres Sant per a compondre l'òpera, es prengués una llicència poètica. Sigui com vulgui, s'accepta que el treball va començar a la residència que li havia cedit Wesendonck durant l'última setmana d'abril de 1857. Després d'aquest primer esbós, Wagner no va tornar a treballar en Parsifal durant vuit anys, durant els quals va completar “Tristany i Isolda” i va començar “Els mestres cantaires de Nuremberg”.

Entre el 27 i el 30 d'agost de 1865, va reprendre Parsifal ampliant l'esbós amb un resum de l'argument i detallats comentaris sobre els personatges i temes del drama. Una vegada més, el treball va ser abandonat durant altres onze anys i mig. Durant aquest temps, Wagner va dedicar la major part de les seves energies al cicle de “L'anell del nibelung”, que va completar l'any 1874. Només quan aquesta gran obra va ser estrenada Wagner va trobar temps per a dedicar-se a Parsifal.

El 23 de febrer de 1877 va completar un segon i més extens esbós de l'obra, que el 19 d'abril del mateix any havia transformat en un llibret en vers (o "poema" com Wagner s'estimava més anomenar els seus llibrets). Al setembre de 1877 va començar la música component dos esbossos de la partitures des del començament fins al final. Aquest esbós estava molt més detallat que el primer i contenia un grau considerable d'elaboració de la part instrumental.

Va començar el segon esborrany el 25 de setembre de 1877, només pocs dies després del primer. En aquesta etapa de la seva carrera a Wagner li agradava treballar en els dos esborranys al mateix temps, canviant entre l'un i l'altre. Una vegada conclosos els esborranys, acabava la partitura final. Per cert, Wagner va composar els actes de Parsifal d'un en un, i fins que no acabava completament un no passava al següent.

Doncs bé, podreu escoltar aquest resum argumental i musical, com sempre, dimecres al migdia al 90.1FM, tot i que també ho podreu seguir online o us ho podreu descarregar del podcast dels Moments d'Òpera. Val a dir, que es tracta de la reemissió del programa que van encarregar-me el passat els companys de COM Ràdio, amb motiu de la programació especial de setmana santa.

Recorda que pots afegir-te al grup Moments d'Òpera del facebook.

3 comentaris:

  1. Albert i Wagner...??

    Serà interessant això!

    ResponElimina
  2. jajajaja...! Passa poc, però de tant en tant hem de fer-ho! ;) Espero que t'agradi!

    ResponElimina